El 53,52% dels habitatges de l’Empordà són segones residències. O dit d’una altra manera, més de 5 de cada 10 llars són de residència no habitual a les comarques empordaneses.
Així es desprèn de les dades facilitades per l’Institut d’Estadística...
Martí Sabrià i Juan Antonio Serrano alerten dels efectes del creixement dels habitatges d’ús turístic i les segones residències. Els dos experts assenyalen problemes d’habitatge, saturació i convivència en diverses destinacions catalanes. Reclamen més planificació pública i una política turística capaç d’anticipar els problemes. També demanen als municipis definir el seu model turístic abans del creixement.
La periodista i escriptora Mar Camps reflexiona al llibre 'No vingueu al poble a reposar' sobre la turistificació i l’elitització dels pobles a peu de Gavarres. L’autora defensa recuperar els relats locals, protegir la vida comunitària i reivindicar la llengua dialectal davant una mirada externa “lleugera” del territori.
Al llarg dels anys, i sobretot últimament, l’Empordà s’ha consolidat com un dels pols de segones residències de Catalunya, juntament amb la Cerdanya. Tant a la zona costanera empordanesa com a l’interior, els pobles i els empordanesos habiten cada...
L'Impost sobre Béns Immobles (IBI) s'ha convertit en la principal font de finançament per a molts municipis del Baix Empordà. Poblacions com Begur, Pals o Santa Cristina d'Aro depenen d'aquest impost, especialment per la gran quantitat de segones residències. L'augment del valor cadastral incrementa la pressió fiscal, especialment en zones turístiques.
