Les guerres i els conflictes internacionals generen una gran quantitat d’informació, especialment durant les primeres hores o dies després que esclati una crisi. Els mitjans de comunicació activen cobertures especials, les xarxes socials s’omplen de continguts i l’interès de la ciutadania creix davant d’uns fets que sovint evolucionen en qüestió d’hores o, fins i tot, minuts.
En els moments inicials, però, la velocitat de la informació també pot dificultar-ne el tractament rigorós. Cal contrastar molt bé les fonts, les informacions i verificar les imatges per tal d’oferir una bona cobertura informativa.
Això planteja un dels grans reptes del periodisme en situacions de conflicte: com informar ràpidament sense renunciar al rigor?
Quan esclata un conflicte, la informació s’accelera
L’inici d’una guerra o d’una escalada de violència acostuma a concentrar una gran quantitat d’atenció mediàtica. Els informatius obren amb les últimes novetats, les edicions digitals actualitzen constantment les seves notícies i les xarxes socials es converteixen en una font immediata d’informació on sovint es difonen continguts esbiaixats o falsos.
Aquest volum de continguts pot generar sobreinformació. La ciutadania rep constantment noves dades, declaracions, imatges i vídeos, però no tota aquesta informació té el mateix grau de fiabilitat ni aporta necessàriament una millor comprensió del conflicte. En aquest context, una de les principals funcions del periodisme és seleccionar i contextualitzar amb l’objectiu de facilitar la comprensió del que està passant.
Informar enmig de la incertesa
Els primers moments d’un conflicte també són especialment complexos des del punt de vista de la verificació. Les informacions poden procedir directament dels governs i dels exèrcits implicats, d’organitzacions internacionals, de periodistes sobre el terreny o de testimonis.
Cada font pot oferir una part de la realitat i, en alguns casos, tenir interessos propis. Per això, contrastar les informacions i identificar-ne l’origen és especialment important.
Les xarxes socials han afegit una nova dificultat. Un vídeo gravat en un altre conflicte o anys enrere pot presentar-se com una imatge dels fets actuals i arribar a milers de persones abans que els mitjans hagin pogut comprovar-ne l’autenticitat. En aquests moments, l’arribada de la intel·ligència artificial també suposa un repte per la professió periodística.
Per als periodistes, això implica treballar amb eines de verificació i, sobretot, saber reconèixer allò que encara no es pot confirmar. Explicar que una informació no està verificada també és informar.
El risc de perdre el context
La pèrdua de pes mediàtic d’un conflicte també pot provocar que la ciutadania perdi part de la perspectiva sobre la seva evolució.
Una guerra no es desenvolupa només a través dels grans episodis que ocupen les portades. També hi ha desplaçaments de població, conseqüències humanitàries, destrucció d’infraestructures, impactes econòmics, processos diplomàtics i canvis polítics que poden produir-se durant mesos o anys.
Mantenir aquesta cobertura requereix, per tant, anar més enllà de l’actualitat immediata.
El periodisme internacional també pot explicar què passa quan les càmeres deixen de ser presents, donar continuïtat a les històries i recuperar els antecedents que permeten entendre l’evolució d’un conflicte.
Formar-se per informar
Com expliquem una guerra quan acaba d’esclatar? Com distingim informació de propaganda o desinformació? I com mantenim l’interès periodístic quan un conflicte deixa d’ocupar les portades? Com cataloguem un conflicte com a genocidi, com a invasió o com a guerra?
Aquestes són algunes de les qüestions que es posaran sobre la taula a la sessió dedicada a guerres i conflictes internacionals de la primera jornada Eines per explicar el món, organitzada per Ràdio Capital de l’Empordà, que comptarà amb les veus expertes dels periodistes de la secció d’internacional de 3Cat, Joan Roura i Roser Oliver, i de la corresponsal d’El Periódico al Pròxim Orient, Andrea López-Tomàs.
Aquesta serà l’última de les quatre taules que es faran durant la jornada Eines per explicar el món que se celebraran dissabte 7 de novembre de 2026 a l’Auditori del Centre Cultural La Mercè de Girona i concentraran en un sol dia diversos espais de debat i aprenentatge. Cal fer inscripció prèvia a la jornada a través d’aquest enllaç. Les places són limitades.
