El 30 de juliol de 2024, el Govern de la Generalitat va declarar béns culturals d’interès nacional el Drac i l’Àliga originals de la Bisbal d’Empordà. Les dues figures, vinculades a les processons de Corpus i a la Festa Major, es conservaven a l’església de Santa Maria. L’acord les incloïa en el primer grup de peces d’imatgeria festiva de Catalunya que rebien aquesta protecció.
El reconeixement arribava després d’un treball compartit entre l’Ajuntament, la parròquia, Els Dracs de la Bisbal i els Amics de l’Àliga. El desembre de 2020, el ple municipal va aprovar per unanimitat impulsar la recerca històrica sobre les figures i treballar per conservar-les i fer-les més accessibles al públic. També va acordar avançar en la regulació del seu ús. La Generalitat va obrir l’expedient el febrer de 2023 i el Govern va aprovar la declaració el juliol de 2024.
El Drac conserva una estructura de tires de fusta recobertes de cuir negre. La disposició de les peces de fusta recorda les costelles del buc d’una barca. La persona que porta la figura pot moure les ales des de l’interior, mentre que el cap oscil·la a mesura que avança gràcies a la molla que l’uneix al cos. La primera referència documental al Drac és del 1704, en una celebració de la Mare de Déu de Setembre, l’antiga festa major petita.
L’Àliga té el cap de fusta tallada, ulls de vidre i una corona de llautó. El cos està revestit de petites peces de pell daurada que imiten les plomes. La presència d’una àliga al seguici bisbalenc està documentada el 1619. La peça que va rebre la protecció es data entre finals del segle XVII i principis del XVIII. A l’estructura hi porta inscrit l’any 1772, una data que probablement correspon a una reparació important.
Les dues figures havien passat per restauracions després d’anys de participació en processons i cercaviles. Als anys noranta, el taller Ventura & Hosta en va construir rèpliques de fibra de vidre. La del Drac és del 1995 i la de l’Àliga, del 1997. Les còpies permetien mantenir les sortides al carrer i reduir el desgast de les peces històriques. Els originals són de la parròquia de la Bisbal, del Bisbat de Girona.
El Govern va protegir aquell mateix dia el Drac de Vilafranca del Penedès, el Gegantó Lladrefaves de Valls i la geganta de Cal Fiol de l’Arboç. La selecció tenia en compte l’antiguitat i l’autenticitat de les peces, el seu valor artístic i la vinculació amb les festes de cada població. El Departament de Cultura va digitalitzar les cinc figures en tres dimensions per facilitar-ne l’estudi, la restauració i la difusió.
La presència del bestiari a la Festa Major també havia canviat en els anys previs. El 2017 es va fer per primera vegada el ball de l’Àliga en el marc de la festa. L’any següent es va impulsar el Seguici Històric, que aplegava el Drac i l’Àliga amb els gegants Perses i Fesolers.
A l’agost, la Festa Major va tornar a reunir el bestiari bisbalenc al voltant de Santa Maria. La rèplica de l’Àliga va ballar a l’interior de l’església i, en sortir, va baixar les escales fins a la plaça, on va tornar a ballar. El Drac i els gegants Perses i Fesolers també hi van fer els seus balls. La comitiva va acabar el recorregut a la plaça de l’Ajuntament.
Bibliografia i fonts
- Generalitat de Catalunya. Acord GOV/182/2024, de 30 de juliol. Declaració i annex descriptiu del Drac i l’Àliga.
- Departament de Cultura. «Declaració del drac i l’àliga de la Bisbal de l’Empordà com a Bé Cultural d’Interès Nacional».
- Departament de Cultura. «BCIN – Imatgeria festiva».
- Revista del Baix Empordà. «El Govern declara Bé Cultural d’Interès Nacional el Drac i l’Àliga de la Bisbal d’Empordà», 31 de juliol de 2024.
- Ràdio Capital. Carla Saló Pujol, entrevista amb Carles Puig sobre els antecedents de la declaració, 14 de març de 2023.
- TV Costa Brava. Laia Campos, «La primera Festa Major de l’Àliga de La Bisbal sent Bé Cultural d’Interès Nacional», 15 d’agost de 2024.
