Un dels punts en comú entre tots els participants és la combinació de tradició familiar i vocació personal. Tot i que molts provenen de famílies vinculades històricament al sector, remarquen que sense passió seria impossible continuar-hi.
La jove pescadora Cati Sales, amb només 19 anys, destaca que és la cinquena generació de la seva família i subratlla que “si no t’agrada i no ho vius, és impossible dedicar-t’hi”. En la mateixa línia, el ramader Aleix Parnau afirma que, malgrat venir d’una tradició familiar, és la vocació el que el manté en un ofici exigent.
També hi ha casos com el del viticultor Aitor Giménez, que va arribar-hi per casualitat però que ara defensa el seu projecte amb una mirada romàntica i compromesa amb el territori.
Un sector marcat per la incertesa
Els participants coincideixen que el sector primari viu un moment especialment delicat. La incertesa sobre el futur, les dificultats econòmiques i els condicionants externs fan que el dia a dia sigui imprevisible.
Des del món de la pesca, es posa de manifest que “sabem què podem fer avui, però no demà”, una realitat que també comparteixen altres branques del sector. En el cas del vi, Giménez parla directament d’un sector “en crisi”.
Malgrat això, també emergeix una actitud resilient: hi ha ganes de continuar i de fer créixer projectes arrelats al territori.
El valor del producte local, en dubte
Un dels grans temes de debat ha estat la percepció i valoració del producte de proximitat. La conclusió és clara: no es paga prou ni es valora prou la feina que hi ha darrere.
Segons expliquen, hi ha una part de la població conscienciada, però la majoria continua prioritzant la comoditat i el preu. Això es tradueix en una tendència a comprar en grans superfícies, sovint sense conèixer l’origen dels productes.
A més, es detecta un cert component de “postureig” en el consum de productes locals, especialment quan es tracta d’aliments emblemàtics com la gamba de Palamós.
Desconeixement i manca de pedagogia
Els professionals també denuncien un gran desconeixement generalitzat sobre els productes. Aquest fet dificulta la seva valoració i limita el consum a allò més conegut.
Per exemple, en el cas del peix, es posa en relleu que hi ha moltes espècies de qualitat que no arriben al consumidor perquè no són populars. El mateix passa amb la carn o les hortalisses.
En aquest sentit, es reivindica la importància de la pedagogia i de projectes divulgatius que ajudin a connectar el consumidor amb l’origen dels aliments.
El repte de la temporalitat
Un altre dels punts crítics és la relació del consumidor amb la temporalitat dels productes. Segons expliquen, molta gent no entén que hi ha aliments que només es produeixen en determinades èpoques de l’any.
Els pagesos denuncien situacions habituals com clients que demanen tomàquets a l’hivern, fet que evidencia la desconnexió amb els cicles naturals.
Aquesta realitat posa sobre la taula la necessitat de recuperar una cultura alimentària més conscient i respectuosa amb el territori.
Mirada de futur
Tot i les dificultats, els participants transmeten una idea clara: el sector primari té futur si hi ha suport, reconeixement i canvi d’hàbits de consum.
Amb projectes innovadors i una nova generació compromesa, el camp, el mar i la ramaderia continuen sent pilars essencials de l’Empordà.
