El projecte utilitza el joc i l’experimentació per donar a conèixer les quatre varietats de Poma de Girona. Els centres participants rebran fruita perquè els alumnes puguin tastar-la i descobrir-ne les característiques.
Aquest és el tercer capítol de la sèrie Empordà 2051. Una producció de Ràdio Capital de l'Empordà que té la voluntat d'abordar el futur de l'Empordà d'aquí a 25 anys. En aquest tercer capítol es parlarà del sector primari: s’abordarà les complicacions que tenen des d’aquest sector a l’hora de desenvolupar la seva activitat, de la voluntat de tirar endavant la professió i de les reivindicacions que existeixen actualment vinculades a la burocràcia, els preus i el canvi climàtic.
Veus expertes en diferents àrees compartiran el seu coneixement i debatran sobre com abordar aquests reptes en clau empordanesa. Els sis programes es podran seguir a través de la web de Ràdio Capital a partir d'aquest dilluns 31 d'agost a les 21 h.
Unió de Pagesos reclama al Govern un pla de control de fauna cinegètica que englobi totes les comarques gironines i que es declari l’emergència cinegètica a les àrees privades de caça incloses en el pla de control poblacional de...
Tanquem la sèrie sobre el sector primari amb una pregunta decisiva: qui agafarà el relleu dels pagesos, ramaders i pescadors actuals? Tot i que continuen incorporant-se joves, l'envelliment del sector, les dificultats d'accés a la terra, la rendibilitat i la burocràcia compliquen el relleu generacional. L'Empordà busca fórmules per mantenir viu el seu sector primari.
La PAC ha incorporat mesures per reforçar les explotacions petites i mitjanes, però la concentració agrària continua avançant. Menys explotacions, més superfície per titular i una burocràcia cada vegada més complexa alimenten el debat sobre si les normes actuals afavoreixen indirectament les explotacions més grans. Analitzem què diuen les dades i quins factors expliquen aquesta evolució.
Iniciem una sèrie de reportatges per explicar què implica ser pagès avui: tràmits, costos, normativa i gestió del territori. La primera peça parteix dels incendis de les Gavarres per analitzar com la pèrdua de pagesia, l’augment del bosc i la desaparició del mosaic agroforestal condicionen el risc de grans incendis.
Iniciem una sèrie de reportatges per explicar què implica ser pagès avui. Aquesta primera peça analitza com ha canviat la gestió del camp català durant les darreres dècades, amb més normativa, registres i tràmits administratius. També explora la relació entre la pèrdua de pagesia, l'expansió dels boscos i el debat sobre la prevenció dels grans incendis forestals.
La pagesa i viticultora de Mas Molla, Montse Molla, defensa que l’abandonament del món rural és una de les principals causes de la vulnerabilitat del massís de les Gavarres davant dels grans incendis. En una entrevista al programa especial sobre l’incendi al massís de les Gavarres, reclama menys burocràcia, més suport a la pagesia i una nova mirada sobre la gestió forestal.
El Baix Empordà rebrà prop de 100.000 euros en ajuts a la producció agrària ecològica. El pagament beneficiarà una trentena de productors i cobrirà més de 500 hectàrees de conreu. A Catalunya, el Departament d’Agricultura destinarà prop de 19 milions d’euros a aquests ajuts, amb més de 3.300 persones beneficiàries.
