Els trams privatitzats del camí de ronda de la Costa Brava: quin és el seu estat i futur?

El camí de ronda de la Costa Brava és un dels seus principals encants. Uneix patrimoni, mar i natura. El de la Costa Brava neix a Portbou i acaba a Blanes. Més de cent de quilòmetres caminant al costat del litoral gironí, i passant per poblacions com Roses, Begur, Calella de Palafrugell, Portbou, Lloret de Mar o Blanes. Tot i això, avui dia no és possible fer el camí de ronda complet.

Hem parlat amb Cristina Vilà, coordinadora de SOS Costa Brava, per saber l’estat real del camí de ronda i per què no és possible recórrer caminant de nord a sud la costa: 

 

Trams privatitzats

  • Cap Roig (Calella de Palafrugell) 

El tram està privatitzat per La Caixa, tot i que hi ha un projecte i una garantia que s’hauria de fer el camí de ronda.

Protesta de SOS Costa Brava per denunciar la privatització de Cap Roig | SOS Costa Brava
  • Cala del Golfet (Calella de Palafrugell)

Un gran xalet de 4 plantes impedeix el lliure accés a la cala, que és pública. El motiu pel qual el camí està tallat és a causa del mur que es va construir per aguantar el xalet. Cristina Vilà, coordinadora de SOS Costa Brava explica la sentència que hi ha en referència al mur: 

 

  • Can Juncadella (Lloret de Mar)

Aquest tram del camí de ronda està barrat des del 2009 per la construcció d’una casa de luxe per part d’un magnat del Kazakhstan. El propietari té seguretat privada al voltant de la casa, fet que provoca que ningú s’hi pugui acostar. 

La coordinadora de SOS Costa Brava parla del conveni que hi ha per intentar recuperar el tram: 

 

  • Port Joan (Garbet-Colera)

Aquest tram està tallat per la família Suqué-Mateu des de fa molts anys. Quan s’arriba a Port Joan, la piscina privada construïda per la família del Grup Peralada barra el pas del camí de ronda. A més, Vilà explica el nou projecte de la família Mateu que tampoc respecta la servitud de pas públic. 

 

La  coordinadora de l’entitat ecologista, afirma que s’han reunit diverses vegades amb ajuntaments i han posat al·legacions a l’administració, que en alguns casos s’han elevat a la sindicatura de greuges. Cristina Vilà, però, admet que és difícil lluitar contra grups privats com és el cas de la Caixa pel que fa en relació amb el tram de Cap Roig. 

 

Vilà també alerta que hi ha projectes per crear un tipus de “Camino de Santiago” a la Costa Brava. La coordinadora de l’entitat afirma que això provocaria més mercantilització del paisatge i que no s’hauria de crear camí on no n’hi ha. 

 

Al llarg dels anys, l’entitat ecologista ha fet diverses manifestacions i protestes en contra de la privatització del camí de ronda i a favor de la servitud de pas.

Camins lliures, la iniciativa de SOS Costa Brava per protegir el camí de ronda

Des de l’entitat promouen la campanya “Camins lliures” on busquen “protectors” que ajudin a activar una xarxa amb l’objectiu de saber l’estat real d’aquests camins i poder exigir a les administracions la reobertura d’aquests trams que avui dia estan tancats al públic. 

Amb l’aportació econòmica dels usuaris es crea un “apadrinament” que fa que es puguin recollir dades i informació sobre determinats trams. Posteriorment, es generen alertes amb criteris amb l’objectiu de treballar per l’accés públic a tot el camí de ronda.  

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

Hi ha futur per als joves al camp? El repte del relleu generacional a l’Empordà

Tanquem la sèrie sobre el sector primari amb una pregunta decisiva: qui agafarà el relleu dels pagesos, ramaders i pescadors actuals? Tot i que continuen incorporant-se joves, l'envelliment del sector, les dificultats d'accés a la terra, la rendibilitat i la burocràcia compliquen el relleu generacional. L'Empordà busca fórmules per mantenir viu el seu sector primari.

Els municipis rurals del Baix Empordà acumulen més de 900 establiments turístics

Les poblacions del Baix Empordà que són considerades rurals...

La normativa està ofegant la pesca? El sector denuncia més restriccions, menys captures i una burocràcia creixent

La pesca catalana afronta cada vegada més restriccions, controls i tràmits administratius. La Unió Europea defensa que les limitacions sobre dies de pesca i captures són necessàries per recuperar els recursos marins. El sector, especialment a ports com Palamós, denuncia que la burocràcia i les noves normatives posen en risc la viabilitat de moltes embarcacions i de la pesca tradicional mediterrània.

Què ha cremat realment l’incendi de les Gavarres? Un anàlisi del CREAF revela quin és l’ecosistema més afectat

L’anàlisi del CREAF permet entendre què ha cremat l’incendi de les Gavarres més enllà de les 2.300 hectàrees oficials. Sobre 1.793 hectàrees classificades, el foc ha afectat sobretot alzinars i suredes, que representen el 67% de la superfície estudiada, seguides de pinedes i matollars. La recuperació ecològica serà lenta.