Quantes segones residències hi ha al Baix Empordà?

Al llarg dels anys, i sobretot últimament, l’Empordà s’ha consolidat com un dels pols de segones residències de Catalunya, juntament amb la Cerdanya. Tant a la zona costanera empordanesa com a l’interior, els pobles i els empordanesos habiten cada vegada amb més segons residències, però la pregunta és, quantes segones residències hi ha al Baix Empordà? Quin és el poble que en concentra més? I el que menys? 

En el total del Baix Empordà hi ha més de 18.000 segones residències segons dades de l’INE (Instituto Nacional de Estadística). L’Institut d’Estadística de l’Estat considera segona residència aquella que té un consum d’entre 251 kWh i 750 kWh, que pot equivaler, més o menys, a una utilització de l’habitatge d’entre 2 i 3 mesos, el que seria la temporada alta (juliol i agost) i també alguns caps de setmana. En concret, la comarca empordanesa té 18.363 habitatges de segona residència

La metodologia del cens realitzada per l’INE es dur a terme mitjançant 25.000.000 comptadors elèctrics que, segons l’Institut Nacional d’Estadística, és una estadística altament fiable. Tot i que no hi ha una categoria específica de segona residència, l’INE explica que es poden considerar segones residències aquelles que tenen un consum d’entre 251 kWh i 750 kWh, com s’ha exposat anteriorment.


“S’han de limitar les segones residències”

Estem en un moment de màxim conflicte pel que fa al dret a l’habitatge, ja que, no tothom el té garantit. Per aquest motiu, Enric Aragonès, un dels portaveus del Sindicat de Llogateres, reclama “limitar la compra d’habitatge només a persones que les vulguin per viure-hi”. 

 

Aragonès afegeix “ sempre que parlem de l’habitatge ens trobem amb el discurs que falta oferta, com si el que faltessin fossin pisos físicament, però es parla molt poc dels usos impropis dels habitatges que existeixen de tots els que es destinen a lloguers de temporada, a co-living, a pisos turístics, a pisos buits a oficines, i també, i de manera destacada en algunes zones del país, segones residències”. 

Des de Sostre Cívic, una cooperativa sense ànim de lucre que treballa per garantir el dret a un habitatge digne des d’una perspectiva comunitària i social, afirmen que “s’hauria de limitar el parc d’habitatge que no està destinat a ús principal”. 

 

Jose Téllez, membre de Sostre Cívic, afirma que des de la cooperativa no estan totalment en contra de les segones residències, sinó que, en aquestes moments, “les segones residències estan provocant que molta població es vegi expulsada i que l’habitatge perdi la seva funció principal”.  


El 19,16% de segones residències es troben a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró torna a ser la població del Baix Empordà que lidera un altre rànquing, en aquest cas el de segones residències. (En el reportatge de pisos turístics vam explicar que aquest municipi baix-empordanès és el que té més pisos turístics i més places turístiques). El total de segones residències que hi ha en aquesta localitat és de 3.518, per tant, representa el 19,16% del total de segones residències que hi ha la comarca. 

Cal apuntar que les dades de l’INE només cobreixen els municipis de més de 1.000 habitants i, per tant, de municipis com Ullastret, Gualta, Regencós, Albons o Garrigoles no hi ha dades. Tot i això, segons fonts de l’INE, el conjunt de municipis baixempordanesos de menys de 1.000 habitants sumen un total de 347 segones residències. El que no se sap, és el nombre exacte de segones vivendes que hi ha a cada poble.  


Més de 36.000 habitatges no estan destinats a la població empordanesa resident 

Cal recordar que en el reportatge on vam desvelar les dades dels pisos turístics que hi ha la Baix Empordà i les Comarques Gironines, vam explicar que a la comarca baix-empordanesa hi ha 17.999 habitatges d’ús turístic. 

Si sumen el nombre de pisos turístics i el de segones residències, les xifres ens indiquen que hi ha 36.362 habitatges que no estan destinats a la població resident al Baix Empordà durant tot l’any.

A més, a aquesta xifra cal sumar-hi el nombre de pisos buits que, segons dades a les quals va accedir Ràdio Capital de l’Empordà, el nombre total rondaria als 2.000 habitatges buits al Baix Empordà. 

Segons l’últim cens de vivendes de l’INE, al Baix Empordà hi ha 116.347 habitatges. Els pisos turístics i les segones residències representen el 31,25% del total de llars que hi ha la comarca empordanesa. Si ens fixem només en els segons habitatges, aquests representen un 15,78% del total de vivendes que hi ha al Baix Empordà. 

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

Un atles creat per la UPF permet descobrir què van votar els municipis en les eleccions celebrades durant la Segona República Espanyola

Aquest projecte, - impulsat per un equip d'investigadors liderat pel professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon, juntament amb l’investigador Pau Vall-Prat, i l'assistent de recerca de la UPF, Diego Martín-Álvarez- preveu recollir els resultats electorals en més de 9.000 municipis de l'Estat en les tres eleccions legislatives celebrades durant la Segona República Espanyola.

(Galeria d’imatges) 25 anys de Ràdio Capital

Una mirada en imatges als 25 anys de Ràdio Capital: dels inicis experimentals a la consolidació com a mitjà de proximitat al Baix Empordà. Moments clau, persones i projectes que han fet créixer la ràdio amb esforç i vocació. Un recorregut col·lectiu que explica d’on venim i que reforça la voluntat de continuar avançant.

Es compleix un any de l’apagada que va posar en escac el Baix Empordà i tot el país

Un any després de l’apagada del 28 d’abril de 2025, el Baix Empordà recorda una jornada de col·lapse amb afectació generalitzada i recuperació desigual. Municipis com Palamós, Palafrugell o Sant Feliu van patir incidències en sanitat, comerç, trànsit i telecomunicacions. L’episodi va evidenciar la vulnerabilitat del territori i la dependència crítica dels serveis elèctrics i digitals.

Documents i testimonis que ajuden a contextualitzar els fets que inspiren “Aquella nit al Tiffany’s”

Els documents facilitats per Joan Gasull permeten contextualitzar millor els fets que van inspirar Aquella nit al Tiffany’s, combinant cartes, anotacions i la sentència judicial. Aquest conjunt evidencia el contrast entre la vivència personal i el relat repressiu de l’època, amb una lectura especialment dura i ideologitzada per part de la justícia, que reforça la càrrega dramàtica i històrica dels esdeveniments.