El 14 de febrer de 2013, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va aprovar definitivament el nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Calonge i Sant Antoni. El document substituïa el planejament de 1994 i establia les normes que havien de regular el creixement del municipi durant els anys següents. L’aprovació arribava després de cinc anys de tramitació, en un municipi que havia experimentat una intensa transformació urbanística i que acumulava diversos conflictes judicials relacionats amb la construcció d’habitatges.
Calonge havia viscut un creixement considerable durant les dècades anteriors, especialment per l’expansió del turisme i de les segones residències. Entre els anys 2000 i 2010, la població va passar de 6.783 a 10.789 habitants, un increment del 59%. Durant aquell mateix període s’havien construït uns 3.200 habitatges, molts dels quals vinculats al desenvolupament residencial i turístic. El municipi havia crescut tant als nuclis de Calonge i Sant Antoni com a les nombroses urbanitzacions repartides pel seu territori.
El planejament anterior, aprovat el setembre de 1994, havia acumulat una quarantena de modificacions puntuals. Calonge també arrossegava les conseqüències de plans urbanístics més antics, com el de 1986, que havia estat anul·lat judicialment. L’expansió de les urbanitzacions, les mancances de serveis en alguns sectors i les discrepàncies sobre la protecció dels espais naturals havien complicat la gestió urbanística del municipi.
A aquesta situació s’hi afegien diversos conflictes relacionats amb promocions immobiliàries. Un dels casos més coneguts era el complex Armonia Resort, a l’entorn del Collet, on el 2010 es va iniciar l’enderroc de 43 apartaments que havien estat declarats il·legals. També hi havia procediments judicials relacionats amb edificacions a cala Cristus i amb altres actuacions urbanístiques. El nou POUM s’havia de redactar tenint en compte aquestes sentències i les conseqüències que tenien sobre el planejament municipal.
El procés per elaborar-lo va començar el 2008, quan l’Ajuntament va iniciar els tràmits per contractar-ne la redacció. El febrer de 2009 es va adjudicar el projecte a un equip d’arquitectes i, aquell mateix any, es va obrir un procés de participació ciutadana. Les sessions van abordar qüestions com la mobilitat, les zones verdes, la distribució dels equipaments, la protecció dels espais agrícoles i les noves àrees de creixement. El 25 de novembre de 2010, el Ple municipal va aprovar inicialment el document, que posteriorment va rebre al·legacions de particulars, propietaris i entitats.
Un dels debats més importants era el futur del Pla de Calonge, l’extensa zona agrícola situada entre els nuclis de Calonge i Sant Antoni. El nou planejament establia una protecció específica per a aquests terrenys, amb l’objectiu de preservar-ne l’activitat agrícola i el valor paisatgístic. La normativa restringia les transformacions que no estiguessin vinculades als usos agraris, en un espai que havia estat sotmès a pressions urbanístiques durant les dècades anteriors.
La protecció del patrimoni també havia generat controvèrsia, especialment al Collet de Sant Antoni. La possibilitat de construir a l’entorn del jaciment arqueològic havia provocat l’oposició d’entitats com l’Associació de Veïns i Amics de Sant Antoni, el Centre d’Estudis Calongins i l’Ateneu Popular de Calonge. Durant la preparació del POUM s’havia plantejat reduir l’edificabilitat de l’entorn de les restes arqueològiques i destinar part dels terrenys a zona verda.
Pel que fa als nuclis urbans, el planejament apostava per concentrar el creixement al voltant de les zones ja urbanitzades, en lloc d’afavorir una nova expansió dispersa. També abordava la consolidació de les urbanitzacions existents i la necessitat de millorar-ne els accessos, els serveis i els equipaments. A Sant Antoni s’havien estudiat propostes per reforçar l’activitat comercial a l’avinguda de Catalunya i millorar les connexions entre els diferents sectors de la població.
El document aprovat definitivament el febrer de 2013 establia un potencial de 3.808 nous habitatges, dels quals 2.446 corresponien a sòl urbà i 1.362 a sòl urbanitzable. Eren les possibilitats de construcció que admetia el planejament, no habitatges que s’haguessin de construir necessàriament. El pla també treballava amb una previsió que Calonge arribés als 15.000 habitants l’any 2021, una estimació de creixement que formava part dels càlculs urbanístics del moment.
El nou POUM va entrar en vigor el 30 d’abril de 2013, quan es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Tot i l’aprovació definitiva, les discrepàncies urbanístiques van continuar. Durant els mesos següents es van presentar diversos recursos contenciosos administratius contra el planejament, alguns dels quals van arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El setembre d’aquell mateix any, el Ple de Calonge encara havia de tractar diferents procediments judicials relacionats amb el nou pla.
Bibliografia
- Generalitat de Catalunya (30 d’abril de 2013). «Edicte de 24 d’abril de 2013 sobre l’aprovació definitiva del Pla d’ordenació urbanística municipal de Calonge». DOGC núm. 6366.
- Agència Catalana de Notícies / El Gerió Digital (14 de febrer de 2013). «Urbanisme aprova amb matisos el projecte de la planta de triatge de Sant Jaume de Llierca». Inclou l’aprovació definitiva del POUM de Calonge.
- Josep Ramon Mòdol (2011). «POUM de Calonge». Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Còpia del text original.
- Ràdio Palamós (26 de novembre de 2010). «Calonge vol potenciar la zona comercial de l’avinguda de Catalunya a Sant Antoni».
- Ajuntament de Calonge (26 de setembre de 2013). «Acta del Ple municipal». Recursos contenciosos administratius contra l’aprovació definitiva del POUM.
- Institut d’Estadística de Catalunya. «Dades de població del municipi de Calonge, 2010».
- Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. «Pla d’ordenació urbanística municipal». Normativa i documentació oficial.
