L’Empordà és un destí de repòs? De relaxació? De postal? De refugi per la gent de ciutat? Com veuen els grans mitjans internacionals la terra empordanesa?
Quan es busca l’Empordà des de fora, la terra que apareix és, sovint, un lloc associat al paisatge, la gastronomia, els pobles medievals i les cales de la Costa Brava. Un espai mediterrani on el turisme busca experiències vinculades a la tranquil·litat, la natura i la cultura.
Però quin Empordà expliquen realment els mitjans internacionals? Quins municipis apareixen en aquests articles? Quins paisatges, restaurants, hotels o experiències consideren prou atractius per explicar-los? I, sobretot, quina imatge s’acaba construint a milers de quilòmetres de distància?
Analitzant diferents peces periodístiques de grans mitjans del món com Financial Times, The Independent o Forbes podem veure la imatge que té Europa i la resta dels continents de l’Empordà.
Financial Times: l’Empordà és el Cotswolds de Catalunya?
L’abril del 2025, Financial Times va publicar una peça titulada Rustic retreats in Catalonia’s Empordà (refugis rústics a l’Empordà de Catalunya) on apareixen diferents pobles del Baix Empordà com Rupià, Palau-sator, Pals o la Pera.
Al subtítol, s’hi pot llegir: A new collection of villas offers a perfect base to explore a rural enclave often referred to as the ‘Cotswolds of Spain’ (un nou conjunt de vil·les ofereix una base perfecta per explorar un enclavament rural sovint anomenat els Cotswolds d’Espanya). Els Cotswolds són una regió del centre sud d’Anglaterra coneguda per les seves cases de pedra i els seus paisatges agrícoles.
El reportatge, escrit per la periodista Kate Maxwell, descriu l’experiència de visitar l’Empordà i fa referència a l’agència de lloguer vacacional Viu Empordà, que té diferents cases luxoses repartides per la comarca amb l’objectiu de proporcionar «experiències per viure i descobrir l’Empordà i la Costa Brava». En concert, Maxwell descriu la seva experiència a Mas Flor, un dels habitatges de Viu Empordà, durant la primavera. La periodista assegura que al mes d’abril, «el Baix Empordà era un escenari digne de pintura de pòster, amb camps de flors grogues de mostassa i roselles escampades per les vores verdes».
Durant la peça també es fa referència a la part gastronòmica i se citen restaurants com És!Carxofa de Púbol o els restaurants dels Germans Roca de Girona.
Al final del reportatge, la periodista escriu: «quina sort tenen els barcelonins de tenir tot això a la porta de casa».
Forbes: l’Empordà, un destí de repòs pels barcelonins?
La coneguda revista de negocis dels Estats Units, Forbes, va publicar l’abril del 2023 un article anomenat Vacation Like Barcelona High Society In This Quiet Cornet Of Catalonia (vacances com l’alta societat barcelonina en aquest racó tranquil de Catalunya).
El primer paràgraf de la peça, escrit per una col·laboradora de la revista especialitzada en viatges, Isabelle Kliger, diu: Ask any Barcelona local where they would prefer to own a second home and one of the most frequent answers will no doubt be l’Empordà. If you have never heard of this under-the-radar part of Catalonia, you are not alone (Pregunta a qualsevol barceloní on preferiria tenir una segona residència i una de les respostes més habituals serà, sens dubte, l’Empordà. Si mai no has sentit parlar d’aquesta zona de Catalunya, encara poc coneguda internacionalment, no ets l’únic)
El reportatge, per tant, fa referència a com l’Empordà és el destí de segona residència de la gent de Barcelona. Al llarg de la peça s’esmenta que «mentre que els pobles costaners estan plens de turistes durant els mesos d’estiu o gairebé deserts a l’hivern, l’interior ofereix un ritme de vida més lent i equilibrat».
Igual que en l’anterior reportatge de Financial Times, s’esmenta Viu Empordà, una agència d’habitatges vacacionals de luxe.
Entre els pobles mencionats al llarg de l’article hi ha Peratallada o la Bisbal d’Empordà, així també cellers ubicats a Peralada o Palamós. També es fa referència a restaurants de Púbol i Girona per fer èmfasi en la vida de la comarca fora de temporada. Precisament, un altre dels punts que es destaca és l’oferta gastronòmica de l’Empordà la qual es presenta com «un gran atractiu» del territori.
Al final de la peça, s’adverteix que per visitar la terra empordanesa cal disposar de vehicle propi i que el transport públic «dificulta l’accés i el desplaçament a determinades zones».
The Guardian: «cales dignes de postal» i el Triangle d’Or
En el diari britànic The Guardian hi ha diverses peces sobre l’Empordà i la Costa Brava. Una d’elles es va publicar el 2005, on el periodista Paul Gogarty «revelava la zona on els barcelonins van a relaxar-se».
Sota el titular Cool for Catalans (Genial pels Catalans), Gogarty fa referència als pobles de l’interior i assegura que the real essence of Empordà is bottled in an area measuring 20km by 20km by 12km just a slingshot inland (una part essencial de l’Empordà es troba uns quilòmetres terra endins). Així mateix esmenta «el Triangle d’Or», una expressió per referir-se a pobles medievals de l’interior del Baix Empordà com Peratallada, Palau-sator o Monells. També escriu que, en aquests pobles, molts habitatges són adquirits per gent de Barcelona que busca «un refugi de cap de setmana».
