El vot no es pregunta, es reflexiona

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
El vot no es pregunta, es reflexiona
Loading
/

Des de la confirmació de les eleccions espanyoles per al proper dia 29 de novembre, i tenint en compte que soc politòleg, avui vinc a parlar de la meva resposta a la pregunta més repetida dels últims dies:

Andreu, què he de votar?

D’entrada, em sap greu dir-vos que la meva resposta sempre, sempre serà que voteu el que vosaltres considereu. El vot, com diuen totes les democràcies, és personal i intransferible. I, com a tal, ha d’estar basat en la reflexió i la decisió personal.

Els i les politòlogues, com a persones que hem basat la nostra carrera a estudiar el poder, tenim eines per estudiar-ne els diferents elements, ja sigui a nivell individual o institucional. Ara bé, nosaltres no som, i en cap cas hauríem de ser, un referent que determini què s’ha de votar.

Podem respondre els dubtes que es puguin tenir sobre propostes, dinàmiques o decisions concretes, evidentment. De fet, tot i que no voldria parlar en nom de tot un col·lectiu, crec que qualsevol politòleg o politòloga estarà més que disposat a parlar-ne. De fet, segurament l’haureu d’aturar.

Votar, com qualsevol acte important a la vida, mereix reflexió, sentit crític i, sobretot, que se li doni la rellevància que té. Que el context és crític? Sí. Que d’aquí a poc haurem de decidir el futur de l’Estat espanyol, del nostre poble i de Catalunya? Sí. Però això s’ha de decidir a través de la reflexió i de l’anàlisi crítica personal.

No deixeu mai que el vot sigui fruit d’un impuls. Informeu-vos-en i analitzeu la decisió críticament, sempre. Però mai, mai, mai pregunteu: «Què he de votar?».

 

- Publicitat -

Més àudios