La proliferació dels habitatges d’ús turístic i les segones residències ha desbordat algunes destinacions catalanes. Aquest creixement ha augmentat la pressió sobre l’habitatge, els serveis públics i la mobilitat.
Així ho han advertit Martí Sabrià, impulsor de Costa Brava Centre, i Juan Antonio Serrano, alcalde de Vielha. Tots dos han participat en un curs sobre el futur del turisme mediterrani a Prada.
Els ponents consideren que algunes destinacions ja pateixen les conseqüències d’un creixement turístic superior a la capacitat del territori. Aquesta situació també genera problemes de convivència i dificulta l’accés a l’habitatge permanent.
La pressió afecta especialment els joves i els treballadors de les zones turístiques. També perjudica professionals necessaris per mantenir serveis essencials durant tot l’any.
Sabrià i Serrano alerten també dels efectes sobre la mateixa activitat turística. La saturació pot reduir l’atractiu i la competitivitat d’una destinació. Els problemes de mobilitat i serveis també poden empitjorar l’experiència dels visitants.
Els dos ponents reclamen recuperar la planificació turística i el lideratge de les administracions. Consideren insuficient actuar només quan els problemes ja han aparegut.
Sabrià defensa que Catalunya ha de situar el turisme entre les principals polítiques públiques. També reclama més capacitat per anticipar els canvis del sector.
L’impulsor de Costa Brava Centre considera necessària una col·laboració estreta entre administracions i empreses. Aquesta relació ha de permetre millorar les destinacions i adaptar-les als nous reptes.
Sabrià també destaca un canvi important en l’oferta turística catalana. Els habitatges d’ús turístic han crescut molt més que l’oferta hotelera.
Aquest fenomen ha incorporat moltes places turístiques dins zones pensades inicialment per viure-hi. Segons Sabrià, aquesta transformació explica una part dels actuals conflictes de convivència.
Un hotel ocupa un espai planificat específicament per desenvolupar una activitat turística. Els habitatges turístics comparteixen edificis, carrers i comunitats amb la població resident.
Serrano defensa que cada municipi ha de decidir quin model turístic vol construir. L’alcalde de Vielha considera especialment important actuar abans de patir situacions de saturació.
Els municipis encara poc tensionats tenen marge per decidir com volen créixer. Poden determinar també l’equilibri entre places turístiques i habitatges permanents.
Serrano situa l’urbanisme com una eina fonamental de la política turística. Les decisions actuals sobre habitatge i allotjament condicionaran el futur de cada destinació.
Els ponents defensen un model capaç de generar activitat econòmica i ocupació. Alhora, reclamen preservar la vida quotidiana dels residents.
La proposta no planteja frenar el turisme. L’objectiu és evitar que el creixement superi els límits del territori i dels serveis disponibles.
