Aquest és el tercer capítol de la sèrie Empordà 2051. Una producció de Ràdio Capital de l'Empordà que té la voluntat d'abordar el futur de l'Empordà d'aquí a 25 anys. En aquest tercer capítol es parlarà del sector primari: s’abordarà les complicacions que tenen des d’aquest sector a l’hora de desenvolupar la seva activitat, de la voluntat de tirar endavant la professió i de les reivindicacions que existeixen actualment vinculades a la burocràcia, els preus i el canvi climàtic.
Tanquem la sèrie sobre el sector primari amb una pregunta decisiva: qui agafarà el relleu dels pagesos, ramaders i pescadors actuals? Tot i que continuen incorporant-se joves, l'envelliment del sector, les dificultats d'accés a la terra, la rendibilitat i la burocràcia compliquen el relleu generacional. L'Empordà busca fórmules per mantenir viu el seu sector primari.
La pesca catalana afronta cada vegada més restriccions, controls i tràmits administratius. La Unió Europea defensa que les limitacions sobre dies de pesca i captures són necessàries per recuperar els recursos marins. El sector, especialment a ports com Palamós, denuncia que la burocràcia i les noves normatives posen en risc la viabilitat de moltes embarcacions i de la pesca tradicional mediterrània.
Continuem la sèrie sobre què implica treballar avui al sector primari. Aquesta segona entrega analitza la realitat de les explotacions ramaderes, sotmeses a controls cada vegada més estrictes en sanitat animal, traçabilitat, benestar animal i medi ambient. Els professionals denuncien que l'acumulació de registres, declaracions i tràmits administratius s'ha convertit en una de les seves principals preocupacions.
La PAC ha incorporat mesures per reforçar les explotacions petites i mitjanes, però la concentració agrària continua avançant. Menys explotacions, més superfície per titular i una burocràcia cada vegada més complexa alimenten el debat sobre si les normes actuals afavoreixen indirectament les explotacions més grans. Analitzem què diuen les dades i quins factors expliquen aquesta evolució.
Iniciem una sèrie de reportatges per explicar què implica ser pagès avui: tràmits, costos, normativa i gestió del territori. La primera peça parteix dels incendis de les Gavarres per analitzar com la pèrdua de pagesia, l’augment del bosc i la desaparició del mosaic agroforestal condicionen el risc de grans incendis.
Iniciem una sèrie de reportatges per explicar què implica ser pagès avui. Aquesta primera peça analitza com ha canviat la gestió del camp català durant les darreres dècades, amb més normativa, registres i tràmits administratius. També explora la relació entre la pèrdua de pagesia, l'expansió dels boscos i el debat sobre la prevenció dels grans incendis forestals.
En una tertúlia especial organitzada per Un mos un glop, diversos joves professionals del sector primari de l’Empordà han posat sobre la taula la realitat actual d’un àmbit clau per al territori. Pagesos, pescadors, ramaders, viticultors i una veterinària han coincidit a descriure el moment actual amb paraules com “complex”, “complicat”, “incert” i fins i tot “en crisi”, evidenciant els reptes estructurals que afronten.
L’Empordà és un dels territoris que més s’han cremat en els darrers 20 anys. Històricament, el territori empordanès ha estat i és un dels punts més vulnerables de Catalunya pel que fa als incendis. La tramuntana és un dels...
L’objectiu és difondre les actuacions del projecte LIFE AgroForAdapt, que promou sistemes agroforestals per adaptar el sector primari al canvi climàtic. El recorregut mostra exemples pràctics i ofereix informació tècnica i cultural accessible amb codis QR.
Corbera de Llobregat tornarà a ser punt de trobada per als amants del jazz els pròxims 25 i 26 de setembre amb la segona edició del Corbera Jazz Festival. Després d’una primera edició que va reunir prop de 400 espectadors, el festival creix enguany amb dues jornades de concerts a l’Espai del Pessebre Vivent. La
