El 2025 ha estat un any de canvi a Begur. El nou pla urbanístic vol limitar el creixement, protegir el litoral i millorar la convivència amb el turisme. El debat polític se centra en l’habitatge i la mobilitat. La gastronomia i la cultura reforcen la identitat local i l’activitat econòmica aposta per la proximitat i la responsabilitat.
El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
L’Ajuntament de Begur ha posat en marxa l’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que marcarà el futur del municipi. El procés comença amb una jornada informativa al Cinema Casino, on es presenten les principals línies del mandat i les inversions finançades amb fons europeus.
A finals de febrer, el consistori aprova el Text Refós d’Alternatives de l’Avanç del POUM i revisa el programa de participació ciutadana. El model escollit redueix el creixement urbanístic previst, prioritza la protecció dels espais naturals i s’adapta a les noves normatives ambientals i territorials.
El POUM no es queda en el paper. A la tardor, l’Ajuntament organitza una caminada participativa pel litoral, des del centre del poble fins a Aiguablava. Durant la ruta, es debat sobre accessos, aparcaments, saturació turística i preservació del paisatge, amb veïns, entitats i tècnics.
Habitatge, turisme i mobilitat centren el debat polític
La revisió urbanística també influeix en el debat polític entre govern i oposició. El programa “Govern i oposició” de Ràdio Capital dedica una edició especial a Begur amb la participació de l’alcaldessa Maite Selva i del portaveu de Tots per Begur i Esclanyà, Eugeni Pibernat.
Pibernat denuncia la manca d’habitatge assequible i acusa el govern de no haver invertit res en habitatge social. Segons ell, molts veïns s’han vist obligats a marxar o viure en condicions precàries.
Selva defensa que el nou POUM permetrà disposar de més sòl per a habitatge protegit i regular millor l’ús turístic dels habitatges existents. També destaca els esforços per millorar la mobilitat, com la creació de 56 noves places d’aparcament a Mas d’en Pinc i la promoció d’aparcaments dissuasius.
El turisme també entra en el debat. Les dues parts discuteixen com repartir beneficis i molèsties, com evitar la massificació de les cales i garantir la convivència entre visitants i residents. A més, Pibernat deixa oberta la porta a un relleu polític de cara a les eleccions del 2027.
El litoral, en el centre de la gestió municipal
El 2025 ha deixat clara la pressió que pateix el litoral de Begur, especialment durant l’estiu. Segons Creu Roja, s’han realitzat centenars d’atencions a les platges i a la base marítima de l’Escala, incloent-hi rescats, assistències lleus i més de 200 serveis de bany adaptat.
Entitats com SOS Costa Brava reclamen més accions. El seu portaveu, Jordi Cruz, demana protegir els fons marins, reduir l’impacte de les àncores i regular la presència d’embarcacions a prop de la costa.
Paral·lelament, Begur aposta per mesures com les rutes guiades amb bicicleta elèctrica, l’impuls als aparcaments dissuasius i la millora dels accessos a les platges, buscant un equilibri entre l’activitat turística i la conservació del paisatge.
Economia local: més proximitat, més responsabilitat
El Debat d’Economia de Begur arriba a la dissetena edició amb una assistència de més de cent persones. Empresaris, estudiants i veïns reflexionen sobre el paper de les empreses en la crisi climàtica i social, la transició ecològica i el futur del comerç local.
El ponent Josep Maria Martí destaca que els beneficis no poden ser l’únic objectiu de les empreses. Defensa que cal considerar l’impacte sobre el territori i les persones. Per la seva banda, l’empresari Josep Ametller aposta per la proximitat en el producte i en la relació amb el client.
Aquest debat s’emmarca en una estratègia més àmplia de suport al teixit empresarial local. L’Ajuntament impulsa programes d’assessorament personalitzat i formació per a emprenedors. A més, es desenvolupa una nova aplicació turística per donar visibilitat al comerç i millorar l’experiència dels visitants.
També destaca la tercera edició del Begur Shopping Weekend, que porta el comerç al carrer i reforça l’aposta pel producte local i de qualitat.
Cultura i gastronomia per reforçar la identitat local
La gastronomia i la cultura són dos pilars importants de la identitat de Begur. Aquest any s’ha celebrat la 26a Campanya del Peix de Roca, amb tastos, activitats i un concurs de croquetes de peix de roca. El cuiner Quim Casellas i el regidor Andreu Peñalver defensen el producte local com una eina de promoció turística i econòmica.
La Fira d’Indians ha arribat als 20 anys amb una edició multitudinària. Música cubana, mercats i exposicions omplen els carrers i recorden el vincle històric amb Cuba. Alhora, el festival de flamenc Carmen Amaya recupera el lligam de la bailaora amb Begur i omple totes les activitats previstes.
La programació cultural es completa amb el Costa Brava Film Festival, que aquest any ha homenatjat Jack Lemmon. Són propostes que projecten el municipi cap enfora i reforcen el sentiment de pertinença dels veïns.
Pressupost, serveis i vida comunitària
Begur ha aprovat uns pressupostos inicials per al 2026 de prop de 19 milions d’euros. El govern assegura que es mantenen els serveis, es consoliden les inversions i es fa una aposta clara per la transició energètica i la protecció del medi ambient. Tot això, sense incrementar impostos més enllà de les obligacions legals.
Entre les inversions, destaquen les actuacions finançades amb fons europeus, com la millora d’equipaments esportius i culturals i el manteniment de la via pública. A més, a partir del 2026 s’aplicarà una nova taxa de residus per generació, que penalitzarà qui més deixalles generi i premiarà els comportaments més sostenibles.
La vida comunitària es manté viva amb accions com la Fira Re-utilitza, la campanya d’esterilització de gats domèstics, i el suport de la Fundació Hospital Sant Carles, que reparteix 24.000 euros a entitats socials i de salut. També es celebra una jornada del Circuit Comarcal de Cros, que porta infants i joves d’arreu del Baix Empordà a córrer per Begur.
El 2025 deixa, a més, històries personals com el centenari de Dolores Cocera, la plata de Clàudia Caballero en perruqueria canina, el pas de Juanjo Martínez pel Dakar i la Bacanard Trail, que consolida Begur com a escenari esportiu.
Un any per repensar a Begur i Esclanyà
Si mirem enrere, el 2025 a Begur ens dibuixa un municipi que es vol repensar a fons:
- Un poble que posa el nou POUM al centre del debat per decidir com vol créixer, com vol protegir el litoral i com vol conviure amb el turisme.
- Un Ajuntament que combina grans projectes finançats amb fons europeus amb decisions del dia a dia sobre residus, pressupost i serveis.
- Un teixit econòmic que reflexiona sobre responsabilitat i proximitat.
- Un litoral que demana equilibri entre activitat i preservació.
- I una identitat que es reforça a través de la gastronomia del Peix de Roca, de la Fira d’Indians, del flamenc de Carmen Amaya i de la cultura que passa pels carrers i pels equipaments del municipi.
Ha estat un any intens, ple de consultes, de caminades, de debats i de festes. Un any en què Begur ha volgut mirar endavant i preguntar-se, amb la ciutadania, quin poble vol ser d’aquí a uns anys.