Al llarg de l’article també es parla de la Bisbal d’Empordà i la seva tradició ceramista, de Fonteta, de Púbol, d’Ullastret i de plats típics de la cuina empordanesa com el pollastre amb escamarlans. Així mateix, Paul Gogarty parla de Salvador Dalí, Gala i el seu castell de Púbol.
Un altre dels articles de The Guardian que fa referència a l’Empordà és Travel tips: Costa Brava and deals of the week (Consells de viatge: la Costa Brava i ofertes de la setmana) publicat l’any 2015. Es tracta d’una peça escrita per Joanne O’Connor i que té l’estructura d’una guia de viatges que respon a les preguntes: Who go? (Per què anar-hi), What to do (Què fer), Where to stay (On allotjar-se), Where to eat (On menjar) i Insider tip (Consell expert). Per respondre a aquestes preguntes es parla de Calella de Palafrugell, Tamariu, Peratallada, Pals o Ullastret. L’article d’O’Connor assegura que, a la Costa Brava, hi ha a series of exquisite coves, often sheltered by steep cliffs (una sèrie de cales exquisides, sovint protegides per penya-segats escarpats dignes de postal).
The Independent: terra de segones residències i pobles deserts a l’hivern
El diari The Independent del Regne Unit ha publicat diversos articles sobre el Baix Empordà i la Costa Brava. Un és The Travel Issue: Costa Brava (El problema dels viatges: Costa Brava al maig) escrit per la periodista Laurence Earle el 2008 on es pot llegir: so where do the smartest, most stylish people in Barcelona go when they want to get away? The answer, you may be surprised to hear, is the Costa Brava – but lest those words conjure visions of package-holiday hell, let us add that we’re not talking about any old bit of the Costa Brava, and certainly not that southern sprawl that seems to stretch unbroken from Las Ramblas to the mega-resort of Lloret de Mar. No, we are heading further north, 100km or so from the city, towards the Cap de Begur and beyond, to the area called Baix Empordà, where the terrain gets wilder, and the Costa Brava lives up to its literal meaning of «rugged coast (on van les persones més elegants i sofisticades de Barcelona quan volen desconnectar? La resposta, encara que pugui sorprendre, és la Costa Brava. Però abans que aquest nom faci pensar en destinacions plenes de turisme de masses, cal fer una precisió. No parlem de qualsevol punt de la Costa Brava. I encara menys de la gran extensió urbanitzada del sud, que sembla allargar-se sense interrupció des de la Rambla de Barcelona fins al gran centre turístic de Lloret de Mar. Nosaltres ens dirigim més al nord, a uns cent quilòmetres de la ciutat, cap al cap de Begur i més enllà. Arribem així al Baix Empordà, on el paisatge es torna més salvatge i la Costa Brava fa honor al significat literal del seu nom, costa abrupta).
En el mateix text també parla dels pobles de pescadors com Sa Tuna o Tamariu i s’explica que: the actual fishermen have long since sold up, and you’re more likely to find well-heeled families from Barcelona and Girona (els pescadors fa temps que van vendre les seves propietats. Ara és més habitual trobar-hi famílies benestants de Barcelona i Girona).
Al llarg de l’article es fa menció al camí de ronda, al Jardí Botànic de Cap Roig, a la ceràmica de la Bisbal, al Museu Dalí de Figueres i a les Illes Medes. També hi ha una referència al restaurant el Bulli, ara ja tancat i que es trobava a Cala Montjoi de Roses.
En un altre article publicat l’any 2005 per Kate Simon i titulat Bravo, Brava: the tourist spot with its charm still intact (Bravo, Brava: el punt turístic amb el seu encant intacte), s’exposa el començament del turisme massiu a l’Empordà i la Costa Brava a causa de la dictadura de Franco.
També es fa referència a com és l’Empordà a l’hivern: «els pobles i viles pels quals passem estan en gran part deserts i mostren escasses proves de ser comunitats locals concorregudes fora de la temporada de vacances».
Així mateix, la periodista Kate advertia el 2005 que: it is not quite the «unspoilt» coast that many articles and guidebooks would have you believe (no és exactament la costa «verge» que molts articles i guies us volen fer creure), a causa de les construccions i explica: our suspicion that this stretch of coast has become second-home country is confirmed by the numerous crews we see digging up the roads and putting up villas and supermarkets in time for the summer season. The churn of the concrete mixer becomes a familiar noise on our travels (La nostra sospita que aquest tram de costa s’ha convertit en una zona de segones residències queda confirmada per les nombroses obres que trobem. Veiem equips aixecant carrers i construint cases i supermercats abans de l’arribada de la temporada d’estiu. La fressa de les formigoneres acaba convertint-se en una constant durant el nostre viatge).
L’Empordà als grans mitjans de Catalunya
Al reportatge L’Empordà als grans mitjans: guanya pes als informatius, però continua lluny del protagonisme de Barcelona vam explicar la cobertura informativa que fan els mitjans de Catalunya de la plana empordanesa. Gràcies a un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, sabem que TV3, Catalunya Ràdio, RAC1 i RTVE Catalunya han cobert un 2,4% el Baix Empordà, un 3,2% l’Alt Empordà i en conjunt, el territori empordanès té una cobertura als quatre mitjans del 5,6%, molt lluny del 43,9% que acumula Barcelona i les ciutats de la seva rodalia.
