Quan es parla de les dificultats del sector primari, sovint es posa el focus en els agricultors. Però els ramaders comparteixen moltes de les mateixes preocupacions. De fet, en alguns àmbits, la càrrega administrativa és encara més elevada.
Durant les darreres dècades, les explotacions ramaderes han hagut d’adaptar-se a noves exigències en matèria de sanitat animal, traçabilitat, benestar animal, medi ambient i seguretat alimentària. Bona part d’aquestes normes han contribuït a millorar la qualitat de les produccions i la protecció dels consumidors. Però també han comportat un increment constant de la documentació, els controls i les obligacions administratives.
El resultat és que molts ramaders asseguren que avui dediquen més temps que mai a gestionar papers, registres i aplicacions informàtiques.
Tot comença amb els registres
Qualsevol explotació ramadera ha d’estar inscrita al Registre d’Explotacions Ramaderes. Aquest registre identifica la granja, la seva capacitat, el tipus de producció i la seva situació sanitària. A partir d’aquí, qualsevol canvi rellevant ha de ser comunicat a l’administració. Una ampliació d’instal·lacions, una modificació de la capacitat productiva o un canvi de titularitat poden requerir noves autoritzacions o actualitzacions registrals. Segons la dimensió de la granja, també poden intervenir diferents administracions i procediments ambientals.
Cada animal queda registrat
La traçabilitat és un dels pilars de la ramaderia moderna. Els moviments dels animals han de quedar documentats. Les entrades i sortides de bestiar, els trasllats entre explotacions i els enviaments a escorxador generen documentació específica i comunicacions obligatòries. Aquest sistema permet a les autoritats actuar ràpidament davant l’aparició de malalties i reconstruir l’origen de qualsevol incidència sanitària. Els ramaders reconeixen la utilitat d’aquests controls, però també denuncien que la gestió administrativa associada és cada vegada més complexa.
La sanitat animal: controls permanents
Un dels àmbits que més ha evolucionat és la sanitat animal. Les explotacions han de treballar sota la supervisió de veterinaris habilitats, mantenir programes sanitaris actualitzats i conservar tota la documentació relacionada amb les actuacions efectuades. Els medicaments veterinaris estan sotmesos a controls molt estrictes. Cada tractament ha de quedar registrat i justificat. Les receptes, les compres i les administracions efectuades formen part de la documentació que pot ser revisada en qualsevol inspecció. Aquest control s’ha intensificat especialment arran de les polítiques europees per reduir l’ús d’antibiòtics i combatre les resistències bacterianes.
El repte dels purins
En comarques amb una forta presència ramadera, com moltes zones de Girona, la gestió de les dejeccions és una de les qüestions més sensibles. Les explotacions han d’acreditar que disposen de prou superfície agrària per aplicar els purins o bé demostrar que disposen d’altres sistemes de tractament autoritzats. Plans de fertilització, contractes de cessió de terres, registres d’aplicació i controls vinculats a les zones vulnerables per nitrats formen part de les obligacions habituals de moltes explotacions. Els ramaders denuncien que la normativa és cada vegada més exigent i costosa. Les administracions recorden que aquestes mesures busquen protegir els aqüífers i evitar la contaminació de les masses d’aigua.
El benestar animal guanya pes
Una altra transformació important ha estat l’increment dels requisits de benestar animal. La normativa europea fixa condicions sobre espai disponible, alimentació, ventilació, il·luminació i maneig dels animals. Les explotacions han de poder acreditar que compleixen aquests estàndards i conservar documentació relacionada amb els protocols interns, les incidències i les actuacions correctores. La majoria de ramaders comparteixen la necessitat de garantir unes bones condicions als animals, però consideren que l’acumulació de requisits administratius sovint és excessiva.
La digitalització arriba a les granges
Igual que passa en l’agricultura, la digitalització ha modificat profundament la gestió de les explotacions ramaderes. Molts tràmits es fan exclusivament per via electrònica. Les comunicacions amb l’administració, les declaracions obligatòries, els registres sanitaris i bona part de la documentació es gestionen avui a través de plataformes digitals. Aquest canvi ha simplificat alguns procediments, però també ha generat noves dificultats, especialment entre els professionals de més edat o en explotacions familiars amb poca estructura administrativa. Per a moltes granges, la contractació de gestories, cooperatives o assessories especialitzades s’ha convertit en una necessitat habitual.
Un sector sota pressió
La burocràcia és només una de les preocupacions dels ramaders. L’augment dels costos de producció, els preus de l’energia, el cost dels pinsos, les exigències ambientals, les dificultats per trobar mà d’obra i la manca de relleu generacional formen part dels reptes quotidians del sector. A Catalunya, com a la resta d’Europa, moltes explotacions familiars han desaparegut durant les darreres dècades, mentre la producció es concentra progressivament en menys explotacions i de dimensions més grans. Aquest procés preocupa tant les organitzacions professionals com les administracions, que alerten del risc de perdre activitat econòmica i població al món rural.
Més seguretat, més control i més feina administrativa
Poques veus discuteixen avui la necessitat de garantir la seguretat alimentària, la sanitat animal o la protecció ambiental. La qüestió és si aquests objectius es poden assolir amb sistemes més simples i menys costosos per als productors. Aquest és precisament un dels grans debats que travessa el sector ramader europeu. Els professionals admeten que moltes de les normes actuals tenen sentit, però reclamen que la càrrega administrativa sigui proporcional i compatible amb la viabilitat econòmica de les explotacions. Per a molts ramaders, el problema no és una norma concreta. És la suma de totes.
