[REPORTATGE] Quants desnonaments hi ha hagut al Baix Empordà en els últims 10 anys?

El dret a l’habitatge i la lluita per un habitatge digne és un tema de vital importància a Catalunya, als Països Catalans i a l’Estat Espanyol. En els últims mesos hem vist sindicats d’habitatge organitzats en manifestacions com la del passat 23 de novembre per reclamar una baixada dels lloguers que permetessin als ciutadans tenir un habitatge digne, que cal recordar que és un dret que recull l’Estatut i la Constitució Espanyola. En concret, l’article 47 de la Constitució Espanyola apunta que, todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. 

Segons l’últim baròmetre d’opinió del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), l’habitatge ja és el principal problema dels catalans per davant d’altres temes com la insatisfacció amb la política o la inseguretat ciutadana. 

En els últims 10 anys, al Baix Empordà hi ha hagut més de 3.500 desnonaments. Si mirem els últims dos anys, la xifra és de 293. Hi ha dos factors principals que provoquen els desnonaments, l’impagament del lloguer i l’execució hipotecària. Els desnonaments que no s’emmarquen en aquests dos motius, el Consell General del Poder Judicial els classifica com a “altres”. 

Últimament hem vist sindicats d’habitatge aturar desnonaments per garantir el dret a l’habitatge. El Sindicat de Llogateres amb Carme Arcarazo i Enric Aragonès al capdavant, i el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya amb Marina Parés com a portaveu són els principals sindicats d’habitatge dels Països Catalans, i que al llarg dels últims mesos i anys han aturat múltiples desnonaments juntament amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). 

Manifestació del passat 23 de novembre per reclamar una baixada dels lloguers | Sindicat de Llogateres

3000 desnonaments i 2000 pisos buits

En paral·lel als desnonaments, cal posar de manifest la quantitat de pisos buits que hi ha, no només a la comarca sinó al conjunt del Principat. 

Al Baix Empordà hi ha més de 2.000 pisos buits, molts en mans de grans tenidors. Ho vam desvelar en un reportatge publicat el passat novembre titulat Quants pisos buits hi ha al Baix Empordà i de qui són propietat?. Segons dades de l’INE, al conjunt de Catalunya hi ha més de 400.000 pisos buits, 35.000 dels quals, estan en mans de grans tenidors. A més, Catalunya és líder en desnonaments a l’Estat Espanyol. 


Quants desnonaments hi ha hagut al Baix Empordà durant el 2024?

Durant els tres primers trimestres de 2024 (fins al setembre) s’han executat 116 desnonaments, 63 dels quals han sigut al partit judicial de la Bisbal d’Empordà i 53 al partit judicial de Sant Feliu de Guíxols. 

Al partit judicial de la Bisbal, 51 desnonaments han sigut per impagament del lloguer i 12 per execució hipotecària, mentre que al partit judicial de Sant Feliu 44 han sigut per impagament del lloguer, 8 per execució hipotecària i 1 per causes que es desconeixen.

Cal recordar que el Baix Empordà està dividit en dos partits judicials, el de la Bisbal i el de Sant Feliu. El de Sant Feliu inclou els municipis de Calonge i Sant Antoni, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, i el partit judicial de la Bisbal inclou la resta de municipis de la comarca. 

 


Més de 2.000 desnonaments entre 2023 i 2013 al Baix Empordà

Al partit judicial de la Bisbal d’Empordà hi va haver 2.200 desnonaments, i al de Sant Feliu de Guíxols, 1.389. En total, doncs, al Baix Empordà entre 2013 i 2023 hi va haver 3.589 desnonaments. D’aquests 3.589 desnonaments, 1.924 van ser per impagament de lloguer, 1.396 per execució hipotecària i els 269 restants per motius que es desconeixen.

Al Baix Empordà hi va haver 283 desnonaments el 2023; el 2022, 255; el 2021, 345; el 2020, 209; el 2019, 393; el 2018, 452; el 2017, 414; el 2016, 435; el 2015, 334; el 2014, 292 i el 2013, 283. 

En els següents gràfics podeu consultar el motiu del desnonament i el partit judicial, any per any.

2023


2022


2021


2020


2019


2018


2017


2016


2015


2014


2013


I al conjunt de les Comarques Gironines? 

A la demarcació de Girona, des de 2014, hi ha hagut un total de 16.567 desnonaments. Fraccionant els desnonaments per anys, l’any 2014 va haver-hi 1954 desnonaments; el 2015, 1910; el 2016, 1930; el 2017, 2042; el 2018, 2120; el 2019, 1793; el 2020, 977; el 2021, 1502; el 2022, 1294 i el 2023, 1045. 

D’aquests 16.567 desnonaments, 9.884 van ser per impagament de lloguer, 5.795 per execució hipotecària i 888 per altres motius que es desconeixen. 

Les Comarques Gironines estan dividides en 9 partits judicials: Girona, Olot, Figueres, La Bisbal d'Empordà, Ripoll, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners i Puigcerdà.

[REPORTATGE] Quants pisos buits hi ha al Baix Empordà i de qui són propietat?

 

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

El Baix Empordà davant el mirall de l’Informe Fènix

El debat sobre productivitat, salaris, habitatge, mobilitat i model econòmic que planteja el document connecta amb moltes de les tensions i transformacions que viu avui la comarca

Un atles creat per la UPF permet descobrir què van votar els municipis en les eleccions celebrades durant la Segona República Espanyola

Aquest projecte, - impulsat per un equip d'investigadors liderat pel professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon, juntament amb l’investigador Pau Vall-Prat, i l'assistent de recerca de la UPF, Diego Martín-Álvarez- preveu recollir els resultats electorals en més de 9.000 municipis de l'Estat en les tres eleccions legislatives celebrades durant la Segona República Espanyola.

(Galeria d’imatges) 25 anys de Ràdio Capital

Una mirada en imatges als 25 anys de Ràdio Capital: dels inicis experimentals a la consolidació com a mitjà de proximitat al Baix Empordà. Moments clau, persones i projectes que han fet créixer la ràdio amb esforç i vocació. Un recorregut col·lectiu que explica d’on venim i que reforça la voluntat de continuar avançant.

Es compleix un any de l’apagada que va posar en escac el Baix Empordà i tot el país

Un any després de l’apagada del 28 d’abril de 2025, el Baix Empordà recorda una jornada de col·lapse amb afectació generalitzada i recuperació desigual. Municipis com Palamós, Palafrugell o Sant Feliu van patir incidències en sanitat, comerç, trànsit i telecomunicacions. L’episodi va evidenciar la vulnerabilitat del territori i la dependència crítica dels serveis elèctrics i digitals.