La proliferació dels habitatges d’ús turístic i les segones residències ha desbordat algunes destinacions catalanes. Aquest creixement ha augmentat la pressió sobre l’habitatge, els serveis públics i la mobilitat.
Així ho han advertit Martí Sabrià, impulsor de Costa Brava Centre, i Juan Antonio Serrano, alcalde de Vielha. Tots dos han participat en un curs sobre el futur del turisme mediterrani a Prada.
Els ponents consideren que algunes destinacions ja pateixen les conseqüències d’un creixement turístic superior a la capacitat del territori. Aquesta situació també genera problemes de convivència i dificulta l’accés a l’habitatge permanent.
La pressió afecta especialment els joves i els treballadors de les zones turístiques. També perjudica professionals necessaris per mantenir serveis essencials durant tot l’any.
Sabrià i Serrano alerten també dels efectes sobre la mateixa activitat turística. La saturació pot reduir l’atractiu i la competitivitat d’una destinació. Els problemes de mobilitat i serveis també poden empitjorar l’experiència dels visitants.
Els dos ponents reclamen recuperar la planificació turística i el lideratge de les administracions. Consideren insuficient actuar només quan els problemes ja han aparegut.
Sabrià defensa que Catalunya ha de situar el turisme entre les principals polítiques públiques. També reclama més capacitat per anticipar els canvis del sector.
L’impulsor de Costa Brava Centre considera necessària una col·laboració estreta entre administracions i empreses. Aquesta relació ha de permetre millorar les destinacions i adaptar-les als nous reptes.
Sabrià també destaca un canvi important en l’oferta turística catalana. Els habitatges d’ús turístic han crescut molt més que l’oferta hotelera.
Aquest fenomen ha incorporat moltes places turístiques dins zones pensades inicialment per viure-hi. Segons Sabrià, aquesta transformació explica una part dels actuals conflictes de convivència.
Un hotel ocupa un espai planificat específicament per desenvolupar una activitat turística. Els habitatges turístics comparteixen edificis, carrers i comunitats amb la població resident.
Serrano defensa que cada municipi ha de decidir quin model turístic vol construir. L’alcalde de Vielha considera especialment important actuar abans de patir situacions de saturació.
Els municipis encara poc tensionats tenen marge per decidir com volen créixer. Poden determinar també l’equilibri entre places turístiques i habitatges permanents.
Serrano situa l’urbanisme com una eina fonamental de la política turística. Les decisions actuals sobre habitatge i allotjament condicionaran el futur de cada destinació.
Els ponents defensen un model capaç de generar activitat econòmica i ocupació. Alhora, reclamen preservar la vida quotidiana dels residents.
La proposta no planteja frenar el turisme. L’objectiu és evitar que el creixement superi els límits del territori i dels serveis disponibles.
Es molt facil planificar si tu tens el COIXI de un sou public… o semipublic. . Les vivendes de lloguer socials les ha de fer algu recoolzat per l.ajuntament en tenir el terreny…la lkei arrendaments urbans fa por a tutom de llogar algo.. per alguna cosa sera
Si haguessin servit de alguna cosa i haguessim fet més cas dels PALS (Plans de Acció Local per a la Sostenibilitat) quan a principis del 2000 ja ens alertaven de que alguns indicadors mostraven que estavem superant els límits de la capacitat de càrrega del nostre territori: el nombre de usuaris per metre cuadrat de platja, el nombre de embarcacions, la disponibilitat de aigua, la capacitat de depuració de les aigues residuals, etc. Aleshores no haguessim mort de èxit.
Com hem vist, tampoc van servir de massa els famosos Debats de la Costa Brava, plens de bones intencions i de recomanacions que finalment es van preferir ignorar.
Durant tots aquests anys han estat les entitats ecologistes i ciutadans qui s’han movilitzat i alertat de que anem pel pedregar i de que els límits de la Costa Brava, i cada vegada més dels pobles del interior, han estat superats fa temps. Els científics i biòlegs també ens alertes de la degradació i de les greus conseqüències que te sobre el nostre medi ambient marí i terrestres i en la degradació i pèrdua de qualitat de la percepció turística.
Anem molt tard, els científics ja ens alerten de que l’escalfament global serà especialment dur amb el litoral català, tot i així, a la Costa Brava encara hi ha potencial per construir 30000 noves segones residències i hotels, una barbaritat que cal aturar immediament, mitjançant eines existents o de noves, com el tant reclamat pels ecologistes Conservatori del Litoral, que hauria de adquirir terrenys d’interés naturals, boscos, etc, per conservar-los i evitar-ne la seva desstrucció.
També cal permetre la recuperació dels nostres espais naturals terrestres i marins. Cal aprovar de una vegada per totes la delimitació definitiva del PEIN Muntanyes de Begur abans que els especuladors immobiliaris s’ho hagin carregat tot. Calen els plans de gestió i els organs gestors i un pressupost realment adecuat a les necessitats actuals. A mar cal crear grans reserves marines per complir amb els objectius europeus i alhora permetre la regeneració dels nostres massegats ecosistemes marins. Només amb uns espais naturals, terrestres i marins, realment ben conservats i amb el màxim de biodiversitat, podrem, si més no, intentar fer front als preocupants reptes climàtics i econòmics que ens venen al damunt. Un recursos marins ben conservats i gestionats ens poden ajudar a ser més resilients i autosuficients alimentariament davant les evidents pèrdues i crisis agrícoles que està provocant i ampitjoraran amb el fenòmen del Niño.
Si seguim fen negocis com sempre i prioritzant l’economia a la ecologia, estem perduts. Si seguim prioritzant els rendiments econòmics, als ecosistèsmics, estem perduts. Si permetem més ampliacions de ports i aeroports, carreteres com la C32, o la industrialització del mar i dels espais naturals amb macro instalacions renovables en les zones més sensibles, o la instalació de tuberies submarines de hidrògen com el BarMar per mantenir la gran idustria europea i convertir-nos en colonia energètica, etc, estem perduts.
Un savi va dir «no es poden resoldre els problemes desde la mateixa mentalitat (interessos) que els han provocat». I ara per ara, és justament el que s’està fent.
El conseller del 2006 Joaquin Nadal va dir que la costa no estava saturada i que es podien construir 100000 cases a la Costa Brava , ara ja paguem las consecuencies
Be, es lo que volien, ja ho tenen
Joan Nadal Puig ja saps que en pensen alguns, que construïr es progressar.