Una crònica de 1904 fa tornar els gegants a Llafranc

Llafranc recuperarà aquest agost la seva tradició gegantera, més d’un segle després de les primeres referències documentades. La Colla Gegantera de Palafrugell ha localitzat a l’Arxiu del municipi diversos documents que acrediten que el nucli palafrugellenc comptava amb gegants i nanos almenys l’any 1904, en el marc de les festes de Santa Rosa.

La descoberta ha estat fruit d’una investigació de Miquel Muñiz, coordinador artístic de la Colla Gegantera palafrugellenca, que inicialment va anar a l’Arxiu per investigar l’origen dels gegants de Palafrugell, en Pitu i la Lluna, creats l’any 1996, i els gegants anteriors, obra de Josep Puig, de 1986.

Muñiz va voler ampliar la recerca gegantera a la rodalia de Palafrugell i va buscar documents relacionats amb les festes de Santa Rosa de Llafranc. La cerca el va portar a trobar documents del 1904 on es descriu una «passejada triomfal dels Gegants de Llafranc». En un primer moment, Muñiz va comprovar que no fossin gegants llogats a poblacions dels voltants i va buscar arxius relacionats amb la imatgeria festiva de la Bisbal, Palamós i Torroella, i va certificar que no eren figures llogades i que, per tant, eren pròpies de Llafranc.

Una crònica exhaustiva del 1904 

Les cròniques de les festes de Santa Rosa de Llafranc, celebrades els dies 29 i 30 d’agost de 1904, descriuen amb detall la participació dels gegants i els ‘nanos’ en els actes festius.

Segons la documentació recuperada, els gegants van sortir el dia de la patrona, després que la pluja inicial obligués a esperar que millorés el temps. La crònica explica que, un cop va parar de ploure, els ‘nanos’ i els gegants van iniciar una cercavila pels carrers de Llafranc. Les figures anaven acompanyades del flabiolaire Xicu Casademont i Pla. El text recuperat descriu, fins i tot, la música que interpretava durant la cercavila i explica que els gegants participaven en diferents moments de les festes.

Per a Muñiz, aquests documents són especialment importants perquè no es tracta d’una única referència. «N’hi ha bastants, tots del 1904, però ens donen les suficients proves per dir que a Llafranc hi havia hagut gegants», explica.

No se sap com eren els gegants originals

De moment, només s’ha recuperat una crònica del 1904, però no es disposa de cap fotografia, cosa que fa que no es pugui saber com eren exactament els gegants de Llafranc. Tampoc se’n sap els noms.

El coordinador artístic de la colla gegantera de Palafrugell apunta que, tot i que no es té cap foto de com eren els gegants, les cròniques de l’època expliquen que eren «uns personatges bells i admirats».

Així mateix, Muñiz fa una crida als ciutadans de Palafrugell que es posin en contacte amb la colla gegantera si tenen fotografies dels voltants del 1904 on apareguin els gegants de Llafranc.

«El tren» va ser un espectacle teatral creat i representat l’any 1982 per la companyia gironina Grup Tripijoc, un col·lectiu conegut pel seu teatre d’animació, creació col·lectiva i treballs visuals sense text. Van participar a les Festes de Santa Rosa del 1983 amb tres titelles gegants, ja que no hi havia gegants – Fotografia cedida per Pep Bofill Miquel

La reconstrucció dels gegants: com i qui la farà?

La reconstrucció dels gegants de Llafranc anirà a càrrec de l’artista Clara Anglada del taller Aglà de Cassà de la Selva.

Les noves figures no pretenen reproduir exactament els gegants originals, ja que no se’n coneix l’aspecte, sinó recrear-los a partir de la informació històrica disponible.

La recuperació també incorporarà, més endavant, els ‘nanos’ que apareixen documentats en les cròniques.

L’estrena de la primera geganta

La primera geganta es presentarà el diumenge 30 d’agost, coincidint amb la festivitat de Santa Rosa. La presentació serà a les 10:30 h, a l’inici del passeig de Cipsela.

La figura serà descoberta i, posteriorment, farà una petita cercavila amb flabiol i tamborí fins a l’església de Llafranc. A l’interior del temple participarà en l’inici de l’ofici de festa major i s’hi estrenarà el nou ball pels gegants de Llafranc, per a flabiol i tamborí. Una obra escrita per la compositora calongina Monti Galdon.

A la tarda hi haurà una nova cercavila on també hi participarà la geganta, aquest cop acompanyada dels gegants i grallers de Palafrugell. Serà just després de la ballada de sardanes que es farà al passeig de Cipsela a les 20:00 del vespre. 

Els gegants restants es presentaran l’any que ve, també en el marc de Santa Rosa. Després de la presentació de les figures, la previsió és que la tradició recuperada tingui continuïtat dins la festa de Llafranc.

La gestió dels gegants de Llafranc anirà a càrrec de la Colla Gegantera de Palafrugell, però, el coordinador artístic de la colla gegantera palafrugellenca, Miquel Muñiz, assegura que la reconstrucció de les figures festives serà possible gràcies a la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. En la recuperació també hi col·labora, puntualment, l’Associació d’Amics i Veïns de Llafranc.

Els grallers acompanyant als gegants el 1983 – Fotografia cedida per Pep Bofill Miquel

 

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

El temporal ha “netejat” la cendra de les Gavarres, però això no és positiu. T’expliquem per què

El temporal ha arrossegat bona part de la cendra acumulada a les Gavarres després dels incendis de juliol. Tot i que la pluja és necessària per a la recuperació del massís, una escorrentia tan intensa pot provocar pèrdua de nutrients i erosió del sòl. L’aigua negra dels rius i rieres és la imatge més visible d’aquest procés.

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró vol apostar per la diversificació i la desestacionalització del model turístic

La regidora de turisme i promoció econòmica de l’Ajuntament, Imma Gelabert, explica que la voluntat del municipi és poder allargar la temporada turística més enllà dels mesos d’estiu.

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró treballa per adaptar les seves infraestructures al canvi climàtic

La reforma integral del passeig Marítim de Platja d’Aro, la creació del Parc dels Estanys o la gestió de la infraestructura verda de la conca del Ridaura són alguns dels projectes urbanístics que ha impulsat i està impulsant el municipi en els darrers anys.