L’any 2006, la Bisbal d’Empordà va celebrar el centenari de la concessió del títol de ciutat amb un programa d’activitats que es va estendre durant gairebé un any. Concerts, exposicions, sardanes, teatre i un documental amb imatges històriques van formar part d’una commemoració que també va implicar les escoles i les entitats de la població. Entre els actes més destacats hi havia un concert de La Oreja de Van Gogh, la recuperació de fotografies i enregistraments antics i una exposició sobre l’evolució de la ciutat elaborada pels escolars bisbalencs.
La història del títol es remuntava al 10 de maig de 1906, quan el rei Alfons XIII va signar el reial decret que concedia a la Bisbal la categoria de ciutat. La decisió es justificava pel creixement de la població i per la seva importància agrícola, industrial i comercial. A principis del segle XX, la Bisbal ja era un centre administratiu i econòmic de referència al Baix Empordà. La seva condició de cap de partit judicial, l’activitat del mercat setmanal i el pes de la indústria ceràmica havien contribuït al creixement de la població.
La iniciativa d’aconseguir aquest reconeixement havia sorgit d’un grup de bisbalencs encapçalats pel rellotger Rodolf Oliver, que tenia el seu establiment a la plaça Major. A casa seva es reunia una tertúlia de persones interessades en els afers locals, que van començar a fer gestions per aconseguir el títol. A través de contactes polítics, la petició va arribar fins al govern espanyol i va acabar prosperant.
Al voltant d’aquell episodi també va néixer una llegenda popular. Segons aquesta història, Alfons XIII s’havia referit a la «ciutat de la Bisbal» durant els preparatius d’una visita i, en descobrir que oficialment encara era una vila, havia decidit concedir-li el títol. La documentació històrica, però, no confirma aquesta versió. El rei havia passat per la Bisbal el 1904, en un viatge cap a Palamós, i la població s’havia preparat per rebre’l amb un arc floral al pont Nou. La concessió del títol, dos anys després, va ser el resultat de les gestions impulsades des de la mateixa població.
El 17 de maig de 1906, l’alcalde Josep Maria Fina va comunicar oficialment als regidors l’arribada del reial decret. El nou títol tenia un caràcter honorífic i no comportava canvis en les competències municipals ni en les obligacions fiscals dels habitants. Cinquanta anys després, el maig de 1956, la Bisbal ja havia commemorat aquella concessió amb un programa d’actes durant el qual es van guarnir els balcons de la ciutat i es van organitzar conferències i publicacions en català, malgrat les restriccions imposades durant la dictadura franquista.
El centenari de 2006 va tenir una dimensió molt més àmplia. L’Ajuntament, encapçalat per l’alcalde Ramon Romaguera, va preparar un programa que es va presentar públicament el 20 de maig i que havia de continuar fins a l’abril de 2007. El regidor de Cultura, Òscar Aparicio, va explicar que la programació combinava música, teatre, exposicions i activitats relacionades amb la història i el patrimoni bisbalenc.
Una de les principals propostes musicals va ser el concert de La Oreja de Van Gogh, programat per a l’11 d’agost al camp de futbol municipal. El grup donostiarra, aleshores liderat per Amaia Montero, es trobava de gira amb el disc Guapa, publicat aquell mateix any. L’actuació a la Bisbal s’havia anunciat com l’únic concert de la gira a les comarques gironines. El programa commemoratiu també incorporava el cinquantenari dels gegants perses de la Bisbal, actuacions teatrals i activitats vinculades a la literatura i al patrimoni arquitectònic.
La música tradicional també va tenir un espai en la commemoració. El compositor Lluís Pujals i Carretero va dedicar al centenari la sardana Ciutat centenària, interpretada per La Principal de la Bisbal durant el 44è Aplec de la Bisbal, celebrat l’11 de juny de 2006. La peça estava dedicada expressament als cent anys de la proclamació de la Bisbal com a ciutat.
Un dels projectes més importants va ser la preparació d’un documental audiovisual que recuperava la història bisbalenca a través de fotografies i enregistraments antics. La producció anava a càrrec de Vídeo Play Serveis, amb Toni Martí com a realitzador i un guió de l’escriptor Jordi Bonet. El treball repassava l’evolució econòmica, urbanística, cultural i social de la ciutat durant el segle XX, amb una atenció especial a les persones que n’havien format part.
Durant la presentació del programa del centenari es van projectar cinc minuts d’aquest documental, que es preparava per distribuir-lo en DVD. L’Arxiu Comarcal del Baix Empordà va aportar una part important del material necessari per elaborar-lo, amb 714 reproduccions digitals d’imatges i 146 reproduccions de documents. Aquell treball va permetre recuperar fotografies i testimonis visuals que mostraven els canvis dels carrers, els edificis, els oficis i la vida quotidiana de la Bisbal.
Les escoles també van participar en la commemoració a través d’un projecte impulsat conjuntament per l’Ajuntament, el Servei Educatiu del Baix Empordà i l’Arxiu Comarcal. Els alumnes van visitar alguns dels espais més emblemàtics de la ciutat, el castell i les instal·lacions de l’Arxiu. Després van treballar amb fotografies antigues i van tornar als mateixos indrets per retratar-los tal com eren l’any 2006. Els infants més petits hi van participar amb dibuixos.
El resultat es va presentar al castell amb l’exposició Mirades a la nostra ciutat. La Bisbal vista pels escolars, que permetia comparar la població del passat amb la del present a través dels treballs dels alumnes.
El castell també va acollir, a finals d’aquell any, l’exposició Imatges al castell, organitzada per l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà. La mostra es va inaugurar el 24 de novembre i va ocupar cinc sales amb fotografies antigues de la Bisbal, informació sobre els fotògrafs locals i explicacions sobre l’evolució de les tècniques fotogràfiques. Va estar oberta fins al 31 de desembre de 2006.
La commemoració del centenari va reunir així activitats festives, culturals i educatives amb un treball de recuperació de la història local. Cent anys després del decret d’Alfons XIII, les fotografies, els documents, els records dels veïns i la mirada dels escolars van servir per explicar com havia canviat la Bisbal des que havia rebut oficialment el títol de ciutat.
Bibliografia
- El Punt (29 de maig de 2006). «La Bisbal d’Empordà: 100 anys fent ciutat».
- El Punt (29 de maig de 2006). «El pas del temps en imatges».
- El Punt (29 de maig de 2006). Reportatge sobre els actes commemoratius i la vinculació de Rafael Masó amb la Bisbal.
- Generalitat de Catalunya (2007). Memòria d’Arxius 2006, pàgines 99-100. Activitats de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà.
- L’Aguait (6 d’agost de 2026). Jordi Bassa, «La Bisbal esdevingué ciutat per un caprici d’Alfons XIII?».
- Los 40 Principales (17 de maig de 2006). «La Oreja de Van Gogh ofrecerá más de 50 conciertos en nuestro país hasta final de año».
- SomArxiu. Registre del 44è Aplec de la Bisbal, celebrat l’11 de juny de 2006, amb la sardana Ciutat centenària, de Lluís Pujals i Carretero.
- Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya. «Imatges al castell. Una exposició de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà de l’any 2006».
