Des de ja fa un temps, en les trobades casuals amb amics, un tret comú en les converses ja no és solament preguntar com estem, sinó que acostuma a ser cada vegada més freqüent una resposta negativa. Després d’un confinament a les nostres llars, d’un estiu caracteritzat per les limitacions, i un hivern plagat de diferents onades de la COVID, un tret comú a la ciutadania és la inestabilitat emocional i de salut mental de les persones.
De fet, rere la mascareta de cada un de nosaltres, i rau una de les conseqüències més amagades i perilloses de la COVID, una frase, comuna, jo no estic bé. I d’això vull parlar avui, de la necessitat de cuidar-nos entre tots. De la necessitat, com bé destaca l’organització de salut mental, Obertament, en la seva campanya publicitaria, el primer pas és parlar-ne, compartir-ho. Cal fer-nos forts l’un al costat de l’altre. La COVID ja ens ha tret moltes coses, no permetem que ens treguin també la cura comunitària.
La humanitat es caracteritza per ser un ésser social, un ésser de comunitat. Compartim per sentir-nos forts, compartim per poder sortir d’aquest aïllament en el qual ens trobem. Compartim per poder tirar endavant.
