A l’Empordà tenim moltes coses bones: el mar, l’arròs de Pals, els pobles de pedra… i la tramuntana. Sobretot la tramuntana.
Hi ha gent que quan arriba a l’Empordà pregunta: “Avui bufa?”. I la resposta acostuma a ser: “I tant. I si avui no bufa, ja bufarà”.
La tramuntana és un vent molt democràtic: pentina tothom igual. Tant si ets pescador de l’Escala com si estàs fent un vermut a Llafranc. També té aquesta virtut de deixar el cel netíssim, d’un blau espectacular… però a canvi et pot girar el paraigua, la bicicleta i gairebé les idees.
Els empordanesos hi convivim amb una certa filosofia. Sabem que quan arriba la tramuntana, el millor és no discutir gaire, no obrir paraigües barats i vigilar amb les portes del cotxe.
Ara bé, més enllà de la broma, aquest vent també pot ser fort de debò. I per això existeix el Pla Ventcat, que és el sistema que té Protecció Civil per activar avisos i coordinar serveis quan hi ha episodis de vent intens.
És a dir: mentre nosaltres mirem com voleien els testos del balcó, hi ha tota una organització pensada perquè carreteres, activitats i serveis funcionin amb seguretat.
Perquè la tramuntana és part del paisatge, però també cal prendre-se-la seriosament.
Tot i així, a l’Empordà sabem una cosa: després d’un bon dia de tramuntana, el cel queda tan clar que sembla que el món s’hagi rentat. I potser per això molts diem que la tramuntana ens despentina… però també ens ordena una mica les idees.
