Quants euros s’han recaptat amb la taxa turística els últims anys al Baix Empordà?

L’impost sobre les estades en establiments turístics, més conegut com a taxa turística, és l’impost que paguen les persones que s’allotgen en un establiment turístic. La taxa pot variar en funció del tipus d’establiment, de la categoria de l’establiment, de la zona visitada i dels dies d’estada. Es tracta d’un impost que es paga en tots els hotels, hostals, pensions, allotjaments turístics, càmpings, creuers, habitatges d’ús turístics i turismes rurals. 

La taxa turística, motiu de polèmica

A principis d’aquest any, el govern de Salvador Illa i els Comuns van pactar un increment de la taxa turística, que finalment no ha acabat entrant en vigor, però que ha provocat molt malestar en el sector de l’hostaleria i la restauració. 

El portaveu del grup parlamentari dels Comuns, David Cid, assegura a Ràdio Capital de l’Empordà que “la taxa turística serveix per reforçar les polítiques públiques que es veuen afectades pel turisme massiu”. 

 

El diputat dels Comuns explica que una de les voluntats d’aquesta legislatura és que es faci efectiva l’augment de la taxa turística. A més, Cid també avança que els Comuns buscaran arribar a un acord amb Esquerra Republicana en l’àmbit parlamentari per “garantir un augment substancial de la taxa”.

 

Per la seva banda, les Federacions d’Hostaleria i Restauració de Catalunya s’han mostrat en contra de la pujada de la taxa, la federació de Girona inclosa. Quan es va anunciar l’acord entre Comuns i el Govern per apujar l’impost sobre les estades turístiques, Santiago García-Nieto, el president de la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya, entitat de la qual forma part la Federació d’hostaleria i turisme de les Comarques de Girona, va afirmar que la pujada de la taxa turística és “una situació insostenible d’asfíxia fiscal contínua” i que amenaça de destruir “la competitivitat d’un teixit empresarial clau per al desenvolupament econòmic, social i laboral de Catalunya”.


Quant es paga de taxa turística a Catalunya?

A Catalunya, els hotels i allotjaments de luxe paguen uns 6 euros per persona i nit, amb un recàrrec municipal que pot arribar als 4 euros, fins a un màxim d’uns 10 euros. Els habitatges turístics abonen poc més de 2 euros, i els càmpings i allotjaments rurals, poc més d’1 euro.

En canvi, a Barcelona, els hotels de luxe, càmpings de categoria alta, creuers i allotjaments similars paguen prop de 7 euros per persona i nit, amb un recàrrec municipal que pot arribar als 8 euros. Això situa el cost màxim en uns 15 euros per nit.
Els hotels de gamma mitjana paguen prop de 3 euros i mig, mentre que els habitatges d’ús turístic abonen uns 5 euros. Altres establiments, com hostals o pensions, paguen prop de 3 euros.

La taxa s’aplica per persona i nit, amb un màxim de 7 nits seguides al mateix allotjament. Els menors de 17 anys no paguen. Les tarifes són més altes a la capital catalana pel recàrrec municipal. Aquestes xifres van entrar en vigor el passat mes de maig.


17.000.000 € recaptats entre 2018 i 2024

17.647.146,82 € és la quantitat total del que s’ha recaptat amb la taxa turística al Baix Empordà entre els anys 2018, 2019, 2020, 2021, 2022, 2023 i 2024 (fins al setembre).  

Municipi per municipi, Torroella de Montgrí és la localitat que més ha recaptat amb l’impost sobre les estades en establiments turístics amb 4.474.878 €. Per contra, Serra de Daró és el poble que menys quantitat econòmica ha recaptat amb 2.531 €. Jafre és l’únic municipi de la comarca del qual no es tenen dades del que ha recaptat en taxa turística. 


Més de 30.000.000 € des de l’any 2012

Si comptem la recaptació de l’impost sobre les estades en establiments turístics des de l’any 2012, comprovem que el Baix Empordà ha recaptat un total de 30.262.825,27 euros, sent les localitats de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (6.291.434 €), Torroella de Montgrí (6.045.807 €) i Calonge i Sant Antoni (3.510.104 €) les que més quantitat econòmica han recaptat.

En el període entre 2012 i 2024, els municipis de Garrigoles (4.183 €), Colomers (4.803 €), Serra de Daró (5.438 €) i Rupià (5.821 €) són els pobles baix-empordanesos que menys han recaptat amb l’impost de la taxa turística. Jafre és l’única localitat de la qual no se’n tenen dades. 


No hi ha cap poble del Baix Empordà sense allotjaments turístics

Cal recordar que en el reportatge Els pisos turístics a les Comarques Gironines es concentren a la Costa Brava i al Baix Empordà vam explicar que tots els pobles del Baix Empordà tenen establiments turístics i, en conseqüència, places turístiques

Amb 18.467 allotjaments turístics, el Baix Empordà és la comarca catalana amb més establiments dedicats al turisme. En nombre de places, el territori baix-empordanès també és el que en té més de tota Catalunya amb un total de 95.450 places turístiques

Els pisos turístics a les Comarques Gironines es concentren al Baix Empordà i a la Costa Brava

 

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

Un atles creat per la UPF permet descobrir què van votar els municipis en les eleccions celebrades durant la Segona República Espanyola

Aquest projecte, - impulsat per un equip d'investigadors liderat pel professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon, juntament amb l’investigador Pau Vall-Prat, i l'assistent de recerca de la UPF, Diego Martín-Álvarez- preveu recollir els resultats electorals en més de 9.000 municipis de l'Estat en les tres eleccions legislatives celebrades durant la Segona República Espanyola.

(Galeria d’imatges) 25 anys de Ràdio Capital

Una mirada en imatges als 25 anys de Ràdio Capital: dels inicis experimentals a la consolidació com a mitjà de proximitat al Baix Empordà. Moments clau, persones i projectes que han fet créixer la ràdio amb esforç i vocació. Un recorregut col·lectiu que explica d’on venim i que reforça la voluntat de continuar avançant.

Es compleix un any de l’apagada que va posar en escac el Baix Empordà i tot el país

Un any després de l’apagada del 28 d’abril de 2025, el Baix Empordà recorda una jornada de col·lapse amb afectació generalitzada i recuperació desigual. Municipis com Palamós, Palafrugell o Sant Feliu van patir incidències en sanitat, comerç, trànsit i telecomunicacions. L’episodi va evidenciar la vulnerabilitat del territori i la dependència crítica dels serveis elèctrics i digitals.

Documents i testimonis que ajuden a contextualitzar els fets que inspiren “Aquella nit al Tiffany’s”

Els documents facilitats per Joan Gasull permeten contextualitzar millor els fets que van inspirar Aquella nit al Tiffany’s, combinant cartes, anotacions i la sentència judicial. Aquest conjunt evidencia el contrast entre la vivència personal i el relat repressiu de l’època, amb una lectura especialment dura i ideologitzada per part de la justícia, que reforça la càrrega dramàtica i històrica dels esdeveniments.