Mentre AENA -una empresa de gran participació pública, és a dir finançada gràcies a tots- donava un premi extremadament suculent (un milió d’euros!) a l’obra publicada en castellà, ii ho feia a Barcelona, com a l’enèsima burla cap a nosaltres, refregant-nos un cop més que som una colònia, i que hauríem d’estar contents i agraïts que es facin aquesta mena d’actes espanyolíssims a casa nostra, jo escoltava l’Illa de Maians, el pòdcast que fa el Bernat Dedéu des de fa ja uns anys sobre llibres.
El darrer episodi està dedicat a l’obra de Sagarra que Xavier Albertí ha dut altre cop als escenaris. L’obra ha fet pleno a tot arreu on estava programada, i més funcions farien i més n’omplirien, perquè el text de La corona d’espines i el muntatge parlen a totes generacions i de país encara n’hi ha.
I si us quedeu sense entrades perquè no la fan més, sempre us quedarà llegir el llibre, que llegir teatre és una cosa que avui en dia es fa poc i que jo personalment recomano molt, especialment als qui els fa mandra o els costa llegir, perquè és distret, es pot fer en grup, i és molt més fàcil pels dislèxics que, pel format, no es perden en la pàgina plena de lletres.
Ja m’ho sabreu dir.
