El dret a l’habitatge torna a ser el tema central del país i de l’Estat. El desnonament de Maricarmen Abascal, de 87 anys, de la que havia sigut casa seva durant 70 anys a mans del fons voltor Urbagestión, i el suïcidi de la veïna de l’Hospitalet de Llobregat, Olga Matute de 54 anys, també per un llançament, han tornat a situar l’emergència habitacional a l’ordre del dia.
Cal apuntar que, gràcies a un acord assolit dimarts entre l’Ajuntament de Madrid, el fons Urbagestión i el Sindicat de Llogateres de Madrid, Maricarmen Abascal podrà tornar a casa seva.
Més enllà d’aquests dos casos, la crisi de l’habitatge no es limita a les grans ciutats ni a les àrees metropolitanes. Si desgranem les dades i posem el focus en l’Empordà, podem veure quin és l’estat complet de l’habitatge i els factors que hi influeixen a casa nostra.
A l’Empordà hi ha 234.561 habitatges, 116.355 dels quals es troben al Baix Empordà i els 118.218 restants a l’Alt.
El Baix Empordà; més d’11.000 habitatges de lloguer i més de 36.000 de propietat
Dels més de 115.000 habitatges del Baix Empordà, un 10,29% són de lloguer (11.970), un 31,% (36.180) de propietat. Dels restants, un 4,69% (5.454) tenen un altre règim de tinença i en la majoria, un 53,93% (62.745) no consta el tipus de tinença. Per tant, podem veure que a la comarca baix-empordanesa hi ha més habitatges en propietat que no per lloguer.
L’Alt Empordà: 14.000 llars de lloguer i més de 35.000 de propietat.
Els números són molt similars a l’Alt. En aquest cas, la comarca nord-empordanesa té 118.218 cases. D’aquest nombre, 35.493 són de propietat, fet que representa un 30%. Un 12% (14.169) són de lloguer, un 4,88% té un altre tipus de tinença i, com passa en el Baix, de la majoria (un 53,1%) no se’n coneix el règim tinença.
Les dades de les dues comarques de l’Empordà són molt similars, més habitatges en propietat que de lloguer, però no es pot fer la fotografia completa perquè de més de la meitat de les vivendes no se’n sap el tipus de tinença.
La mitjana dels lloguers se situa en més de 600€/mes
Les últimes dades anuals -de 2025- de contractes de lloguer mostren que el preu mitjà al Baix Empordà és de 704€ i a l’Alt de 639€. Si fem la mitjana, trobem que, a l’Empordà, un lloguer costa 671€.
Si fem la comparació amb altres comarques catalanes, el Baix Empordà és la 10a on més cars són els lloguers. Per la seva banda, l’Alt Empordà és la 14a comarca més cara.
Per davant del Baix Empordà hi ha les comarques del Barcelonès, amb un lloguer mitjà de 1.086,41 euros; el Garraf, amb 977,72 euros; el Baix Llobregat, amb 943,78 euros; el Maresme, amb 885,33 euros; el Vallès Oriental, amb 801,83 euros; el Gironès, amb 773,03 euros; la Val d’Aran, amb 756,17 euros; la Cerdanya, amb 750,08 euros, i el Pla de l’Estany, amb 706,35 euros.
Foixà i Begur, les localitats on és més car comprar-se un habitatge
Ara ens fixem en el preu de l’habitatge. Fent una cerca ràpida al Portal Estadístic de Notariat on es mostra el preu mitjà a les diferents localitats de l’Estat, podem veure que Foixà és el municipi de l’Empordà on és més car comprar-hi un immoble. El preu mitjà de compra d’un habitatge és d’1.015.807€. Això pel que fa a termes generals i al Baix Empordà. A l’Alt, el poble amb els preus més elevats és Cadaqués que supera els 700.000€ i arriba fins els 713.046€.
Els preus de l’habitatge a les terres empordaneses oscil·len entre els 90.000€ (la Jonquera) i 1.000.000€ (Foixà). També destaca el cas dels pobles baix-empordanesos de Regencós i Gualta on, segons el portal del notariat, el preu mitjà és de 674.474€ i 712.721€ respectivament.
La tendència marca uns preus més elevats al Baix Empordà que a l’Alt Empordà on el segon preu mitjà més alt el trobem a la localitat de Peralada amb 445.497€, lluny dels 762.617€ de Begur, el segon municipi del Baix on l’habitatge és més car.
Al país, el preu mitjà per la compra d’un habitatge és de 252.672€, mentre que a la demarcació de Girona el preu mitjà és de 253.902€.
La limitació dels lloguers només s’aplica a 23 dels 104 municipis
Si mirem com s’aplica a l’Empordà la llei estatal d’habitatge que permet topar el preu dels lloguers podem veure que només al 22,12% dels municipis empordanesos s’hi implementa. Això provoca que en moltes localitats el preu per llogar un immoble es dispari i sigui, per a moltes persones, inaccessible.
Cal apuntar que, fa pocs mesos, Figueres també estava inclosa entre els municipis on s’aplicava la limitació dels preus del lloguer. Amb l’última revisió de les zones de mercat residencial tensat, però, la capital de l’Alt Empordà en va quedar fora després de deixar de complir els criteris establerts per la normativa. Entre aquests criteris hi ha que el cost de l’habitatge superi el 30% dels ingressos mitjans de les llars o que els preus de compra o lloguer hagin augmentat almenys tres punts percentuals per sobre de l’IPC acumulat durant els cinc anys anteriors. En aquests casos, només cal complir un dels dos requisits per poder declarar un municipi com a zona tensionada.
Per més informació, podeu llegir el reportatge “La no-aplicació de la llei estatal de l’habitatge als pobles petits del Baix Empordà dificulta molt poder-hi viure”.
