“Es formen cues a la comarcal, els ceramistes s’estan fent rics”. Ho canta el bon amic Carles Sanjosé, també col·laborador d’aquesta emissora.
Aquests versos formen part d’una cançó dedicada a la Bisbal escrita l’any 2000. En escoltar-la ara, podem dir que el temps s’ha encarregat de desmentir-ho per partida doble. La indústria de la ceràmica està més en crisi que mai i ja fa uns quants estius que de cotxes parats a la carretera, els bisbalencs no en veiem gaires.
Això últim es deu, principalment, a dos elements. Un de local: el vial que desvia part del trànsit pel pont del Pedró i la zona de la Guardiola. Però sobretot a l’autovia que relliga tota la costa sud de l’Empordanet des de Palafrugell fins enllaçar amb l’autopista a Maçanet. Des que va entrar en servei, aquesta ruta ha absorbit tots els estiuejants i bona part dels aborígens, fins al punt que ara molta gent de Palafrugell ja no passa per la Bisbal per anar a Girona.
Ara que la gent ja no passa d’ofici per la Bisbal i que no es veuen obligats a parar per avorriment, seria bo replantejar els atractius del nostre poble i que la gent ens comenci a visitar còmodament i per pròpia voluntat. Un d’ells pot ser la mateixa ceràmica, tret distintiu de la Bisbal per excel·lència i que potser no estem fent brillar tant com es mereixeria. Hi donem unes voltes?
