El Govern destinarà més de 120 milions d’euros en el pla de xoc de renovació d’infrestructures esportives municipals entre els anys 2025 i 2029. Aquesta mesura forma part d’aquest pla de xoc impulsat pel Departament d’Esports amb l’objectiu de millorar la qualitat, la seguretat i l’accessibilitat dels equipaments públics.
Rebran aquests ajuts 813 ajuntaments i 10 entitats municipals descentralitzades, que representen el 93% dels municipis amb instal·lacions esportives a Catalunya. Al Baix Empordà han estat 24 municipis i l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit els que rebran ajudes al llarg d’aquest període. La convocatòria s’ha adreçat a municipis de més de 500 habitants, que podien presentar fins a tres projectes per localitat.
Els municipis que rebran ajudes són Albons (45.000 €); Begur i Esclanyà (80.000 €); Bellcaire d’Empordà (80.000 €); La Bisbal d’Empordà (319.000 €); Calonge i Sant Antoni (318.999 €); Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (319.000 €); Corçà (34.200 €); Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (89.023,25 €); l’Estartit (80.000 €); Foixà (20.375 €); Jafre (19.665 €); Palafrugell (624.000 €); Palamós (273.000 €); Pals (79.999 €); Parlavà (20.375 €); Rupià (20.375 €); Sant Feliu de Guíxols (623.999 €); Santa Cristina d’Aro (94.968 €); Serra de Daró (20.375 €); La Tallada d’Empordà (20.374 €); Torroella de Montgrí (319.000 €); Ullà (45.000 €); Ullastret (19.475 €); Vall-llobrega (45.000 €); i Verges (45.000 €).
Taula creada amb dades del Departament d’Esports.
Actuacions i millores
Les actuacions més habituals que han demanat els ajuntaments són la substitució de paviments en pistes i camps de futbol, la reforma de complexos i pavellons poliesportius i la millora de piscines cobertes i descobertes. Els ajuts es començaran a pagar el 2025 amb una bestreta del 25% de l’import concedit. La resta s’abonarà de manera progressiva entre el 2026 i el 2029, amb una mitjana anual de 28 milions d’euros.
Segons el conseller d’Esports, Berni Álvarez, les instal·lacions esportives catalanes acumulen dècades de desinversió. Moltes van ser construïdes entre els anys 80 i el 2000 i actualment tenen mancances en accessibilitat, eficiència energètica i digitalització. El pla vol fer front a aquests reptes i adaptar els espais a les necessitats actuals.