40.000 habitatges són buits
Segons dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística, a l’Empordà hi ha poc més de 40.000 immobles buits. El total de 40.915 habitatges buits surt de la suma dels 21.796 de l’Alt i els 19.119 del Baix.
Tot i els 40.000 pisos buits que comptabilitza el cens d’habitatge de l’INE, el registre d’habitatges buits o ocupats sense títol habilitant (RHBO) de la Generalitat, en comptabilitza una xifra més baixa. Això es deu al fet que la majoria dels habitatges inscrits en aquest registre provenen d’execucions hipotecàries propietat de les entitats financeres o altres persones jurídiques. Molts dels pisos que figuren al RHBO estan en mans de grans tenidors com la Caixa, el Banc Santander o la SAREB.
El municipi empordanès que acumula més pisos buits, segons l’INE és Roses amb 7.202 immobles sense ocupació. Si mirem per comarques, al Baix Empordà qui lidera el rànquing dels habitatges buits és Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró amb 3.155.
Més de la meitat de les cases són segones residències
Tal com vam explicar a fa poques setmanes, a l’Empordà més del 50% de les cases són segones residències, en concret el 53,52% dels habitatges són residències no habituals. Al Baix Empordà, les segones residències representen el 53,92% (62.737), mentre que l’Alt Empordà aquests tipus de cases representen el 53,12% (62.795).
El municipi de l’Alt Empordà amb més residències no habituals és Roses amb 16.866 habitatges. Al Baix Empordà, el municipi és Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró amb 10.807.
De fet, el fenomen de les segones residències a la plana empordanesa és tal que 25 municipis tenen més residències no habituals que habituals. És el cas de localitats com Pals, Cadaqués, Castelló d’Empúries, Roses o Calonge i Sant Antoni.
Per tant, si el 53% de les llars són segones residències, significa que la població de l’Empordà només pot viure en la meitat dels habitatges que hi ha a les dues comarques.
L’Empordà lidera el rànquing de pisos turístics de tot Catalunya
Una altra variant que influeix en la recerca i l’accés a l’habitatge és la quantitat de cases i pisos que es destinen a finalitats turístiques. Les dues comarques empordaneses són les que acumulen més habitatges d’ús turístic (HUT) de tot Catalunya. El Baix lidera el rànquing d’HUT amb 17.806 i l’Alt el segueix de prop amb 17.174. La suma d’aquestes dues xifres ens revela que l’Empordà té 34.980 habitatges destinats al turisme.
Les localitats amb més habitatges d’ús turístic són Roses (5.340), Castelló d’Empúries (3.660), l’Escala (3.158), Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (2.903), Palafrugell (2.770) i Torroella de Montgrí (2.638).
Podeu llegir el reportatge “Els pisos turístics de les comarques gironines es concentren al Baix Empordà i la Costa Brava” per saber amb més detall totes les informacions relacionades amb els habitatges d’ús turístic a la Costa Brava.
Tot i el lideratge de l’Empordà pel que fa a pisos turístics, en el reportatge “El Baix Empordà perd més de 2.000 pisos turístics entre 2020 i 2025” des de Ràdio Capital vam explicar que el Baix Empordà havia perdut més de milers d’habitatges d’ús turístic en els últims anys.
Més de 1.000 desnonaments entre 2023 i 2025
En els últims tres anys (2023, 2024 i 2025) en el conjunt de l’Alt i el Baix Empordà es van executar 1.326 desnonaments. D’aquests, 444 es van produir al Baix Empordà i els 882 restants a l’Alt Empordà.
Segons expliquen des del Consell General del Poder Judicial, aquestes dades de llançaments no només inclouen habitatge sinó que també hi ha locals i trasters. Les dades concretes de desnonaments d’habitatges no estan especificades.
D’aquests més de 1.000 desnonaments, la majoria -més d’un 70% (978)- van ser a causa del procediment de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). 284 llançaments es van executar a conseqüència d’un procediment d’execució hipotecària, mentre que els 64 restants estan classificats dins la categoria altres.
Els llançaments que s’executen a causa de la llei LAU normalment es donen quan hi ha un problema amb un contracte de lloguer, mentre que els desnonaments relacionats amb un procés d’execució hipotecària es duen a terme quan sorgeixen problemes amb els pagaments de la hipoteca.
Si voleu consultar dades de desnonaments d’altres anys, podeu llegir el reportatge “Quants desnonaments hi ha hagut al Baix Empordà en els últims 10 anys?” on hi figuren dades dels últims 10 anys des de 2023.
El Govern aposta per ampliar el parc públic de lloguer assequible fins al 2030
En una entrevista a Ràdio Capital, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque va defensar que la principal resposta del Govern a la crisi de l’habitatge és ampliar el parc públic de lloguer assequible i de protecció permanent. L’executiu de Salvador Illa es fixa com a objectiu arribar als 50.000 habitatges d’aquí al 2030 i assegura que actualment la meitat ja es troben en diferents fases de tramitació. També preveu lliurar uns 4.000 habitatges durant el 2026.
Pel que fa als joves, Paneque va destacar el Fons d’Emancipació, que facilita fins al 20% de l’entrada per a la compra del primer habitatge a persones de fins a 40 anys. Segons la consellera, unes 2.000 famílies joves ja s’han beneficiat d’aquest mecanisme. La titular d’Habitatge també va defensar la regulació dels habitatges d’ús turístic i dels usos temporals per prioritzar l’ús residencial.
[Aquest reportatge s’ha elaborat amb entrevistes, informacions i articles de Maria Alsina, Miquel Curanta i Carla Saló-Pujol]
