Aquests últims anys, la Intel·ligència Artificial ho ha canviat tot, per a bé i per a mal. En el món acadèmic és molt útil i jo mateixa la faig servir cada dia, seria estúpid no fer-ho. Pots interrogar els teus projectes per saber on fallen metodològicament, o avaluar-los d’avantmà per veure quant de poc o molt encaixen en les convocatòries que hi ha per aconseguir finançament. Pots corregir gramaticalment textos i pots aconseguir traduccions força decents. Pots matisar emails per evitar conflictes polítics deguts a malentesos culturals. Pots arribar a fer anàlisis de dades que ni una ni deu persones ni cent podrien fer. Pots aprendre un munt. D’altra banda, si no tens criteri,els models t’enganyaran. S’inventen referències, barregen conceptes, fan errors garrafals. Si tens un alumne llest i que estudiï prou, serà capaç de trobar els errors i corregir-los. Pels experts és una gran eina. Pels vagamundos i curts, serà la perdició. He vist presentacions d’alumnes de màster fetes amb Intel·ligència Artificial que no tenien ni cap ni peus. Anàlisis que els ha fet la màquina i que com que no tenen ni idea de lo que ha fet la bèstia, quan els interrogues, se desmunten com un castell de cartes. La IA és com tot, doncs.
Algú que té interès a aprendre, s’endevina de seguida. Dones les mateixes oportunitats a una dotzena d’estudiants i sempre les agafaran els mateixos, els demés escalfaran cadires (i conseqüentment potser haurien d’estar en un altre lloc). El que treballa de deu, se li ha de posar un deu. El que treballa de tres, se li ha de posar un tres. Ja n’hi ha prou de concessions perquè no es disgustin, la vida és duríssima, i hem convertit la universitat en un parvulari perquè la mandra és generalitzada.
Potser m’equivoco, però crec que el que farà la Intel·ligència Artificial és descartar els vagos dels que tinguin més ganes d’aprendre, i això a tots els nivells. Mentre els primers quedaran retratats molt abans, els segons s’enlairaran molt més ràpidament. Però potser, al capdevall, això no és tan dolent.
