Nova pel·lícula dels estudis d’animació britànics Aardman, responsables d’èxits com Wallace & Gromit i El xai Shaun. Nick Park dirigeix aquesta història sobre els orígens prehistòrics del futbol, animada amb figures de plastilina i stop-motion.
La part més meravellosa de la pel·lícula és l’utilització d’una tècnica tan artesanal com figures de plastilina amb defectes animades per stop-motion. Aardman continua anant a contracorrent i esperem que continuï fent-ho. És fantàstic veure encara la marca dels dits en les figures protagonistes. Però la tècnica també avança i el conjunt es veu millorat en algun moment puntual, sobretot en els fons, per animació digital. El conjunt és una meravella imperfecta.
La història és bàsicament una comèdia que agafa referents de la prehistòria i en fa un poti-poti sense cap tipus de rigor científic ni històric. Barreja dinosaures amb homínids, l’edat de pedra amb la del bronze i moltes altres incoherències al servei del relat. Hi haurà una feina didàctica per part de les famílies que hi portin la mainada que els hi hauran d’explicar que això no va anar així precisament.
Pel que fa al guió, es tracta d’una comèdia sobre el futbol. La típica història de l’equip petit, però voluntariós, que haurà de derrotar al gran i prepotent. En aquest cas els equips estan formats per persones de l’edat de pedra contra l’edat de bronze. L’antic contra el nou.
La proposta és divertida i entretinguda, però la seva brillantor està lluny de la darrera producció de la companyia, El xai Shaun: La pel·lícula. Cavernícola és una pel·lícula de poques pretensions que només busca que l’espectador s’ho passi bé i rigui una estona, i això ho aconsegueix amb escreix. El tipus d’humor és amable i bastant blanc, i es val d’elements que sempre funcionen, però li manca l’originalitat i sornegueria d’El xai Shaun, Wallace & Gromit i Chicken run.
- Publicitat -
