Els bombers del parc de la Vall d’Aro denuncien que treballen en condicions “indignes” i que l’edifici té “greus mancances”. Efectius del cos -que no revelen el nom per por a represàlies- critiquen que l’edifici està en una zona inundable, que dormen en barracons, sense aigua potable, amb plagues de mosquits i rates, i amb pudors de la depuradora. També lamenten que no disposen d’una autoescala, ni d’una bomba urbana lleugera ni d’una barca de rescat. A més, carreguen contra el Govern perquè prioritza la construcció d’una nova seu de la Regió d’Emergències de Girona, quan hi ha parcs com el de Vall d’Aro “que no compleix la normativa”. L’ACN s’ha posat en contacte amb el Departament d’Interior, però no ha rebut resposta.
Els bombers del parc de la Vall d’Aro reclamen a la Generalitat que posi fi a les condicions “indignes” amb les que treballen. “És un parc obsolet que no pot donar el servei que el territori necessita”, asseguren. Efectius del cos -que no volen revelar el seu nom per por a represàlies-, recorden que l’edifici té més de 40 anys i denuncien que les instal·lacions “no compleixen la normativa que ha aprovat el Govern”.
És més, afirmen que el parc té “mancances greus” que “no garanteixen ni la seguretat del personal ni la qualitat del servei que mereix la ciutadania”. D’una banda, indiquen que l’edifici es troba en una zona inundable i que ha quedat negat en diversos episodis de pluges torrencials. “Si algun dia ve una Dana com la de València, ens podem trobar que no podem sortir perquè està tot negat”, temen.
A més, han encarregat un informe pericial de riscos laborals i el document assenyala que pateixen humitats, pudors, aires viciats, mala ventilació i filtracions. I és que, a banda que l’edifici té més de 40 anys “i gairebé no s’hi han fet inversions”, està situat al costat de la depuradora. “Per llei hauria d’estar més lluny, però la tenim a tocar i tot el dia sentim moltes pudors”.
Així mateix, sovint es troben amb plagues de mosquits, insectes i, fins i tot rates; i han de dormir en barracons “precaris” perquè el parc no té capacitat per allotjar tots els efectius a dins l’edifici. “Tots els bombers que arriben, a la que poden, marxen a un altre lloc. Perquè tu pots dormir un any o dos en barracons, però no més, ja que no descanses bé. Quan plou, per exemple, sents molt de soroll”. A més, amb la feminització del cos, les dones bomberes es troben que han de canviar-se i dormir al mateix barracó perquè no tenen més espais.
Un altre dels fets que denuncien és que des de la Generalitat els han manat que han de ser molt estrictes a l’hora de no barrejar la roba contaminada amb fums, però és una indicació que els és impossible de complir. “Diuen que s’ha d’encapsular la roba contaminada i posar-la en un lloc separat perquè els fums són cancerígens. Però nosaltres estem contínuament mesclant els fums amb la nostra roba del dia a dia perquè no hi ha espai per seguir les seves recomanacions”, lamenten.
De fet, critiquen que no tenen ni aigua potable al parc perquè, quan van fer les obres d’un nou vestuari, “van trobar-se les canonades totalment podrides i s’han de canviar totes”.
Manca de material i de recursos
El parc de la Vall d’Aro hi treballen entre quatre i cinc efectius de mínim, i poden arribar a ser-ne uns 35. Dona servei als municipis de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Castell-Platja d’Aro i Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà). És una zona extensa i densament poblada -especialment a l’estiu-, amb emergències recurrents: incendis forestals, focs en edificis, rescats, accidents de trànsit i serveis aquàtics. Tot i això, denuncien que el parc no té tot el material que es necessita.
Per exemple, no tenen una autoescala, que és la que permet arribar a superfícies altes. Els bombers de la Vall d’Aro apunten que antigament en tenien una, però la van portar al parc de Palafrugell. Això significa que, si hi ha un incendi en un pis superior d’un edifici alt, ells no podran anar a socórrer els afectats.
“Sant Feliu de Guíxols i Calonge tenen més edificis alts que Palafrugell. I si hi hagués un foc en un edifici de Sant Feliu, que nosaltres ho tenim a tocar, no hi podríem anar i s’haurien d’enviar dotacions d’altres parcs que estan més lluny”, subratllen.
Tampoc disposen d’una bomba urbana lleugera, que és un tipus de vehicle més petit que els camions, que els permet passar per carrers estrets. “A dins de les poblacions no pots anar amb el camió perquè no passa o no pots girar. Llavors moltes vegades hem d’aparcar molt lluny del servei i carregar tot el material fins al lloc de l’emergència”, recalquen.
Malgrat que donen servei a poblacions costaneres i tot sovint han d’anar a fer serveis aquàtics, tampoc tenen una barca de rescat. Així mateix, critiquen que la cotxera no és prou grossa “per tenir tots els vehicles i el material que el territori i la ciutadania requereix”.
Parc nou i més recursos
Els bombers d’aquest parc de la Costa Brava també carreguen contra la Conselleria d’Interior perquè “està prioritzant” la construcció d’una nova seu administrativa per a la Regió d’Emergències de Girona, “malgrat que les instal·lacions actuals són de fa només sis anys i han rebut una inversió aproximada de mig milió d’euros”.
“Nosaltres estem aquí les 24 hores amb la depuradora, els barracons, respirant tòxics dels fums, amb ratolins i un parc que cau a trossos. Però ells [la Generalitat] prefereixen fer unes oficines noves. És una qüestió de prioritats i de pensar en qui està fent l’assistència o en qui està als despatxos fent feina administrativa”, remarquen.
Per tot plegat, reclamen que es construeixi un nou parc a la Vall d’Aro, que se’ls doti amb els vehicles i materials que la carta de serveis estableix, i que prioritzin les infraestructures operatives per davant dels projectes administratius.
L’ACN s’ha posat en contacte amb el Departament d’Interior, però no ha rebut resposta.
