El setembre de 2005, l’Institut de la Bisbal d’Empordà va estrenar un nou edifici després de gairebé una dècada de reivindicacions i classes en barracons. La construcció, amb un pressupost d’adjudicació de 3,7 milions d’euros, havia de posar fi als problemes d’espai que patia el centre des de mitjan anys noranta. L’estrena, però, va arribar amb alguns contratemps: el 12 de setembre, dia d’inici del curs escolar a Catalunya, les obres encara no estaven acabades i les classes es van haver d’ajornar. Quan el centre va començar a funcionar, tampoc no disposava de telèfon ni de connexió a internet.
La història de l’Institut de la Bisbal es remuntava al curs 1967-1968, quan es van començar a impartir estudis de batxillerat en un centre que depenia de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres. Inicialment va funcionar com a col·legi lliure adoptat i, el curs 1980-1981, es va convertir en col·legi municipal homologat. Cinc anys després, el 1985-1986, va adquirir la condició d’institut de batxillerat independent.
Paral·lelament, la Bisbal també havia desenvolupat una oferta de formació professional. Els primers estudis van començar el curs 1969-1970, a través d’una escola de formació professional patronal que impartia classes a les tardes. Amb els anys, el centre va incorporar especialitats com Administratiu, Delineació i Agropecuària, fins que el 1981 es va convertir en un institut de formació professional.
Els dos centres van funcionar separadament fins al curs 1996-1997. Aquell any, coincidint amb la implantació de la reforma educativa de la LOGSE, es van fusionar per crear l’actual Institut de la Bisbal. La unificació va permetre reunir els estudis secundaris i professionals en un mateix centre, però també va posar en evidència les limitacions de les instal·lacions disponibles.
A partir de 1996 es van començar a utilitzar barracons per acollir part de l’alumnat. El que inicialment havia de ser una solució provisional es va allargar durant anys. Les aules prefabricades van ocupar part dels espais d’esbarjo i el centre va haver de repartir les activitats entre diferents dependències. La manca d’espai afectava tant els alumnes com el professorat, que disposava d’unes instal·lacions insuficients per desenvolupar l’activitat educativa.
La situació va generar reivindicacions de la comunitat educativa i es va convertir en un tema recurrent en el debat municipal. El novembre de 2002, la revista bisbalenca El Drac va publicar un article titulat «Mans a l’obra», que denunciava l’estat de les instal·lacions i els anys d’espera. El text comparava la construcció del nou institut amb altres projectes llargament ajornats a la ciutat, com la rehabilitació del Teatre Mundial o la variant de la Bisbal.
L’article descrivia un institut massificat, amb problemes de manteniment i seguretat, i amb els barracons ocupant els espais destinats a l’esbarjo. També denunciava la manca de dependències adequades per celebrar reunions o atendre visites. La construcció del nou edifici s’havia convertit en una reivindicació compartida per moltes famílies, alumnes i professors.
Les obres es van adjudicar el 25 de juliol de 2002, després d’un procés de licitació iniciat el mes de juny. Els treballs van començar aquell novembre, amb un pressupost d’adjudicació de 3,7 milions d’euros. La construcció s’havia de fer sense interrompre l’activitat escolar, de manera que primer va caldre traslladar alguns barracons per deixar espai a les grues i a la maquinària. Durant els cursos següents, els alumnes van haver de conviure amb les obres del futur edifici.
El projecte preveia un institut de tres plantes, amb capacitat per a quatre línies d’ESO, tres de batxillerat i dos cicles formatius. També havia d’incorporar aules i dependències adequades per al professorat, les reunions i els diferents serveis del centre. El nou edifici es va construir al carrer d’Eusebi Díaz Costa.
Després de gairebé tres anys de treballs, l’institut va poder estrenar les noves instal·lacions el setembre de 2005. L’entrada en funcionament, però, no es va produir exactament com estava previst. El dilluns 12 de setembre, quan començava el curs 2005-2006, l’Institut de la Bisbal va ser un dels nou centres educatius de Catalunya que no van poder iniciar les classes amb normalitat perquè encara hi havia obres pendents. El Departament d’Educació va assegurar que els centres havien obert per atendre els alumnes i que les classes començarien durant els dos dies següents.
Els problemes inicials no es limitaven a les obres. L’associació de mares i pares d’alumnes també va denunciar que el nou institut havia començat a funcionar sense servei telefònic ni connexió a internet, dues mancances que dificultaven l’activitat quotidiana del centre.
L’estrena de l’edifici va permetre millorar les condicions en què s’impartien els estudis secundaris a la Bisbal i disposar de nous espais per a una oferta educativa que continuaria creixent. Durant els anys següents, l’institut va ampliar els cicles formatius, especialment a partir del curs 2016-2017, quan es van incorporar els estudis de Terrisseria i Integració Social. El 2018-2019 s’hi va afegir el cicle de Jardineria i Floristeria, dins d’una oferta de formació professional que havia anat adquirint cada vegada més importància al centre.
Bibliografia
- L’Aguait (9 de novembre de 2022). «Comencen les obres del nou institut, després d’anys d’espera en barracons». Recupera l’article «Mans a l’obra», publicat a la revista El Drac, núm. 46, el novembre de 2002.
- El País (13 de setembre de 2005). «Un millón de alumnos empiezan el curso entre críticas a la masificación».
- Institut de la Bisbal. «L’institut». Història dels estudis secundaris i de formació professional a la Bisbal d’Empordà.
- Parlament de Catalunya (5 d’agost de 2005). Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 215, pàgina 98. Resposta de la consellera d’Educació sobre l’adjudicació de les obres del nou institut.
