«Cada poble explica a la seva manera per què no s’han acabat els campanars». Així ho descriu la Mar Camps en el seu llibre No vingueu al poble a reposar. I es que el Baix Empordà és una comarca farcida d’esglésies, ermites i parròquies, cadascuna amb el seu campanar.
Però hi ha algunes d’aquestes infraestructures que en el seu moment no van arribar a l’alçada que els pertocava. Al Baix Empordà hi ha gairebé una desena de campanars que no estan del tot acabats. Les raons van ser diverses, però aquestes infraestructures inacabades han aconseguit fascinar personatges com el mateix escriptor palafrugellenc Josep Pla.
Els campanars inacabats
Aquests edificis que coronen moltes de les siluetes dels pobles baix-empordanesos formen part d’aquest paisatge des de segles enrere. Hi ha casos ben representatius de la no finalització d’aquestes obres en esglésies, ermites i parròquies. És el cas de l’església de Sant Martí de Palafrugell. Situada al nucli del municipi, es van haver de fer mans i mànigues per a tirar endavant la construcció del campanar.
Les obres, començades durant el segle XVII, es van haver d’aturar diverses vegades i la construcció del campanar de l’església de Sant Martí de Palafrugell no es torna a reprendre fins el segle XVIII. Es presentava un projecte molt ambiciós. Tot i això, la construcció es va haver d’aturar probablement per la Guerra Gran del 1793 i no es van tornar a reprendre.
Un altre cas força rellevant al Baix Empordà és el de la imponent església de Sant Genís a Torroella de Montgrí. El campanar es va començar a construir durant el segle XVIII. Tot i això, es va acabar frenant la construcció d’aquesta nova estructura deixant la torre sense coronar.
Altres campanars que van quedar sense acabar van ser el de l’església de Sant Pere de Begur (campanar dels segles XVI-XVII); el de l’església de Sant Vicenç de Regencós (campanar del segle XIX); el de l’església de Santa Maria d’Ullà (campanar dels segles XVIII-XIX); el de l’església de Santa Maria de Fenals d’Aro (campanar del segle XVIII); el de l’església de Sant Esteve de Canapost (campanar del segle XII); i l’església de Sant Julià i Santa Basilissa de Vulpellac (segle XVI).
Hi ha altres casos a la comarca, però, on no se sap del tot si els campanars estan acabats o no. És el cas de l’església de Santa Susanna de Peralta a Forallac o l’església de Sant Joan Baptista de Bellcaire d’Empordà. En el cas de Santa Susanna de Peralta, algunes fonts descriuen l’estructura com a inacabada, tot i que d’altres apunten que una part podria haver estat enderrocada. I pel que fa a Sant Joan Baptista, no està del tot clar que sigui un campanar inacabat, ja que es van construir dos pilars que van servir per penjar una campana.
Guerres i falta de finançament
Tot i que no hi ha una única raó per deixar aquests campanars inacabats, gran part de les obres van quedar afectades pels conflictes com la Guerra Gran (1793-1795) o la Guerra del Francès (1808-1814). D’altra banda, a part de les diferents batalles, a la manca de construcció d’aquests campanars cal sumar-hi la falta de finançament durant l’època.
Durant el segle XVIII el Baix Empordà viu una etapa de creixement demogràfic i econòmic. Moltes parròquies van aprofitar aquella prosperitat per ampliar les esglésies o construir-ne de noves, sovint amb projectes monumentals. Les obres es paguen principalment amb recursos locals i poden durar dècades. A finals de segle aquesta conjuntura canvia. Arriben dificultats econòmiques i, a més, aquestes dues guerres que pressionen les hisendes municipals i parroquials. Així, els campanars quedaven rellegats a l’última part d’aquests projectes i molts van quedar inacabats.
Per exemple, a Sant Martí de Palafrugell el campanar havia de quedar acabat amb diversos nivells i una cúpula. Les obres anaven avançant a mesura que es disposava de finançament. Probablement, van quedar aturades per la Guerra Gran i, un cop acabat el conflicte no es van reprendre.
A Regencós la tendència va ser similar. I es que es comença a construir l’església de Sant Vicenç el 1805. Tres anys més tard esclata la Guerra del Francès i no és fins al 1815 quan s’acaba la construcció del temple, això sí, amb el campanar a mig construir. Les obres tampoc es reprenen en aquest cas.
Com aquests dos casos, n’hi ha diversos a la comarca. Les guerres i les mancances en el finançament fan que aquests edificis mai s’acabin de construir del tot, deixant campanars sense coronar.
