Quan governar vol dir pactar

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Quan governar vol dir pactar
Loading
/

La política municipal del Baix Empordà ha passat en 25 anys d’un escenari dominat per unes poques forces a consistoris més fragmentats, en què els pactes són cada vegada més importants per formar i mantenir governs. Les mocions de censura viscudes a Sant Feliu de Guíxols, Calonge i Sant Antoni i la Bisbal d’Empordà són alguns dels episodis que millor permeten observar aquesta transformació.

El politòleg Andreu Paneque situa el fenomen dins d’un canvi general del sistema de partits català i espanyol. Allà on abans predominaven unes poques forces, avui existeixen més actors amb capacitat per condicionar les majories.

Aquest procés ha portat, segons Paneque, d’un sistema més pròxim al duopoli a un “multipartidisme limitat”. I l’efecte sobre els ajuntaments és directe: quan els regidors queden repartits entre més candidatures, construir una majoria resulta més difícil.

A Sant Feliu de Guíxols, la crisi política va desembocar en una moció de censura el 2010. Tots per Sant Feliu, CiU i Amics van unir-se per desbancar Pere Albó. El 12 d’abril, la moció va prosperar i Carles Motas va assumir l’alcaldia.

Motas situa l’origen de la ruptura en les discrepàncies entre els grups que havien compartit govern des de les eleccions del 2007.

La inestabilitat, però, no va desaparèixer immediatament amb la moció. Un mes després, Motas va destituir Pere Luque, regidor d’Amics, i el nou govern va quedar també en minoria.

Des de la perspectiva actual, Motas contraposa aquell període amb l’estabilitat que considera necessària per executar projectes municipals.

Palafrugell també va viure una moció de censura el 19 de maig del 2017, la primera de la democràcia al municipi. La ruptura del pacte entre el PSC i CiU va deixar en minoria el govern de Juli Fernández, que havia recuperat l’alcaldia després de les eleccions del 2015. Quatre regidors del PDeCAT van arribar a un acord amb ERC per impulsar una moció de censura que va prosperar amb onze vots favorables. El republicà Josep Piferrer va assumir l’alcaldia i va posar fi al mandat de Fernández dos anys abans de les eleccions municipals següents.

El cas de Palafrugell exemplifica fins a quin punt la continuïtat d’un govern municipal pot dependre de la solidesa dels pactes. Mentre els impulsors de la moció defensaven que calia superar una situació de bloqueig polític, Fernández qüestionava les motivacions del canvi. L’episodi va evidenciar que guanyar les eleccions no garanteix conservar l’alcaldia durant tot el mandat: quan es trenca una coalició, una nova majoria pot modificar completament el govern municipal.

A Calonge, Jordi Soler ha protagonitzat dues mocions de censura. La primera va prosperar el 25 de març del 2008. CiU i ERC van presentar-la contra l’alcalde socialista Antoni Esteve i el canvi va tirar endavant per vuit vots a cinc.

Soler situa l’origen de la crisi a finals del 2007, quan va arribar a l’oposició informació sobre un conveni urbanístic.

La política municipal de Calonge i Sant Antoni va tornar a trencar-se el 2020. JxCat, PSC, PP i Republicans van unir nou regidors i l’1 d’octubre van desbancar l’alcalde Miquel Bell-lloch, d’ERC. Soler va tornar a assumir l’alcaldia.

Soler explica que l’oposició vinculava aquella situació també a problemes molt concrets de gestió municipal.

La Bisbal d’Empordà va viure el seu propi canvi de govern el 2011. ERC havia començat el mandat governant en minoria amb Lluís Sais com a alcalde. A la tardor, Sais va perdre una qüestió de confiança vinculada als pressupostos i es va obrir el termini perquè l’oposició pogués plantejar una alternativa.

PSC i CiU van arribar a un acord. Els sis regidors socialistes i els tres convergents van presentar la moció, i el regidor del PP va anunciar que hi votaria a favor. El 30 de novembre, deu dels disset regidors van avalar el canvi: Òscar Aparicio, del PSC, va assumir l’alcaldia. Era la primera moció de censura de la democràcia a la capital baix-empordanesa.

L’episodi, a més, no va tancar el cicle. El pacte establia un repartiment de l’alcaldia entre PSC i CiU, i Núria Anglada acabaria assumint-la l’abril del 2014. El 2015, Lluís Sais recuperaria l’alcaldia gràcies a un acord d’ERC amb la CUP i ICV que sumava nou regidors i, per tant, majoria absoluta.

Sant Feliu, Calonge i la Bisbal són casos diferents. Les causes de les mocions també ho són. Però tots comparteixen una mateixa condició política: plens sense una majoria prou forta per impedir una alternativa.

Paneque considera que aquesta lògica tindrà cada vegada més importància. No necessàriament perquè augmenti el nombre de mocions, sinó perquè els pactes seran més determinants.

En aquest nou mapa, guanyar les eleccions no sempre equival a governar. L’aritmètica posterior, la capacitat d’arribar a acords i la solidesa de les coalicions s’han convertit en una part central de la política municipal del Baix Empordà.

- Publicitat -
Comerç iluminació girona

Més àudios