Escollir uns estudis, trobar la primera feina o decidir quin camí professional seguir són alguns dels reptes que afronten els joves quan comencen a construir el seu futur. En un mercat laboral canviant, marcat pel pes del turisme, les noves professions digitals i la necessitat de relleu generacional en els oficis tradicionals, els serveis de Joventut de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró treballen per oferir eines i acompanyament als joves durant aquesta etapa de transició.
El regidor de joventut de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Joan Amat, el cap de la Unitat de Joventut del municipi, Gerard Llandrich, i la tècnica de suport a l’ocupació juvenil, Paula Valenzuela, expliquen que l’objectiu és anar més enllà de l’orientació acadèmica o laboral. Es tracta d’acompanyar els joves en el procés d’emancipació i facilitar-los l’accés a oportunitats formatives, professionals i socials.
Joan Amat explica que la voluntat de l’àrea de joventut és reduir les desigualtats en tots els àmbits. “Volem ser el referent perquè els joves, tinguin la necessitat que tinguin, puguin rebre un assessorament personalitzat”, reconeix el regidor.
Dos espais joves com a punts de trobada i orientació
El municipi disposa de dos espais joves, un a Platja d’Aro i un altre a les Escoles Velles de Castell d’Aro, que ofereixen servei de dilluns a divendres. Aquests equipaments són el centre de bona part de les polítiques municipals de joventut, adreçades principalment a persones d’entre 12 i 29 anys, tot i que en determinats àmbits, com l’habitatge, l’atenció s’estén a edats superiors. Ho explica en Gerard Llandrich.
A banda de ser punts de trobada i socialització, els espais acullen serveis d’informació juvenil, activitats de lleure, sortides, casals d’estiu i iniciatives relacionades amb la salut, la formació i l’ocupació.
Un dels programes destacats és No t’aturis, un servei d’acompanyament laboral que ajuda els joves a identificar oportunitats professionals i a connectar amb empreses. Valenzuela hi ofereix atenció els dimecres a l’Espai Jove de Platja d’Aro i treballa coordinadament amb el Punt d’Informació Juvenil.
Aquesta col·laboració permet abordar conjuntament les necessitats formatives i laborals, especialment quan els joves encara no tenen clar quin itinerari seguir o han abandonat uns estudis que no responien a les seves expectatives.
El turisme com a porta d’entrada al mercat laboral
Una de les iniciatives que facilita les primeres experiències professionals és l’speed dating laboral, una jornada anual d’entrevistes ràpides entre empreses i persones joves. La proposta permet que els estudiants accedeixin a feines de temporada i que els negocis del municipi trobin personal per cobrir les necessitats de contractació. L’hostaleria i el turisme continuen concentrant bona part d’aquestes primeres oportunitats, especialment en establiments hotelers, restaurants i altres serveis vinculats a l’activitat turística.
Tot i això, Valenzuela explica que durant els darrers dos o tres anys s’ha començat a ampliar el ventall d’ofertes cap a altres sectors, especialment els oficis. Aquesta evolució respon a la necessitat de professionals qualificats a la comarca i a una disposició més gran de les empreses a incorporar treballadors joves.
En paral·lel, els serveis municipals i les entitats col·laboradores impulsen formacions vinculades a aquestes professions per afavorir la inserció laboral.
Els oficis tradicionals busquen una nova generació
Un dels principals reptes és despertar l’interès juvenil per professions que necessiten relleu generacional. Segons els responsables municipals, durant anys s’ha donat molta importància a la formació universitària, mentre que els oficis manuals han perdut atractiu entre una part dels joves.
Aquesta percepció contrasta amb les necessitats actuals de les empreses. La jubilació de professionals i la manca de substituts han generat oportunitats laborals en sectors que sovint queden fora de les primeres preferències dels estudiants.
Valenzuela considera necessari mostrar una imatge més actual d’aquestes professions. Posa com a exemple empreses joves del sector de la fusta que combinen el treball artesanal amb les xarxes socials i les noves eines de comunicació. L’objectiu és transmetre que dedicar-se a un ofici no significa renunciar a la innovació, a la creativitat o a una carrera professional atractiva.
Les xarxes socials transformen les expectatives laborals
Els canvis en les aspiracions professionals també estan relacionats amb l’expansió de les xarxes socials. Professions que fa uns anys pràcticament no existien, com la creació de continguts digitals, s’han convertit en referents per a una part de les noves generacions.
Llandrich assenyala que els joves actuals disposen de moltes més opcions formatives i professionals, però aquesta diversitat també pot dificultar la presa de decisions. A més, considera que l’exposició constant a informació i models d’èxit a les xarxes afegeix pressió a una etapa vital complexa.
En aquesta mateixa línia, Valenzuela adverteix que les xarxes poden generar expectatives d’èxit immediat que no sempre es corresponen amb els processos necessaris per incorporar-se al mercat laboral. Per això, l’orientació personalitzada esdevé important per ajudar els joves a contrastar les seves aspiracions amb les oportunitats reals, sense limitar les seves ambicions.
Un mercat laboral que també ha d’adaptar-se als joves
Els responsables de Joventut consideren que el sector turístic continuarà tenint un paper central en l’economia municipal, però també observen canvis en la relació entre les empreses i els treballadors més joves.
Valenzuela destaca que les noves generacions tenen més coneixement dels seus drets laborals i són més exigents amb les condicions de treball. Aquesta realitat, segons explica, està afavorint una conscienciació progressiva entre els empresaris i una revisió de determinades pràctiques laborals.
El repte és aconseguir que professions tradicionalment associades a condicions poc atractives recuperin l’interès dels joves, amb entorns de treball adaptats a les seves necessitats i expectatives.
Igualar oportunitats més enllà de la feina
La funció dels espais joves, però, no es limita a facilitar la inserció laboral. Llandrich reivindica la seva importància com a instruments per reduir les desigualtats i crear vincles entre persones que comparteixen municipi, però que no sempre tenen les mateixes oportunitats.
Les activitats de lleure, els casals, les sortides i els espais de convivència permeten que joves de contextos socials diferents es relacionin i comparteixin experiències. Aquesta dimensió comunitària és també una part fonamental de les polítiques de joventut. Oferir un lloc on trobar-se, demanar ajuda o compartir inquietuds contribueix a reforçar l’autonomia personal i a facilitar el pas cap a la vida adulta.
