El 5 d’octubre de 2019, cinc campanars de la Bisbal, Cruïlles i Corçà van tocar a sometent. El repic recreava la crida a defensar la població davant l’atac de l’exèrcit de 1869. Era un dels actes dels 150 anys del Foc de la Bisbal, una commemoració que, del 3 al 6 d’octubre, va recuperar documents, músiques i espais vinculats a l’aixecament republicà federal.
El conflicte tenia l’origen en el desenllaç de la Revolució de Setembre de 1868, que havia destronat Isabel II. Els republicans federals, que havien participat en aquella revolució, rebutjaven la Constitució monàrquica aprovada el juny de 1869. L’alçament va portar a la Bisbal uns tres mil homes del Baix Empordà i de poblacions com Cassà de la Selva i Llagostera. El diputat guixolenc Pere Caimó presidia la Junta Revolucionària del districte.
El 6 d’octubre, les tropes procedents de Girona van atacar la vila. La resistència a les barricades va obligar l’exèrcit a retirar-se per buscar reforços, però Caimó va ser capturat. Quan els soldats van tornar amb més efectius, els republicans es van dispersar davant la inferioritat de forces. Aquell enfrontament va quedar en la memòria local amb el nom de Foc de la Bisbal.
Un segle i mig després, la commemoració va dedicar una part de la programació a explicar com s’havien recordat els fets al llarg del temps. El documental de Quim Paredes, projectat al Mundial en l’obertura dels actes, recuperava sobretot filmacions de 1931 i 1984. Les imatges permetien acostar-se a altres generacions que havien mantingut el record de la revolta. L’Arxiu Comarcal del Baix Empordà hi va contribuir amb una mostra de documents i notícies i amb la conferència de Jordi Frigola i Arpa sobre què volien els republicans federals bisbalencs de 1869.
El dissabte 5 d’octubre, el Terracotta Museu va incorporar la commemoració a la seva programació amb l’exposició La ceràmica de la Bisbal en temps de revolta: burgesos i menestrals. Aquella tarda, una ruta guiada va recórrer els indrets vinculats als fets. Després del toc de sometent, la Bisband i els tambors van participar en la Marxa del Foc de la Bisbal, amb sortida de la plaça de la Llibertat.
La música va tenir un paper propi en l’aniversari. La Cobla Conrad Saló i el Cor Carreras Dagas van recuperar repertori relacionat amb el Foc, inclosa la cançó que narrava l’enfrontament. Se n’havia conservat la lletra, però la melodia havia quedat oblidada. La musicòloga Anna Costal l’havia localitzada en sardanes que la incorporaven: Can Can, de Pep Ventura; El 6 de octubre en la Bisbal, de P. Costa, i El Foc de la Bisbal, de Josep Canet. Aquesta recerca va permetre tornar a unir text i música.
El diumenge 6 d’octubre, exactament cent cinquanta anys després dels fets, l’homenatge als republicans morts va portar la commemoració al cementiri. Per a l’aniversari s’havia restaurat el mausoleu erigit el 1888 en record de les víctimes. La jornada també va incloure una audició de sardanes bèl·liques recuperades, la rebuda dels participants en la Caminada Memorial Isabel Vila i un dinar popular.
El programa es va tancar al Mundial amb el monòleg Isabel Vila al Foc de la Bisbal, interpretat per Carme Sansa i dirigit per Toni Strubell. El muntatge recuperava la figura d’Isabel Vila, que havia travessat les Gavarres des de Llagostera per auxiliar els ferits de l’enfrontament de 1869.
Bibliografia i fonts
- Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Programa dels 150 anys del Foc de la Bisbal, 3–6 d’octubre de 2019.
- Arxiu Comarcal del Baix Empordà. «150 anys del Foc de la Bisbal», 23 de setembre de 2019.
- Ràdio Capital. Manel Magrinyà, «Les campanes de la Bisbal, Cruïlles i Corçà tocaran a sometent», 4 d’octubre de 2019.
- Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Informatiu municipal, desembre de 2019, pàgina 6.
- Josep Pujol i Coll. «El Foc, revifat, de la Bisbal», Revista de Girona, número 318, pàgina 35.
- Ajuntament de Llagostera. «XXIVena Caminada Memorial Isabel Vila». Context històric de la participació d’Isabel Vila en els fets de 1869.
