El 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la creació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. La declaració reunia en una mateixa figura de protecció el massís del Montgrí, l’arxipèlag de les Medes, els aiguamolls, la plana del Baix Ter i els espais marins propers. Per a Torroella de Montgrí i l’Estartit, el canvi afectava una part central del paisatge quotidià del municipi.
La Llei 15/2010, del 28 de maig, va donar forma legal al nou parc natural. El text es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 3 de juny de 2010. La norma també va declarar la reserva natural parcial marina de les Medes, la reserva natural parcial dels aiguamolls del Baix Ter i la reserva natural integral de les Illes Medes.
La creació del parc ordenava espais que ja tenien un valor ambiental reconegut. El Montgrí, les Medes i el Baix Ter havien acumulat figures de protecció, regulacions i usos diversos. El 2010, la Generalitat va reunir aquests àmbits en un mateix marc de gestió. Això permetia tractar de manera conjunta la muntanya, el litoral, el mar, els aiguamolls i la plana.
L’abast del parc era ampli. Incloïa espais dels municipis de Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire d’Empordà, Palau-sator, Ullà, Fontanilles i Gualta, al Baix Empordà, i de l’Escala, a l’Alt Empordà. També incorporava espais marins adjacents a la costa del Montgrí i a l’entorn de les Illes Medes.
Per a Torroella de Montgrí, la declaració tenia un pes especial. Segons l’Ajuntament, el municipi aporta el 68% del seu terme al parc natural. Això vol dir que la nova figura de protecció afectava una part molt extensa del terme municipal. El parc no quedava lluny del poble ni era un espai aliè. Incloïa llocs que formen part de la vida diària, del paisatge i de l’activitat econòmica del municipi.
A l’Estartit, la declaració tenia una incidència directa sobre el litoral i les Illes Medes. Les Medes ja eren un espai de referència per la seva biodiversitat marina i pel pes del busseig, la navegació i les activitats vinculades al mar. Amb el nou parc, aquest àmbit quedava integrat en una estructura més àmplia, que també tenia en compte la costa del Montgrí i la relació amb la plana del Baix Ter.
El Montgrí aportava la part més visible des de terra. El massís defineix el perfil del municipi i connecta Torroella, l’Estartit, Ullà, Bellcaire i l’Escala. La declaració del parc reforçava la necessitat de gestionar aquest espai tenint en compte el risc d’incendis, els camins, els usos públics, la vegetació, la fauna i el patrimoni històric que hi ha repartit per la muntanya.
La plana del Baix Ter hi afegia una altra dimensió. Els aiguamolls, els conreus, la desembocadura del Ter i els sistemes de dunes i llacunes formaven part del mateix conjunt. El parc havia de protegir hàbitats naturals, però també conviure amb usos agrícoles, turístics i socials que feia anys que existien.
La nova figura de protecció no era només ambiental en sentit estricte. També afectava la gestió dels accessos, la informació als visitants, les activitats al mar, l’educació ambiental, la recerca i la coordinació entre administracions. El parc passava a ser el marc des del qual ordenar usos molt diferents en un espai petit i molt freqüentat.
La declaració del 2010 també ajudava a explicar millor el municipi cap enfora. Torroella i l’Estartit quedaven associats a un parc natural que combinava muntanya, mar i plana en pocs quilòmetres. Aquesta singularitat feia del parc una eina de protecció, però també una manera d’explicar el valor del municipi a veïns, visitants i activitats educatives.
Amb el temps, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter s’ha convertit en una referència estable per entendre la gestió del municipi. El parc és present en la protecció de les Medes, en la interpretació del paisatge, en l’ús públic del Montgrí, en la conservació dels aiguamolls i en la relació entre activitat humana i espais naturals.
El 2010, el Montgrí, les Medes i el Baix Ter van passar a formar part d’una mateixa figura legal de protecció. Per a Torroella i l’Estartit, aquell canvi va fixar un marc nou per gestionar una part molt important del terme municipal. Des d’aleshores, el parc natural és una peça bàsica per entendre el paisatge, els usos i les decisions que afecten aquests espais.
Bibliografia i fonts
Generalitat de Catalunya, Portal Jurídic, Llei 15/2010, del 28 de maig, de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=551055
Parcs Naturals de Catalunya, “Història de protecció”.
https://parcsnaturals.gencat.cat/ca/xarxa-de-parcs/illes-medes/el-parc/historia-proteccio/
BOE, Ley 15/2010, de 28 de mayo, de declaración del Parque Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2010-10214
Ajuntament de Torroella de Montgrí, “Espais Naturals”.
https://www.torroella-estartit.cat/ca/custodia-del-territori.html
Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, “Paisatges del Mediterrani”.
https://parcnaturaldelmontgri.cat/ca/paisatges-del-mediterrani
Parcs Naturals de Catalunya, Guia del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/montgri-illes-medes-baix-ter/gaudeix-parc/guia-visita/CATALEG_CAT-PDF-TOTAL.pdf
