El 2016 va ser el primer any de la nova etapa del Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà. L’equipament havia reobert al públic el 29 de desembre del 2015, després de més de cinc anys d’obres, amb una exposició permanent renovada. La visita recorria l’antiga fàbrica de revestiments ceràmics per explicar els materials, les tècniques, la industrialització i el treball dels creadors vinculats a la ceràmica.
La reforma culminava un procés llarg. El museu havia començat l’activitat el 1991 amb una sala d’exposicions temporals i havia inaugurat la primera exposició permanent el 1998. Les obres posteriors havien obligat a interrompre la visita ordinària, tot i que durant alguns estius s’havien obert parcialment espais per acollir mostres temporals. La reobertura del desembre permetia recuperar un recorregut estable pel patrimoni ceràmic de la ciutat.
Els treballs havien inclòs la construcció d’un magatzem, la renovació de les teulades, el reforç de l’estructura i la redistribució dels interiors. La darrera fase també transformava l’accés al conjunt per obrir-lo al carrer. A principis del 2016, l’interior ja es podia visitar mentre continuaven les actuacions als exteriors, compatibles amb l’entrada del públic.
La nova museografia començava per les matèries i pel medi físic que havia fet possible l’activitat ceràmica. A partir d’aquí, el recorregut abordava la producció preindustrial, amb la terrissa i la rajoleria com a oficis vinculats a una societat agrària i rural. Les peces, els estris i les eines permetien seguir les diferents operacions de fabricació.
Un altre àmbit explicava la industrialització i la ceràmica de revestiment. La mecanització havia transformat la manera de produir i les condicions de treball, i el museu incorporava aquests canvis al relat. El quart àmbit es dedicava als creadors i a la ceràmica artística i decorativa, amb la transformació dels usos tradicionals de les peces a partir de les noves exigències estètiques.
La mateixa fàbrica formava part de l’exposició. Els quatre forns conservats permetien explicar la cuita en el lloc on s’havia fet, mentre les xemeneies i els altres elements industrials ajudaven a entendre el funcionament del conjunt. La visita relacionava els objectes acabats amb les operacions i els espais necessaris per elaborar-los.
Durant el 2016, aquesta exposició permanent va conviure amb una programació temporal que acostava al museu diferents trajectòries artístiques. A l’estiu s’hi va presentar Biomecànica, de Toño Pérez. Al setembre va arribar L’obra i l’empremta, una retrospectiva de Jordi Aguadé amb un centenar de peces. La mostra reunia l’obra d’un ceramista que aquell mes complia noranta-un anys.
La tardor també va portar un nou espai expositiu: El Forn. Un dels forns del museu s’havia habilitat per acollir petites mostres i es va estrenar amb Teules i rajoles pintades, de la col·lecció privada de Xavier Gavarró. Es va programar del 18 de setembre fins al 8 de gener del 2017, coincidint amb l’exposició d’Aguadé.
Les teules mostraven retícules, estels i figures humanes, animals i vegetals. Aquests dibuixos permetien explicar un costum present en l’arquitectura popular des de l’edat mitjana: decorar els alers amb signes als quals s’atribuïa una funció protectora de la llar. Una peça quotidiana de la construcció es convertia així en un document sobre les creences i els usos dels seus habitants.
En el balanç del primer any, el gener del 2017, Xavier Rocas defensava que el Terracotta havia de servir per estimular la creació ceramista contemporània. La recuperació de l’exposició permanent, les mostres d’artistes i l’obertura d’espais com El Forn havien començat a donar contingut a aquesta relació entre la conservació del patrimoni i l’activitat dels creadors.
Bibliografia i fonts
- Surtdecasa, Adrià Cortadellas. «El Terracotta Museu obre les portes després de 5 anys», 12 de gener del 2016.
- El Gerió Digital / ACN. «El Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà reobrirà el 2015», 23 de setembre del 2014.
- Xavier Rocas. «Un museu en procés», Daba, número 9, 2015.
- Terracotta Museu. Exposició permanent: plantejament i àmbits del recorregut.
- Ara, Antoni Ribas Tur. «Jordi Aguadé: el ceramista total, l’artista humil i el mestre generós», 14 de setembre del 2016.
- Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. «Descobriu una col·lecció de curioses teules de coberta dins del nou espai El Forn del Terracotta Museu», 14 de setembre del 2016.
- Ràdio Capital. «Xavier Rocas: “El Museu Terracotta ha de servir per estimular la creació ceramista actual”», 27 de gener del 2017.
