Aquest dissabte 10 d’octubre es commemora a les comarques gironines el Dia de la Salut Mental. La jornada pren encara més sentit quan parlem de dades. I es que a la demarcació de Girona, durant el 2025, els serveis de salut mental van atendre un total de 29.282 persones.
El director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, Claudi Camps, explica a Ràdio Capital que la demanda d’aquests serveis ha crescut, sobretot en la franja dels infants i els joves. I, en referència a l’estat d’aquests serveis el director apunta que “s’ha aconseguit respondre a aquest increment de la demanda”. Afegeix que les llistes d’espera continuen estables i són molt més baixes que a la resta de Catalunya.
Claudi Camps reconeix que aquest augment de la demanda de serveis respon a dues tendències contraposades: cada cop hi ha més consicenciació envers la salut mental, tot i això, hi ha tendències que accentuen la psicopatologització. “El que ha passat és que el fet de parlar tant de salut mental, ha fet que el malestar quotidià o les frustracions quotidianes a vegades es tendeixen a psicopatologitzar”, explica Camps. Així, cal entendre que no tot s’emmarca en un trastorn mental, sinó que aquests problemes quotidians s’han de solucionar per altres vies i no sanititzar-les ni medicalitzar-les.
A comarques gironines, com passa a la resta de territoris catalans, els diagnòstics que es donen de manera més habitual estan vinculats als trastorns adaptatius. Claudi Camps els vincula a trastorns d’ansitetat o quadres depressius lleus o moderats que solen estar relacionats amb factors de vida. A més, el director apunta que són aquests els casos que han augmentat més en els darrers anys.
Si bé és cert que, sobretot després de la pandèmia, hi va haver un pic de trastorns vinculats a la conducta alimentària. La pandèmia va fer que hi hagués un augment dels casos i l’agreujament de molts quadres. Tot i això, Camps apunta que aquest pic s’ha tendit a normalitzar.
Les entitats que treballen per la salut mental a comarques gironines
Les comarques gironines, tal com apunta Claudi Camps, son refrents mundials quan es parla de gestionar trastorns de salut mental. “Hem aconseguit no confinar o institucionalitzar les persones”, explica el director. Afegeix que s’ha aconseguir desenvolupar un “ecosistema de salut mental” amb diverses entitats per sostenir la gent a la comunitat i que aquests puguin tenir un projecte de vida i mantenir la seva independència.
Claudi Camps destaca la poca llista d’espera que hi ha per accedir a un pis amb suport o àrea de residència. A més, s’han creat models flexibles on hi ha equips que es dediquen a visitar a domicili per tractar a aquestes persones que tenen trastorns mentals més greus. També s’han aconseguit desenvolupar una sèrie de recursos per promoure la inserció laboral d’aquests col·lectius on la salut mental és més fràgil.
Un dels altres punts a destacar del model d’atenció a pacients amb problemàtiques de salut mental és l’acompanyament que es fa als seus familiars. “En les famílies, això provoca un trasbals molt important: sentiment de culpa, d’impotència, etc”, explica Camps. Per això, es va decidir incloure l’Associació de Famílies de Salut Mental de les comarques gironines en els organs de gestió, a més d’entitats com Fundació Drissa o La Fageda, entre altres. “Ells havien de poder participar de primera mà, tenir tota la informació de gestió i de com es reparteixen els recursos”, apunta el director.
Però, des de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions també es va idear l’Espai Situa’t. “Quan es detecta l’inici d’un cas de trastorn greu, s’envia a les famílies en aquest espai per rebre assessorament i orientació per acompanyar a la persona que pateix aquest trastorn”, explica el director.
A part de tots aquests recursos, la Xarxa de Salut Mental i Addiccions compta amb molts altres programes. Un d’ells se centra en la rehabilització comunitària, enfocada en aquests trastorns mentals greus que necessiten recuperar habilitats i autonomia. També existeix un programa per facilitar la resolució de conflictes familiars. Claudi Camps afirma que cal donar a conèixer aquests serveis que a vegades les famílies no saben que existeixen.
Més de 29.000 persones ateses el 2025
Tal com apuntàvem, 29.283 persones van ser ateses pels serveis de salut mental de les comarques gironines durant el 2025. Els Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) van atendre un 0,5% més de persones que l’any anterior, una xifra que ascendeix a les 15.209 persones. El 60% eren dones i el 40% homes. D’aquests pacients, els diagnòstics més frequents van ser per trastorns de l’estat d’ànim (34,4%), trastorns psicòtics (20%) i els trastorns d’ansietat (13,2%). I el 56,9% de persones ateses presentaven criteris de complexitat en salut mental.
