De la sequera estructural a la pluja: els cinc anys de variabilitat pluviomètrica al Baix Empordà

Aquest 2026, les pluges estan deixant registres molt alts en certs punts de Catalunya. Una d’aquestes zones és el Baix Empordà on durant el mes de gener ja hi va haver importants acumulacions. Però aquest mes d’octubre les pluges han afectat la comarca en diverses ocasions. 

Tot i les acumulacions d’enguany, en els darrers cinc anys (entre el 2021 i el 2025) el règim pluviomètric al Baix Empordà ha estat del tot irregular. Hi ha hagut períodes on la comarca ha vist que l’acumulació de pluja no superava els 400 mm– sobretot durant la sequera estructural que va arribar al seu punt més preocupant l’any 2023 – i en altres moments en què el règim de pluges ha estat força abundant.  

El contrast del règim de pluges

Els darrers cinc anys a escala pluviomètrica al Baix Empordà han estat plens de contrastos. Normalment, la mitjana anual de pluges oscil·la entre els 550 mm i els 800 mm, depenent de si el municipi es troba en la zona litoral o a l’interior de la comarca. I habitualment aquesta pluja es concentra durant els mesos de primavera i tardor, fent que l’hivern i l’estiu siguin estacions més seques.

«La tendència que s’està observant en aquests darrers anys és que amb el canvi climàtic està augmentant la temperatura de la zona mediterrània i del mar Mediterrani. I això fa que la torrencialitat pugi», explica Isaac Vilà. Aquest canvi fa que els períodes de pluja siguin molt més intensos, i, per contra, les sequeres siguin més accentuades.

La Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) de Catalunya compta amb cinc estacions ubicades al Baix Empordà: Castell d’Aro, la Bisbal d’Empordà, la Tallada d’Empordà, Palafrugell (amb dades a partir del 2022) i Torroella de Montgrí. Segons les dades, l’any menys plujós que marquen aquestes estacions va ser el 2023 i, principalment, l’any en que es va acumular més pluja a la comarca va ser el 2025 (a excepció de Torroella i la Tallada en què va ser lleugerament superior l’acumulació el 2024).

Si bé és cert, que la precipitació acumulada durant els anys 2021 i 2022 a la comarca era inferior a la mitjana anual, no va ser fins al 2023 que els registres de precipitació acumulada no van superar en cap cas els 400 mm. El valor més baix es va registrar a Torroella de Montgrí on durant tot l’any només es va arribar als 268,5 mm de precipitació acumulada. El segueixen la Tallada d’Empordà (324,2 mm), Palafrugell (350,5 mm), la Bisbal d’Empordà (360,8 mm) i Castell d’Aro (378,9 mm).

En aquest cas, el 2023 va ser l’any més complicat en termes de sequera. I es que feia tres anys que la comarca no acumulava els règims de pluja que haurien de ser habituals, sobretot durant els períodes de primavera i tardor.

Aquest règim de precipitacions, però, s’ha acabat tombant entre els anys 2024 i 2025. I es que el règim de pluges, en la majoria dels casos ha aconseguit superar els valors per sobre dels 500 mm de precipitació acumulada. Durant el 2024, Torroella i la Tallada comparteixen el valor més alt de precipitació dels darrers cinc anys, amb 581,8 mm i 739,5 mm. D’altra banda, durant el 2025 Palafrugell va registrar 647,7 mm de precipitació acumulada; la Bisbal d’Empordà 758,6 mm; i Castell d’Aro, 700,9 mm.

Entre aquests dos anys hi va haver diversos episodis de pluja que van fer que a la comarca es registressin grans acumulacions. Un dels temporals destacats va ser el que va afectar el mes de gener del 2024, el temporal Nelson, o també el que va afectar la comarca a finals del 2025 i inicis del 2026.

Dades extretes d’estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques de Catalunya (XEMA)

 

Per al meteoròleg i col·laborador de Ràdio Capital, Isaac Vilà, el règim pluviomètric d’aquest 2026 és el «d’un any normal» si ens fixem en les dades de precipitació. Reconeix, però, que aquesta quantitat de pluja contrasta amb els valors dels darrers cinc anys, on la zona del Baix Empordà estava sortint d’una sequera molt marcada.

I tot i que el 2026 encara no hagi acabat, hi ha mesos en què hi va haver pluja abundant. Un d’ells va ser el mes de gener, quan les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques de Catalunya (XEMA) situades al Baix Empordà van superar els registres de 180 mm: Palafrugell encapçala la quantitat de precipitació acumulada durant el mes de gener amb 243,6 mm; la segueixen Torroella de Montgrí amb 215,9 mm i Castell d’Aro amb 191,4 mm; i, finalment, hi trobem la Bisbal d’Empordà amb 182,3 mm i la Tallada d’Empordà amb 180,9 mm.

Dades extretes d’estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques de Catalunya (XEMA)

Isaac Vilà reconeix que és sorprenent que el registre d’un dia de pluja pugui superar els registres de precipitació acumulada en un mes. Explica, però, que el mar Mediterrani es troba en unes condicions concretes perquè això pugui passar. «Amb el canvi climàtic s’està extremant aquesta possibilitat que caigui molta aigua en poques hores», conclou el meteoròleg.

I de cara al futur, Vilà explica que les situacions d’aiguats torrencials seran més habituals i les sequeres més extremes. Per això, apunta que cal minimitzar els riscos quan arriben aquestes pluges torrencials i, abans que ens atrapin els períodes de sequera, hem d’aprendre a emmagatzemar o retenir l’aigua per poder-la fer servir en aquests períodes on no plou.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

L’àrea de Joventut de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró treballa per facilitar l’accés dels joves a la formació i al mercat laboral

L’orientació personalitzada, les primeres experiències professionals i la recuperació dels oficis tradicionals són alguns dels reptes en un context de transformació de les expectatives juvenils.

Els serveis de salut mental de les comarques gironines atenen 29.283 persones durant el 2025

El director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, Claudi Camps, reconeix que cada cop hi ha més conscienciació envers la salut mental, tot i que hi ha tendències que accentuen la psicopatologització.

Els reptes d’informar amb rigor sobre guerres i conflictes internacionals

Les guerres i els conflictes internacionals generen una gran...