Més de la meitat de les pàgines web analitzades en un estudi de la Universitat de Girona rastregen els usuaris sense el seu consentiment. La investigació revela que rebutjar les galetes digitals no sempre impedeix que les pàgines recopilin informació sobre l’activitat dels internautes. Els resultats posen de manifest les dificultats per garantir la privadesa durant la navegació i la distància entre les obligacions legals i el funcionament real d’alguns sistemes digitals.
La recerca ha estat elaborada per David Martínez i Eusebi Calle, investigadors del grup de Comunicacions i Sistemes Distribuïts de la Universitat de Girona, i Dolors Canals, investigadora del Departament de Dret Públic. El treball combina l’anàlisi tecnològica i jurídica per estudiar fins a quin punt els internautes poden controlar la informació que les pàgines web recullen sobre ells.
Una de les principals conclusions és que rebutjar les galetes digitals no garanteix que s’aturi el rastreig. Aquests petits arxius són un dels mecanismes més coneguts per registrar informació sobre la navegació, però no són els únics. Segons l’estudi, algunes pàgines utilitzen altres tecnologies per continuar recopilant dades malgrat la negativa expressada pels usuaris.
Aquesta informació pot servir per identificar hàbits de navegació, interessos i comportaments, especialment amb finalitats publicitàries o d’anàlisi de l’activitat digital. Tanmateix, la complexitat dels mecanismes de seguiment dificulta que les persones coneguin quines dades es recullen, qui hi té accés i com s’utilitzen.
Per detectar aquestes pràctiques, els investigadors han fet servir tècniques d’intel·ligència artificial que permeten identificar mecanismes de rastreig més enllà de les galetes convencionals. L’anàlisi ha evidenciat que el seguiment de l’activitat digital pot continuar actiu encara que l’usuari hagi rebutjat el consentiment.
Els resultats també plantegen interrogants sobre el compliment de la normativa europea de privadesa. El Reglament General de Protecció de Dades estableix que el consentiment ha de ser lliure, específic, informat i inequívoc, i exigeix una acció afirmativa de la persona usuària. Per tant, no es pot donar per acceptat simplement perquè algú no respongui a un avís o perquè una opció estigui marcada per defecte.
La normativa europea sobre privadesa en les comunicacions electròniques també protegeix el dret a decidir sobre l’emmagatzematge i la consulta d’informació als dispositius. Malgrat aquestes garanties, la investigació constata que les decisions expressades pels internautes no sempre es traslladen al funcionament tècnic de les pàgines web.
En aquest sentit, els autors adverteixen que la complexitat del rastreig digital pot limitar la capacitat real dels usuaris per controlar les seves dades. L’estudi conclou que la protecció de la privadesa no depèn únicament dels avisos de consentiment, sinó també del comportament efectiu de les tecnologies que operen durant la navegació.







