Durant dècades, sortir a pescar significava conèixer el mar, els caladors i les espècies. Avui, els pescadors afegeixen una nova habilitat imprescindible: navegar entre normatives, registres, declaracions i controls administratius. La pesca catalana viu un moment de transformació profunda. Les administracions europees, estatals i catalanes defensen que les noves regulacions són necessàries per garantir la recuperació dels recursos pesquers i assegurar la viabilitat futura del sector. Molts pescadors, en canvi, denuncien que les restriccions acumulades estan posant en risc la supervivència de nombroses embarcacions i de la pesca tradicional mediterrània.
La pregunta és fins a quin punt tenen raó uns i altres.
Menys barques que fa unes dècades
La reducció de la flota pesquera és una realitat compartida per bona part del Mediterrani. Catalunya ha vist disminuir progressivament el nombre d’embarcacions professionals durant les darreres dècades, un procés que també afecta ports històrics com Palamós, Roses, Blanes o l’Escala. La Generalitat manté un registre permanent de la flota catalana i reconeix que el sector es troba immers en un procés de transformació estructural. Les causes són múltiples: augment dels costos, dificultats per trobar relleu generacional, competència internacional, preu del combustible i noves exigències reguladores.
El gran canvi: Europa regula l’esforç pesquer
Una de les transformacions més importants dels darrers anys ha estat l’aplicació del Pla Plurianual per a la Pesca Demersal de la Mediterrània Occidental, aprovat per la Unió Europea el 2019. Aquest reglament afecta especialment les embarcacions d’arrossegament que capturen espècies de fons com lluç, moll, escamarlà o gamba. L’objectiu és reduir la sobrepesca i recuperar les poblacions marines. La principal novetat és que la regulació ja no se centra només en les captures, sinó també en l’anomenat esforç pesquer: és a dir, els dies que una embarcació pot sortir a pescar. Cada any es negocien els dies màxims autoritzats. Aquest sistema ha provocat una forta oposició del sector, que considera que la reducció progressiva dels dies de feina dificulta enormement la viabilitat econòmica de moltes embarcacions.
Per què Europa ho fa?
La justificació de Brussel·les és clara: bona part dels estocs pesquers mediterranis presentaven nivells elevats de sobreexplotació. La Comissió Europea sosté que les restriccions aplicades des de 2019 estan començant a donar resultats i que algunes poblacions de peixos mostren signes de recuperació després de diversos anys d’aplicació del pla. Diversos estudis científics també assenyalen que la reducció de l’esforç pesquer era una de les eines necessàries per acostar les captures als nivells sostenibles. En altres paraules, la regulació no neix per reduir l’activitat econòmica, sinó per evitar que les espècies continuïn disminuint.
La resposta dels pescadors
Els pescadors no neguen la necessitat de protegir els recursos marins. El conflicte apareix quan es discuteix la velocitat i la intensitat de les mesures. Durant els darrers anys, les confraries catalanes han protagonitzat mobilitzacions i protestes contra diverses propostes europees. El sector considera que moltes decisions s’han pres sense tenir prou en compte les característiques específiques del Mediterrani ni de la pesca artesanal catalana. Una de les crítiques més habituals és que les embarcacions mediterrànies, que tornen a port pràcticament cada dia, acaben sotmeses a exigències similars a les de grans flotes oceàniques que operen durant setmanes a alta mar.
El cas de Palamós: menys dies, menys quota i més incertesa
Si hi ha un port on aquest debat es viu amb especial intensitat és Palamós. La seva flota d’arrossegament depèn en gran part de la pesca de la gamba vermella, un dels productes més emblemàtics de la Costa Brava i un dels motors econòmics del sector pesquer local. Durant els darrers anys, els pescadors de Palamós han estat entre els més actius a l’hora de denunciar l’impacte de les noves regulacions europees. La Confraria de Pescadors sosté que la reducció dels dies de pesca i de les quotes dificulta la planificació de les campanyes i genera una gran incertesa econòmica.
La preocupació no és només teòrica. A finals de 2025, bona part de la flota d’arrossegament del port ja havia esgotat la quota anual de gamba vermella i moltes embarcacions afrontaven els últims mesos de l’any amb els dies de pesca pràcticament exhaurits. La situació va generar inquietud fins i tot pel possible desabastiment de gamba de Palamós durant la campanya de Nadal, un dels períodes de més demanda i valor comercial.
La flota també ha hagut d’assumir períodes de veda biològica obligatòria. A principis de 2026, les 19 embarcacions d’arrossegament del port van iniciar una nova aturada temporal dins del pla de gestió de la gamba vermella. Els pescadors argumenten que moltes de les mesures de sostenibilitat que avui exigeix Europa ja les aplicaven des de fa anys. La Confraria recorda que Palamós és pionera en la gestió de la gamba vermella i que el sector participa en plans de conservació des de fa més d’una dècada. Segons els seus representants, les noves restriccions no sempre reconeixen aquest esforç previ.
Un model sostenible que també reclama viabilitat
Paradoxalment, Palamós és sovint citat com un exemple de pesca sostenible al Mediterrani. L’augment de la mida de les malles, les vedes biològiques, la reducció de l’impacte sobre el fons marí i altres mesures impulsades pel mateix sector han contribuït a la recuperació de la gamba vermella i d’altres espècies. Aquesta és precisament una de les principals reivindicacions dels pescadors palamosins. No qüestionen la necessitat de protegir els recursos marins, però demanen que les normes tinguin en compte la realitat dels ports mediterranis i els esforços de sostenibilitat ja realitzats. Per a molts professionals del sector, el risc és que les restriccions arribin abans que els beneficis econòmics derivats de la recuperació dels estocs. I això, adverteixen, podria comportar la desaparició d’embarcacions i llocs de treball abans que la pesca sostenible pugui demostrar tot el seu potencial.
La burocràcia també puja a bord
Més enllà dels dies de pesca, el sector denuncia una altra qüestió: la càrrega administrativa. Actualment, moltes embarcacions han de gestionar sistemes de localització per satèl·lit, declaracions de captures, registres de desembarcament, controls de traçabilitat, documentació sanitària i comunicacions electròniques amb les autoritats. Les noves propostes europees també han incorporat obligacions addicionals de registre i control que han generat una forta oposició per part de les confraries. Els pescadors argumenten que cada vegada dediquen més temps a la gestió administrativa i menys a la seva activitat principal.
El gran dilema
El conflicte de fons és el mateix que apareix en altres sectors primaris. Com es pot protegir un recurs natural limitat sense posar en risc les persones que viuen d’aquest recurs? La Unió Europea defensa que la recuperació dels estocs és imprescindible per garantir el futur de la pesca. Els pescadors responen que, si les restriccions són excessives, moltes embarcacions desapareixeran abans que arribin aquests beneficis. Palamós exemplifica perfectament aquesta tensió. D’una banda, és un referent en gestió sostenible de la gamba vermella. De l’altra, els professionals del sector alerten que cada nova limitació redueix la seva capacitat de generar ingressos i dificulta el relleu generacional. Entre la sostenibilitat ambiental i la viabilitat econòmica, la pesca catalana continua buscant un equilibri que, de moment, està lluny de generar consens.
