En una entrevista al programa De cap a cap, Albert Marquès ha explicat la singular història de la Canya, la mascota del Girona FC, una gossa que va molt més enllà de l’animació esportiva. Es tracta d’una labrador retriever de teràpia entrenada per treballar amb persones amb diversitat funcional, una característica que la converteix en un cas pràcticament únic en el món del futbol.
Una mascota amb vocació social
La Canya no només anima l’afició a Montilivi. La seva tasca principal és terapèutica, visitant hospitals, centres d’educació especial i residències de gent gran. En aquests espais, acompanya persones, redueix l’estrès i genera vincles emocionals positius.
Un exemple recent il·lustra el seu impacte: un nen amb diversitat funcional que havia de sotmetre’s a un tractament dolorós a l’Hospital Trueta va afrontar la situació amb calma gràcies a la seva presència. “Va entrar a la sala sense por i amb un somriure”, explica Marquès.
Els orígens del projecte
La història de la Canya comença quan Marquès, especialista en teràpies assistides amb animals, selecciona la gossa des de cadell per les seves aptituds. Posteriorment, el Girona FC, amb la voluntat de ser un club “pet friendly”, es posa en contacte amb ell.
La proposta d’incorporar una mascota canina amb funció social va encaixar perfectament amb la filosofia del club. D’entre diversos gossos, la Canya va ser l’escollida per la seva personalitat dòcil i capacitat d’adaptació.
Entrenament i adaptació al futbol
Un dels grans reptes va ser acostumar-la a l’entorn d’un estadi. Sorolls forts, megafonia, petards i multituds formen part del seu dia a dia. Per això, es va dur a terme un procés intens de socialització a Montilivi, amb entrenaments específics per integrar tots aquests estímuls.
El resultat és una gossa extraordinàriament tranquil·la. “Té tots els estímuls interioritzats i està a gust en qualsevol situació”, destaca el seu entrenador.
El vincle amb els jugadors
La Canya també ha creat una relació especial amb els jugadors del Girona. Alguns d’ells mantenen rituals abans dels partits, com fer-li un petó o acariciar-la.
Marquès explica que el vincle no depèn de la fama sinó de l’actitud dels futbolistes cap als animals. Aquesta naturalitat també es trasllada als equips rivals, que sovint interactuen amb la gossa abans dels partits.
Un moment especialment significatiu es va viure amb jugadors del FC Barcelona, quan la Canya, de manera espontània, es va acostar a jugar amb ells. “No s’hi acosta per qui són, sinó pel que són”, resumeix Marquès.
Una doble vida equilibrada
Tot i la seva presència mediàtica, la Canya continua desenvolupant la seva funció social, tot i que ha reduït hores per compatibilitzar-ho amb el futbol.
El seu dia a dia combina visites terapèutiques amb entrenaments, partits i activitats del club. Aquesta doble vessant la converteix en una figura única, capaç d’unir esport i compromís social.
