Hi ha pobles que es coneixen per les seves platges, pel seu patrimoni, per la seva gastronomia. I n’hi ha que un bon dia decideixen que també volen ser coneguts pels seus llibres.
Això és el que va passar a Calonge ara fa cinc anys.
El desembre del 2021, en un moment en què molts centres històrics veien com abaixaven persianes, Calonge va decidir fer una aposta poc habitual: obrir set llibreries de cop. Set! En un país on sovint ens lamentem del tancament de comerços culturals, la notícia semblava gairebé una provocació. Cinc anys després, crec que tenim motius per celebrar-ho. Però també per fer-nos preguntes.
Perquè una llibreria no és només un lloc on es venen llibres. És un espai de descoberta, de conversa, de recomanacions inesperades. Un lloc on pots entrar buscant una novel·la i sortir amb una idea que no tenies quan has travessat la porta.
I això, multiplicat per sis llibreries, per activitats, per autors que ens visiten i per lectors que tornen, té un valor que va molt més enllà de les xifres de vendes.
Naturalment, el camí no ha estat fàcil. Hi ha hagut canvis de llibreters, dificultats i reptes que continuen oberts. Seria ingenu pensar que una bona idea cultural es consolida tota sola. Cal perseverança, complicitat amb els veïns i una aposta sostinguda, també quan s’apaguen els focus.
A mi m’agrada especialment pensar que Calonge ha demostrat una cosa: que la cultura no ha de ser sempre la cirereta del pastís de les polítiques públiques. Pot ser-ne un ingredient principal.
Aquest desembre celebrem cinc anys de Calonge, Poble de Llibres. I potser el millor regal que podem fer-li és ben senzill: passejar pels seus carrers, entrar a les llibreries, conversar amb els llibreters i sortir-ne amb un llibre sota el braç.
Perquè els pobles de llibres no els fan només les llibreries. Els fan, sobretot, els lectors.
I tant de bo en puguem celebrar molts més.




