Ja fa uns anys que Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró treballa per adaptar les diferents infraestructures del municipi al canvi climàtic. Durant els darrers mesos, el consistori ha centrat esforços en la reforma integral del passeig Marítim de Platja d’Aro, amb la primera fase completada i a punt d’iniciar la construcció de la passera que servirà per connectar el tram sud del passeig amb el tram nord.
Però el municipi ja fa anys que treballa en altres projectes d’adaptació al canvi climàtic com la creació del Parc dels Estanys o la gestió de la infraestructura verda de la conca del Ridaura. Si bé es cert, que l’Ajuntament està impulsant aquest procés d’adaptació de les seves infraestructures i la renaturalització d’espais públics de manera progressiva.
Les afectacions dels temporals sobre el passeig
“El moment decisiu va ser quan va arribar el temporal Glòria”, explica l’arquitecte i cap de l’Àrea de Serveis al Territori de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Jordi Espriu. I es que la infraestructura del passeig Marítim de Platja d’Aro va quedar greument afectada per aquest fenomen que es va produir a principis del 2020.
Va ser llavors quan es va plantejar des del consistori que no s’havien de reparar els desperfectes causats pels temporals, sinó que s’havia de repensar la façana marítima. Un cop va passar el temporal Glòria, va haver-hi altres temporals que van afectar la zona. Un d’ells va ser el Nelson el 2024, en què es va tornar a fer visible la vulnerabilitat del propi passeig Marítim. Amb aquell temporal, l’Ajuntament va haver d’enderrocar l’edifici de l’escola de Vela que es trobava a la zona sud de la platja Gran de Platja d’Aro.
Per evitar més danys davant altres fenòmens meteorològics, i fins que l’obra del passeig Marítim no estigui acabada, es va fer unes actuacions d’emergència finançades per l’Estat. Entre les actuacions hi va haver l’aportació de sorra a la platja i també la creació d’una escullera.
Els propers passos de la reforma del passeig
Tal com apunta Jordi Espriu, després de l’impacte d’aquests i altres temporals, es va veure imprescindible actuar i executar una reforma integral del passeig Marítim. Per això, el projecte ja s’ha començat a desenvolupar. La reforma es va acabar dividint en tres fases per actuar de manera progressiva sobre una infraestructura que supera els dos quilòmetres.
La primera fase, que va des del Port d’Aro fins a l’avinguda Verona Terol ja està acabada. En aquest tram del passeig s’ha apostat per una renaturalització de la zona: s’ha creat un camí de sauló, amb dunes, vegetació i replantació de pins. L’adaptació d’aquest tram es va acabar just abans de l’estiu.
Per això, aquest projecte de reforma del passeig ja ha iniciat la segona fase, que ocupa el tram de l’avinguda Verona Terol i la construcció de la passera sobre el Ridaura. Jordi Espriu explica quins són els principals canvis que hi haurà amb la creació d’aquesta connexió amb el tram sud i nord del passeig. La intenció és que estigui acabada abans de l’estiu del 2027.
I, finalment, la tercera fase de reforma del passeig Marítim, la més llarga de les tres, és la renaturalització i adaptació del tram urbà. Això contempla la zona que va des del riu Ridaura fins al Cavall Bernat. Tal com apunta Espriu, es preveu que la licitació d’aquesta fase es faci el 2027 i iniciar les obres un cop s’adjudiqui el projecte.
Jordi Espriu explica que aquest procés de reforma no consta únicament d’una obra, sinó que el què s’està fent és aquesta transformació progressiva del front marítim.
La renaturalització d’espais
I tot i que encara queda un temps per veure el passeig acabat, els canvis es fan evidents. La part sud del passeig és la mostra del patró que se seguirà per conformar la resta d’espais d’aquesta reforma: es volen incloure zones dunars, més vegetació i la utilització de paviment natural que serà, principalment, sauló. Jordi Espriu reconeix també que part de l’obra no serà visible, ja que l’escullera que protegeix la part sud del passeig Marítim ha quedat soterrada.
La part nord del passeig és més urbana i, per tant, es tindran en compte els usos que tenen alguns negocis a la zona. Tot i això, la voluntat és despavimentar, apostar per la peatonalització i crear més zones verdes i d’ombra.
Canvis per adaptar-se al canvi climàtic
Tots aquests canvis es desenvolupen, tal com apunta Espriu, amb la voluntat de reduir la vulnerabilitat davant els temporals, “que cada cop seran més freqüents”. Així, la despesa generada amb el pas del temps és menor que si s’ha de reparar el passeig cada cop que queda afectat per un temporal. “En essència és crear un passeig més resistent i més natural per facilitar-ne el manteniment i que els danys davant un possible temporal siguin menors”, explica Espriu.
El cap de l’àrea també apunta que si es creen zones més verdes i més ombra, és per millorar la gestió davant els episodis de calor que s’han viscut en els darrers estius. Gràcies a les zones d’ombra i a l’arbrat, hi ha un comfort tèrmic de les persones que es troben al carrer quan les temperatures són molt elevades i, fins i tot per les cases que estan a la zona.
Jordi Espriu detalla que l’adaptació d’aquestes infraestructures al canvi climàtic ha de ser un procés progressiu. Admet també que ha d’afectar a molts altres tipus de construccions municipals: “hem de treballar amb la gestió de l’aigua, amb el drenatge de les aigües de pluja, els espais verds, la creació d’ombra, etc”.
A més, reconeix que aquesta adaptació de les infraestructures no s’ha de fer únicament en l’àmbit municipal, sinó que s’ha de treballar en l’àmbit de país.
