En el marc de la col·laboració entre Ràdio Capital i Origen Empordanet per donar veu als productors del sector primari del territori, Joan Coll parla amb David Bertran, de l’Horta de la Mercè, un projecte dedicat a la recuperació de varietats antigues i al cultiu d’hortalisses sense productes químics.
Una horta centrada en recuperar varietats antigues
L’Horta de la Mercè va començar fa aproximadament 15 anys, inicialment com una experiència d’horta experimental. David explica que ell i la seva parella, l’Imma, no provenien del món de la pagesia i van començar pràcticament des de zero.
El projecte va partir, en bona part, de les varietats de tomàquet que la seva família havia cultivat tradicionalment. Amb el temps, però, van començar a incorporar noves llavors procedents de particulars, fires i altres indrets.
Actualment, l’Horta de la Mercè pot arribar a treballar amb unes 250 varietats de tomàquet, després d’haver-ne plantat unes 150 durant l’últim estiu. David explica que moltes llavors arriben gràcies a persones que conserven varietats familiars i les fan arribar al projecte perquè siguin recuperades.
“Nosaltres ho provo tot”, explica. Les planten i comproven com funcionen i, sobretot, quin gust tenen. Si consideren que una varietat val la pena, en conserven les llavors.
Varietats que es van perdent
David alerta que moltes varietats tradicionals s’han anat perdent amb els anys. Segons explica, els sistemes de producció han afavorit varietats híbrides seleccionades per produir més, créixer ràpidament i resistir millor determinades plagues.
Aquesta selecció, assegura, ha anat deixant en segon pla aspectes com el gust i la qualitat del producte.
A l’Horta de la Mercè també cultiven varietats procedents de diferents parts del món. Hi ha tomàquets asiàtics, mexicans, russos o dels Estats Units, entre d’altres. Fins i tot conserven un tomàquet cherry procedent de les illes Galápagos, que David identifica com un dels tipus més propers als primers tomàquets.
Un cultiu cada vegada més condicionat per la calor
Un dels principals reptes que afronta el projecte és el canvi en les condicions climàtiques. David explica que les altes temperatures afecten especialment les flors de les tomaqueres.
Quan la calor és molt intensa, algunes flors es poden assecar i altres poden acabar produint tomàquets deformats. Per intentar reduir l’impacte de les temperatures, alguns agricultors comencen a introduir sistemes d’ombra, però David assenyala que aquestes inversions poden ser difícils d’assumir per a una horta de grans dimensions.
L’Horta de la Mercè treballa actualment en unes dues hectàrees i mitja aproximadament, repartides en diferents espais.
Més feina i menys rendiment
Les varietats antigues també comporten més feina. David explica que poden arribar a produir aproximadament un terç del rendiment d’un híbrid, de manera que cal plantar més tomaqueres per obtenir una producció similar.
A més, bona part de les tasques es fan manualment. Per això defensa que el preu d’aquest tipus de producte ha de tenir en compte tota la feina que hi ha al darrere.
L’Horta de la Mercè aposta també perquè els consumidors vagin directament a buscar les cistelles a l’horta. D’aquesta manera, explica David, poden conèixer de primera mà com es treballa i prendre consciència de l’esforç que hi ha darrere de cada producte.
Visites guiades i tastos de tomàquet
Aquest estiu, el projecte ha incorporat una nova proposta: visites guiades a l’hort amb tastos de diferents varietats de tomàquet.
Els visitants recorren l’espai, coneixen les diferents varietats i el funcionament de l’horta i acaben fent una cata. David explica que una de les parts que més els satisfà és veure la reacció dels visitants quan proven els tomàquets i redescobreixen un gust que sovint ja no associen amb el producte convencional.
A banda dels tomàquets, l’Horta de la Mercè cultiva xiles, pebrots, albergínies i enciams, entre altres hortalisses. En el cas dels xiles, treballen amb unes trenta varietats diferents, mentre que de pebrots en cultiven aproximadament quinze.
El projecte continua així amb l’objectiu de conservar varietats, recuperar sabors i mantenir una manera de treballar vinculada al territori.
