El nombre de discriminacions lingüístiques a les comarques gironines ha augmentat al llarg dels últims cinc anys. Segons dades de Plataforma per la Llengua a les quals ha accedit Ràdio Capital de l’Empordà, el nombre de discriminacions lingüístiques supera les 700, arribant a les 767.
Les dades a nivell de comarques de Girona indiquen que l’any passat hi va haver 223 queixes per raons de llengua, el 2024, 176; el 2023, 150 i el 2022, 133. Les dades que es tenen, fins al dia d’avui, mostren que aquest 2026 n’hi ha hagut 85.
Si analitzem les dades en profunditat, veiem que la majoria d’aquestes discriminacions s’han produït en el sector privat. El 2022, el 66,17% de les discriminacions per raó lingüística van ser en l’àmbit privat, el 2023, el 66%; el 2024, el 66,48%; el 2025, el 87,44% i durant el primer semestre de 2026, el 69,41%. Si girem els percentatges, el 2022 les discriminacions lingüístiques al sector públic van ser el 33,83%; el 2023, el 34%; el 2024, el 33,52%; el 2025, el 15,56%; i el mig any de 2026, de moment, el 30,59%.
«Si quieres ser atendido en catalán, ahí te quedas chaval»
Segons es desprèn de les dades a les quals ha accedit aquesta emissora, s’han posat queixes lingüístiques contra empreses com Movistar, Endesa, diversos restaurants, Moventis, Quirónsalud, Druni, Casa Moner, Bonarea o MásMovil, entre altres. Pel que fa al sector públic, hi ha queixes contra la Generalitat, RENFE o l’Hospital Josep Trueta de Girona. Moltes de les queixes fan referència a la manca d’atenció al públic en català i la falta de cartells o retolació en català.
Una de les persones que va posar una queixa a Plataforma per la Llengua assegura que va trucar a Endesa, va demanar ser atesa en català i la resposta va ser: «pues si quieres ser atendido en catalán, ahí te quedas chaval». Una altra usuària relata aquesta experiència en una fleca de l’Estartit: «clienta va a comprar pa i li exigeixen que parli en castellà. Ella es nega i tant la responsable com la dependenta de la botiga l’amenacen amb crits i insults, com ara: «vete a la mierda»«.
Discriminacions lingüístiques greus: rècord el 2025
Entre els anys 2022, 2023 i 2024, el nombre de discriminacions lingüístiques greus oscil·lava entre els 25 i 26 casos anuals. Aquesta xifra, però, es va disparar el 2025, quan es va arribar a les 64. Aquest any en curs, la xifra d’aquests tipus de discriminacions és de 20 casos. De la totalitat dels últims cinc anys, quasi el 40% de les discriminacions greus es van produir l’any passat.
Josep Maria Recasens, coordinador d’administracions públiques de Plataforma per la Llengua, assegura, en declaracions a Ràdio Capital de l’Empordà, que, tot i l’augment de dades negatives pel que fa a les queixes lingüístiques, la ciutadania cada cop és més conscient i té més informació per exigir que es respecti el dret a viure en català:
Queixes per comarques: el Gironès és la que en suma més
Si mirem les dades entre els anys 2022 i 2026 fraccionades per comarques, podem veure que la comarca que ha acumulat el nombre més alt de queixes lingüístiques és el Gironès. L’any en què se’n van registrar més va ser el 2025 amb un total de 71, seguit del 2024 amb 63. La resta d’anys el nombre de queixes va ser el següent: 2022, 60; 2023, 53; i, de moment, aquest 2026 en suma 33. En global, sumant tots els anys, al Gironès hi ha hagut 280 queixes per discriminacions lingüístiques els últims cinc anys.
A la resta de comarques gironines, els últims cinc anys, el Baix Empordà suma 139 queixes lingüístiques, sent el 2025 l’any que se’n van posar més amb 39. A l’Alt Empordà, aquests últims cinc anys el nombre de discriminacions va arribar fins a les 131. A la Garrotxa, la xifra és de 56, al Pla de l’Estany de 24; al Ripollès de 40; i a la Selva de 97.
El coordinador d’administracions públiques de Plataforma per la Llengua, explica que, des de l’entitat, treballen amb les administracions locals perquè apliquin polítiques de defensa de la llengua:
L’atenció oral, l’àmbit on s’han produït més queixes
Si analitzem les dades per àmbits, ràpidament podem veure que l’atenció oral és on més queixes lingüístiques s’han produït amb un total de 297. D’aquestes, el nombre més gran es va produir, novament, el 2025, quan se’n van registrar 81.
El segon àmbit que més queixes és el referit a cartells i informació exposada. En aquest cas, el nombre registrat és de 130.
Mirant les dades per percentatges, de les 767 que hi ha hagut a les comarques de Girona els últims cinc anys; el 38,72% es van produir en l’àmbit de l’atenció oral, el 16,95% en l’àrea de cartells i informació exposada, el 13,17% en webs i serveis en línia, el 5,48% en l’atenció escrita, el 4,04% en documentació oficial, el 2,74% en contractes, tiquets i factures, l’1,83% en publicitat, l’1,69% en l’audiovisual, mentre que el 15,38% restant pertany a la categoria d’altres.
Les dades a nivell de Països Catalans: Catalunya és el territori on es posen més queixes
Mirant les dades dels anys 2022, 2023 i 2024 a nivell dels Països Catalans, ràpidament podem veure que el Principat és el territori on més queixes es posen. En concret, el 2022 va haver-hi 1896 queixes, el 2023, 2104; i el 2024, 2636; per tant, la xifra de discriminacions lingüístiques ha augmentat. Si mirem al País Valencià, el nombre més alt de queixes es van produïr l’any 136 quan se’n van registrar 136.
Pel que fa a les Illes Balears, el 2024 va ser l’any que més queixes es van comptabilitzar amb un total de 88. El territori dels Països Catalans on s’han posat menys queixes ha sigut l’Alguer que només en va registrar 1 l’any 2022, mentre que els anys 2023 i 2024 no hi consten queixes. A la Franja, sumant els tres anys, el nombre és de 4, mentre que a la Catalunya Nord és de 10.
En el marc total dels Països Catalans, l’any 2024 es van posar 2902 queixes, el 2023, 2328; i el 2022, 2145.
Recasens, coordinador d’administracions públiques de Plataforma per la Llengua, explica la iniciativa de l’entitat, ImpliCAT, amb l’objectiu d’impulsar el coneixement i la normalització del català en el món local:
A més, el membre de Plataforma per la Llengua assegura que seran molt exigents amb la Generalitat de Catalunya pel que fa al compliment del Pacte Nacional per la Llengua.
