Aquest és el sisè i últim reportatge de la sèrie que hem dedicat a entendre què implica avui treballar al sector primari. Durant les darreres setmanes hem analitzat la burocràcia que afronten agricultors i ramaders, el paper de la pagesia en la gestió del territori, la concentració de les explotacions agràries i les dificultats que viu la pesca. Però hi ha una pregunta que plana sobre totes aquestes realitats: qui agafarà el relleu? La resposta determinarà no només el futur del sector primari, sinó també el del paisatge empordanès.
El relleu generacional s’ha convertit en una prioritat
La preocupació no és nova, però mai havia estat tan evident. La Generalitat va aprovar el 2023 l’Estratègia de Relleu Generacional Agrari de Catalunya 2023-2027, un document específic que identifica la incorporació de noves generacions com un dels principals reptes del sector. El pla inclou cinc grans reptes, tretze objectius i trenta-cinc accions destinades a facilitar l’accés de joves al món agrari i garantir la continuïtat de les explotacions. El simple fet que existeixi una estratègia específica ja és indicatiu de la magnitud del problema. La preocupació és compartida també per la Unió Europea. L’any 2025 la Comissió Europea va presentar una estratègia específica per impulsar el relleu generacional agrari, amb l’objectiu de duplicar el percentatge de joves agricultors a Europa abans de l’any 2040. Actualment, només el 12% dels agricultors europeus tenen menys de 40 anys.
No és que no hi hagi joves
Una de les idees més esteses és que els joves ja no volen dedicar-se al camp. La realitat és més complexa. Cada any continuen incorporant-se nous agricultors i ramaders. A finals de 2025, el Departament d’Agricultura va aprovar els primers 149 expedients d’ajut a la primera instal·lació de joves agricultors, amb una dotació inicial de 6,3 milions d’euros. A més, els ajuts per a la incorporació continuen sent una de les prioritats de la Política Agrària Comuna i dels programes de desenvolupament rural. Per tant, el problema no és que no hi hagi joves interessats. El problema és que entren menys joves dels que surten.
Les barreres continuen sent enormes
Quan es pregunta als experts i a les organitzacions agràries quins són els principals obstacles, les respostes es repeteixen. L’accés a la terra és una de les dificultats més importants. També ho són les inversions inicials necessàries, la rendibilitat sovint ajustada, la burocràcia, l’accés al crèdit i la dificultat de trobar explotacions disponibles per continuar. Per aquest motiu, tant la Generalitat com diverses entitats del sector han començat a impulsar programes específics per facilitar el traspàs d’explotacions entre pagesos que es jubilen i nous professionals que s’hi volen incorporar. L’objectiu és evitar que explotacions viables acabin desapareixent simplement perquè no hi ha ningú que en pugui assumir la continuïtat.
Què diuen els joves de l’Empordà?
Aquest debat també es viu de primera mà a casa nostra. Recentment, Ràdio Capital i Un mos, un glop van reunir diversos joves vinculats al sector primari de l’Empordà en una tertúlia per analitzar la situació actual del camp, la ramaderia, la pesca i la producció agroalimentària. Malgrat provenir de sectors diferents, els participants van coincidir en un diagnòstic similar: es tracta d’un moment complex, incert i ple de reptes.
Les dificultats econòmiques, l’augment dels costos, la burocràcia, els efectes del canvi climàtic i les exigències normatives apareixien de manera recurrent en les seves intervencions. Però també hi havia un missatge d’esperança. Cap dels participants qüestionava la viabilitat del sector primari com a projecte de vida. El que reclamaven eren condicions que permetessin desenvolupar aquesta activitat amb més estabilitat i perspectives de futur. És una diferència important. El problema no sembla ser una manca de vocacions. El problema és la dificultat de convertir aquestes vocacions en projectes econòmicament sostenibles.
L’Empordà encara té oportunitats
L’Empordà presenta algunes característiques que poden jugar a favor del relleu generacional. La diversitat productiva és una d’elles. Agricultura, vinya, oli, ramaderia extensiva, pesca, producció ecològica, transformació alimentària, venda directa i agroturisme ofereixen oportunitats que no existeixen a molts altres territoris. Molts dels joves que s’incorporen avui al sector no ho fan reproduint exactament el model dels seus avis. Ho fan apostant per projectes més especialitzats, amb més valor afegit, més orientats a la qualitat i sovint més connectats amb el consumidor final. Aquesta evolució està transformant gradualment el perfil de la nova pagesia catalana.
Qui cultivarà l’Empordà d’aquí a vint anys?
La pregunta continua oberta. Les administracions han incrementat els ajuts, impulsen estratègies específiques i intenten facilitar el relleu generacional. Les organitzacions agràries reclamen més mesures per reduir les barreres d’entrada. I hi ha joves que continuen apostant pel sector primari malgrat les dificultats. Però la realitat és que moltes explotacions continuen buscant successors. Al capdavall, aquesta és la conclusió que connecta tots els reportatges d’aquesta sèrie. Els problemes de la pagesia, la ramaderia o la pesca no comencen quan una explotació tanca. Comencen quan ningú no pot o no vol continuar-la. I és precisament aquesta batalla la que avui es lliura al camp empordanès.
