El Baix Empordà perd més de 2.000 pisos turístics entre el 2020 i el 2025

El Baix Empordà ha reduït el nombre d’habitatges destinats al lloguer turístic en els últims cinc anys. Concretament, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), dels 8.162 pisos de lloguer turístic que hi havia l’agost del 2020, el novembre del 2025 només en queden 5.810. En total, s’han perdut 2.352 vivendes en els darrers cinc anys a la comarca. Això representa una reducció de gairebé el 2% respecte al nombre de pisos de lloguer turístic sobre la xifra d’habitatges censats.

Els municipis on la reducció d’habitatges de lloguer turístic ha estat més gran entre l’agost del 2020 i el novembre de 2025 són Begur, que va passar dels 1.095 als 670 habitatges; Calonge i Sant Antoni, que passa de 883 fins a 615; Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, que redueix la xifra d’habitatges turístics de 1.205 a 919; Palafrugell, que passa de tenir-ne 1.318 a 880; Palamós, que en tenia 590 i ara en té 438; Pals, que fa cinc anys comptava amb 657 pisos de lloguer turístic i actualment en té 444; Sant Feliu de Guíxols, que ha reduït la xifra de 637 a 420; i Torroella de Montgrí que en tenia 1.181 i ara en té 938.

La xifra d’habitatges de lloguer turístic sobre la xifra d’habitatges

Pel que fa al percentatge de pisos de lloguer turístic sobre la xifra d’habitatges censats, els municipis on la xifra ha baixat més són Begur (de 20,96 a 11,92%); Calonge i Sant Antoni (de 6,95 a 4,36%); Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (de 7,91 a 5,85%); Palafrugell (de 7,73 a 4,98%); Palamós (de 4,92 a 3,37%); Pals (de 16,19 a 11,13%); Sant Feliu de Guíxols (de 4,14 a 2,64%); i Torroella de Montgrí (de 10,69 a 8%).

Hi ha alguns municipis on aquest percentatge ha augmentat en els darrers 5 anys: Vall-llobrega (de 4,02 a 5,17%); Ultramort (de 5,56 a 6,45%); i Serra de Daró (d’1,64 a 2%).


La reducció també arriba a les comarques gironines

A les comarques gironines la reducció de pisos de lloguer turístic ha anat augmentant i reduint-se amb el pas del temps. El pic més alt de pisos de lloguer turístic es va assolir l’agost del 2024 amb 23.261 pisos. Aquesta xifra, però s’ha reduït fins als 17.754 pisos de lloguer turístic durant el mes de novembre del 2025. La reducció de pisos en els darrers cinc anys ha estat de 4.352 pisos, ja que l’agost del 2020 la xifra es trobava en els 22.106 pisos.

Pel que fa a l’equivalència sobre el parc d’habitatge, les comarques gironines destaquen respecte a les altres demarcacions. És la demarcació on el percentatge d’habitatge de lloguer turístic té un valor més alt respecte a l’habitatge censat. En concret el percentatge arriba al 3,5%.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

El Baix Empordà davant el mirall de l’Informe Fènix

El debat sobre productivitat, salaris, habitatge, mobilitat i model econòmic que planteja el document connecta amb moltes de les tensions i transformacions que viu avui la comarca

Un atles creat per la UPF permet descobrir què van votar els municipis en les eleccions celebrades durant la Segona República Espanyola

Aquest projecte, - impulsat per un equip d'investigadors liderat pel professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon, juntament amb l’investigador Pau Vall-Prat, i l'assistent de recerca de la UPF, Diego Martín-Álvarez- preveu recollir els resultats electorals en més de 9.000 municipis de l'Estat en les tres eleccions legislatives celebrades durant la Segona República Espanyola.

(Galeria d’imatges) 25 anys de Ràdio Capital

Una mirada en imatges als 25 anys de Ràdio Capital: dels inicis experimentals a la consolidació com a mitjà de proximitat al Baix Empordà. Moments clau, persones i projectes que han fet créixer la ràdio amb esforç i vocació. Un recorregut col·lectiu que explica d’on venim i que reforça la voluntat de continuar avançant.

Es compleix un any de l’apagada que va posar en escac el Baix Empordà i tot el país

Un any després de l’apagada del 28 d’abril de 2025, el Baix Empordà recorda una jornada de col·lapse amb afectació generalitzada i recuperació desigual. Municipis com Palamós, Palafrugell o Sant Feliu van patir incidències en sanitat, comerç, trànsit i telecomunicacions. L’episodi va evidenciar la vulnerabilitat del territori i la dependència crítica dels serveis elèctrics i digitals.