La xarxa de salut mental de comarques gironines també compta amb Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Durant el 2025 aquests centres van atendre 8.482 infants i joves, una xifra un 3,7% més que el 2024. D’aquestes persones, 2.581 hi van accedir per primera vegada i durant l’any es van registrar 52.969 visites assistencials. Gran part de les visites, el 36,6%, estaven vinculades amb el trastorn de l’espectre autista (TEA); el segueix el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), amb un 23,5%; i els codis Z relacionats amb factors personals familiars o socials que influeixen en l’estat de salut arriben fins el 14,3%. Del total d’infants i joves atesos, un 40,7% presentacen criteris de complexitat en salut mental.
Els Centres d’Atenció i Seguiment de les Drogodependències (CAS) van atendre a 4.975 persones a les comarques gironines durant el 2025. D’aquestes, unes 1.284 hi van accedir per primer cop. L’alcohol continua sent la principal substància que motiva l’inici del tractament (49,1%), seguit de la cocaïna (31,1%) i del cànnabis (10%). Pel que fa al perfil de les persones ateses, el 75,7% van ser homes i el 24,3% dones, amb una edat mitjana de 44,6 anys. Al llarg del 2025, els CAS van registrar un total de 59.178 visites assistencials, un 0,9% més que l’any anterior.
Els Serveis de Rehabilitació Comunitària (SRC) van atendre 617 persones durant el 2025, de les quals 169 hi accedien per primera vegada. Al llarg de l’any, es van dur a terme més de 54.000 actuacions rehabilitadores, que comprenen les activitats que les persones usuàries desenvolupen durant el seu procés de recuperació. Aquests serveis tenen un paper fonamental en la promoció de l’autonomia, la rehabilitació psicosocial i la participació comunitària de les persones amb trastorn mental greu. Pel que fa als diagnòstics, predominen els trastorns psicòtics, seguits dels trastorns de l’estat d’ànim i els trastorns de la personalitat.
Els Equips d’Intervenció Precoç de la Psicosi, presents a totes les comarques gironines, van atendre 718 persones el 2025, davant de les 708 registrades l’any anterior. D’aquestes, 149 es van incorporar al programa per primera vegada, una xifra que representa un increment del 17,3% respecte al 2024. En conjunt, aquests equips van realitzar 11.786 visites durant l’any.
Pel que fa al Programa de Seguiment Individualitzat (PSI), va donar assistència a 332 persones durant el 2025, de les quals 79 s’hi van incorporar al llarg de l’any. El programa, integrat per gestors de casos que es desplacen fins a l’entorn on viuen les persones ateses, va registrar un total de 4.489 visites. La seva tasca se centra a proporcionar una atenció intensiva i personalitzada a persones amb trastorn mental greu, amb l’objectiu de garantir la continuïtat assistencial, reforçar la vinculació als serveis i facilitar la recuperació dins l’entorn comunitari.
Finalment, els Equips de Tractament Assertiu Comunitari (ETAC), que es van implantar a la Garrotxa i al Ripollès l’any 2024, van atendre 36 persones durant el 2025. D’aquestes, 12 es van incorporar al programa al llarg de l’any, durant el qual es van comptabilitzar 1.120 visites assistencials. Pel que fa al perfil clínic, el 52,7% de les persones ateses presentaven trastorns psicòtics, el 27,3% trastorns de la personalitat, el 9,1% trastorns de l’estat d’ànim i el 10,9% altres trastorns mentals. Aquests equips treballen directament en l’entorn comunitari i ofereixen una atenció intensiva a persones amb trastorn mental greu que necessiten un nivell elevat de suport.
Claudi Camps reconeix que quan es parla de salut mental, aquest concepte cobreix “un ventall enorme” de trastorns. El que si que reivindica el director és que una cosa és que certes situacions de la vida generin malestar, i un altre tema molt diferent és tenir un trastorn greu.
El futur enfocat en la prevenció
Hi ha diversos factors que Claudi Camps explica que seran clau per afrontar el futur en l’àmbit de la salut mental. “El més important és prevenir”, explica i afegeix que cal dotar d’eines a la gent jove per enfrontar-se a situacions i reptes de la vida diària i que, al final, es trobaran al llarg de la vida. “Això és el factor de protecció més potent”, resumeix.
Camps reconeix que algunes estructures clàssiques de la societat han caigut: “existeix menys contenció emocional, no posar límits”. Això, explica el director, condueix a situacions de frustració i de no saber gestionar problemes de la vida diària. A més, apunta que les xarxes socials estan portant a una deriva individualista i de solitud que impedeix tan a joves com a altres col·lectius, socialitzar de manera efectiva. “Al final, socialitzar i tenir vincles és el que realment donarà salut mental a les persones”, conclou Claudi Camps.
