Les imatges impressionen. L’aigua baixa negra per rius i rieres que recullen l’aigua de les Gavarres. Ens ha impressionat veure baixar el Daró, a la Bisbal o la desembocadura de la riera de Calonge a la platja de Sant Antoni, amb l’aigua negra.
És una conseqüència visible de la pluja sobre les més de 2.000 hectàrees cremades per l’incendi del 3 de juliol. L’aigua s’ha endut part de la cendra i dels materials carbonitzats que encara cobrien el terreny. A primera vista, podria semblar una mena de neteja natural del bosc. Des del punt de vista ecològic, però, no és una bona notícia.
La pluja sí que és necessària per a la recuperació del massís. Aporta humitat al sòl i afavoreix el rebrot de la vegetació. El problema apareix quan cau amb tanta intensitat que el terreny no pot absorbir-la. Llavors, l’aigua corre pendent avall i arrossega tot el que troba.
I la cendra no és només brutícia. Després d’un incendi, concentra part dels minerals que contenia la vegetació. Entre aquests nutrients hi ha potassi, calci, magnesi i fòsfor. Si la pluja és moderada, una part queda incorporada progressivament al sòl. Aquests nutrients poden ajudar la vegetació a recuperar-se. La recerca en ecosistemes mediterranis considera important que la cendra es mantingui al terreny durant aquesta primera fase.
La cendra també pot actuar temporalment com una capa protectora. Cobreix un sòl que ha perdut bona part de la vegetació i la fullaraca. Aquesta coberta reduïa abans l’impacte directe de les gotes de pluja. Els estudis mostren que una tempesta prou intensa pot retirar aquesta protecció. El terreny queda llavors més exposat a l’erosió de les pluges següents.
Aquest és ara un dels principals riscos a les Gavarres. L’incendi del juliol va cremar unes 2.200 hectàrees. El Consorci de les Gavarres ja va advertir a l’agost que preservar el sòl era una prioritat. Més de la meitat de la superfície afectada té pendents superiors al 35 per cent. En aquests vessants, l’aigua pot agafar velocitat i augmentar la capacitat d’arrossegar sediments.
Per això, el color negre de l’aigua és només la part més visible del fenomen. El problema més greu apareix si l’aigua deixa d’arrossegar només cendra i comença a endur-se també el sòl.
La capa superficial de terra concentra una part important de la matèria orgànica i dels nutrients necessaris per a la recuperació. La seva pèrdua pot tenir efectes molt més duradors que la desaparició de la cendra. Els estudis sobre boscos mediterranis cremats assenyalen precisament la pèrdua de nutrients i matèria orgànica com un dels principals efectes de l’erosió posterior als incendis.
El fenomen també pot tenir conseqüències aigües avall. Aquest diumenge, el temporal ha fet créixer fortament el Ridaura i el Daró. Protecció Civil ha mantingut una vigilància especial sobre tots dos cursos. També ha alertat la població de Calonge i Sant Antoni davant el risc de desbordament de les rieres.
L’aigua negra pot transportar cendra, carbó, sediments i matèria orgànica. Aquesta barreja augmenta la terbolesa i pot alterar temporalment la qualitat de l’aigua. En situacions extremes, tota aquesta aportació orgànica pot arribar a reduir l’oxigen disponible per als organismes aquàtics. Aquest efecte s’ha documentat en altres episodis de pluges intenses posteriors a grans incendis.
No hi ha dades que permetin afirmar que això hagi passat ara a les Gavarres. Caldria analitzar l’aigua i els sediments per determinar l’abast real de l’episodi.
Per tant, la resposta no és que la pluja sigui dolenta. Al contrari. Les Gavarres necessiten aigua per començar a cicatritzar l’incendi. El problema és la intensitat amb què ha arribat.
Una pluja més pausada hauria permès que més aigua penetrés al terreny. També hauria facilitat que part dels nutrients de la cendra quedessin incorporats al sòl. La torrentada, en canvi, n’ha transportat una part cap als rius i les rieres.
El bosc no necessitava que la pluja el “netegés”. Necessitava que l’aigua s’hi quedés.
Imatge: Meteo Palamós
