Càritas de les comarques gironines avisa que ha notat un repunt de persones que pateixen “racisme immobiliari” i això ha fet que s’hagin plantejat reforçar el servei que donen a persones nouvingudes, que de fet, ja és una de les prioritats de l’entitat de cara al futur. La directora de Càritas a la demarcació, Dolors Puigdevall, ha reconegut que es troben amb persones que, fins i tot, els demanen que truquin a la immobiliària en nom seu perquè així no els reconeguin per l’accent. “Però jo penso que quan els hi digui el cognom, ens trobarem amb el mateix. La discriminació hi és”, lamenta Puigdevall. D’altra banda, Càritas fixa la lluita contra el sensellarisme com un dels reptes de futur. “No volem que hi hagi persones dormint al carrer”.
L’Estrella Molero va arribar a Catalunya en plena pandèmia amb el que aleshores era el seu marit. Havia previst una vida lluny de l’Argentina i, de cop, es va trobar amb un divorci, provocat per episodis violents amb la seva parella. En aquell moment es va trobar sola, amb una criatura de nou mesos a càrrec i “havent-ho perdut tot”.
El perfil de família monoparental i dona és un dels que més ha crescut i habitualment es troben que l’única solució que els queda és rellogar una habitació “amb les tensions que genera” i les dificultats per accedir a un habitatge, especialment per a persones nouvingudes, és un dels problemes creixents que ha detectat Càritas.
Una treballadora social va aconsellar a l’Estrella que anés al centre que l’entitat del tercer sector té a Lloret de Mar i, cinc anys després, ha aconseguit tirar endavant. Ara s’ha convertit en una de les persones que ajuda dones extracomunitàries en situació irregular i amb fills a càrrec. En aquest sentit, el responsable d’Anàlisi Social de Càritas a les comarques de Girona, Caye Gómez, reconeix que els discursos “que van calant” en relació amb les ajudes que reben els immigrants els preocupa.
“Les persones en situació irregular pateixen una doble o triple discriminació. A més de la de pobresa que no els permet cobrir les seves necessitats bàsiques, es troben que no poden accedir al lloguer i en alguns ajuntaments no es poden empadronar. Per tant, ho tenen més difícil i no més fàcil com alguns intenten fer creure”, assenyala.
La realitat és que l’habitatge segueix sent un dels problemes que des de Càritas tenen clars i, de fet, és un dels reptes de l’entitat de cara al futur. En aquest aspecte, preocupa especialment el sensellarisme. A tall d’exemple, just fa un any quan es va fer l’últim recompte, el nombre de persones que dormien al carrer a la ciutat de Girona -que és la que agrupa els recursos a la demarcació- era de 111. Una xifra que Càritas assegura que és “molt més gran” avui en dia, si bé no s’ha fet un nou recompte.
Per això, el secretari general de l’entitat a Girona, Martí Batllori, espera que el projecte de llei que hi ha al Parlament i que pretén lluitar contra el sensellarisme per a garantir un sostre per a tothom que viu al carrer i que, de moment, només s’ha trobat amb l’oposició d’Aliança Catalana i Vox, pugui ser una realitat “tan aviat com sigui possible”. “No volem que ningú dormi al carrer”, remarca.
“Treballadors pobres”
A la presentació que Càritas ha fet aquest dimecres a la seva seu de Girona s’han donat a conèixer els usuaris que l’entitat va atendre el 2024 i que s’ha disminuït respecte de l’any anterior, en gairebé 2.000 persones. Ara bé, el responsable d’Anàlisi Social de Càritas a les comarques de Girona, Caye Gómez, lamenta que encara atenen 1.000 persones més que abans de la pandèmia, quan es va disparar el nombre d’usuaris.
En concret, el 2024 van necessitar ajuda de l’entitat 25.355 persones, la majoria d’elles “treballadors pobres”. Gómez ha lamentat que es consolidi aquesta figura i destaca que abans el fet de no tenir una feina era el motiu per anar a Càritas, però ara recuperar un lloc de treball no és garantia “ni de bon tros” de sortir de la situació d’exclusió.
El responsable d’Anàlisi Social ha advertit que estan veient com això impacta directament a les persones que atenen i que tres de cada quatre no poden cobrir les necessitats bàsiques i han de fer “mans i mànigues” per tirar endavant “malgrat tenir una feina”.
Un altre dels grans problemes que ha detectat Càritas és l’aïllament social de persones i, per això, ja ha posat en marxa diversos programes relacionats amb aquesta qüestió. Malgrat que ha crescut en persones adultes treballadores, la directora de Càritas ha ressaltat que les persones grans són “les que més pateixen” la soledat no volguda. L’entitat té previst explicar les dades concretes a mitjans del mes de juny.
12 milions d’ingressos
En relació amb els comptes a la demarcació de Girona, Càritas va tenir el 2024 uns ingressos de gairebé 12.089.133 euros el 2014, dels quals 2,7 van ser de l’empresa d’inserció Ecosol i 9,4 de la mateixa entitat. D’aquests, el 88% han anat destinats a l’acció social de l’entitat, mentre que la resta ha anat a la gestió, l’administració, activitats de sensibilització i a les necessitats del voluntariat.
Finalment, la presentació ha acabat amb el bisbe de Girona, Octavi Vilà, agraint “el gran esforç” que fan les 2.236 persones vinculades a Càritas. D’aquestes, 2.038 són voluntaris i 153 personal contractat en alguns dels 52 centres que l’entitat té a les comarques gironines.
