L’obra d’Anna Irina Russell respira al Museu de Can Mario amb la mostra ‘Neix en l’aire la primera flor’

L'artista aconsegueix transformar l'espai de la mostra en un pulmó que respira a través d'escultures inflables, instal·lacions sonores i dibuixos

Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img

«El Museu és un pulmó». Aquesta és el fil conductor de la nova mostra que presenta el Museu de Can Mario de PalafrugellNeix en l’aire la primera flor. Aquesta és una exposició creada – específicament per aquest espai – per l’artista Anna Irina Russell i comissariada per Blanca Arias. A la mostra hi podem trobar escultures inflables, instal·lacions sonores i dibuixos que serveixen per explorar la respiració com una experiència física, afectiva i política.

D’aquesta manera l’artista converteix Can Mario en un «organisme viu que respira». Ho fa seguint algunes de les línies de recerca que han vertebrat el seu treball en els darrers anys. Anna Irina Russell dona molta importància als llenguatges no verbals, les formes de comunicació animal, les materialitats toves i inflables i les relacions d’interdependència entre els éssers vius. Per això, i tal com apunta Blanca Arias, la clau de la mostra és l’aire i com aquest ocupa espais i comparteix vivències.

En l’exposició hi conviuen tres àmbits basats en la respiració: Inspirar, Espirar i Aspirar. El primer mostra la respiració com una experiència compartida i reflexiona sobre la vulnerabilitat i l’asfíxia; el segon treballa el contacte entre cossos i la contaminació que implica aquesta convivència; i el tercer obre un espai per a la imaginació. Tot aquest intercanvi entre cossos, el contacte o l’ocupació de l’espai es pot observar en els materials i l’ús que se’n fa.

En aquest sentit, Anna Irina Russell dona un pes rellevant als materials que utilitza, defugint del tradicional procés de creació escultòric. En aquest cas, reivindica processos i materials històricament associats a l’àmbit domèstic o a les fases preliminars de producció. Per això, a la mostra podem trobar tèxtil, cotó cru, grafit, plecs, marques de producció o repunts. Ho explica la mateixa artista.

L’espai també és clau per entendre el plantejament de l’artista. Al llarg de la mostra podem veure cossos canviants, estructures suspeses, teles, instal·lacions lumíniques i sonores. Tal com apunta la comissària de l’exposició, Blanca Arias, tot això està pensat per crear aquest ecosistema en el qual es basa l’obra d’Anna Irina Russell. Les obres es transformen o es modifiquen a mesura que es relacionen amb l’entorn.

I tot i que la mostra té aquestes tres parts inicials vinculades a la respiració, l’artista ha volgut concloure l’exposició amb els dibuixos de la seva àvia, Joana Torres. A Un sospir hi podem trobar aquest homenatge als darrers anys de Joana Torres. A més, es crea un contrast cromàtic amb la resta de l’exposició que serveix per posar llum i reflexionar sobre el llegat familiar, la transmissió de sensibilitats i les pràctiques creatives entre generacions.

El director d’art de la Fundació Vila Casas, Bernat Puigdollers, reconeix que «aquest projecte és un bon exemple de la voluntat de la Fundació Vila Casas per esperonar la creació contemporània i contribuir a la consolidació de joves trajectòries prometedores en el moment que més ho necessiten». La inauguració de la mostra es farà aquest dissabte 6 de juny a les 12 h i es podrà visitar fins el 22 de novembre del 2026.

- Publicitat -
- Publicitat -

Les comarques gironines lideren el consum de tabac a Catalunya malgrat la caiguda històrica de fumadors

El Departament de Salut reforça les campanyes de prevenció i alerta sobre l'augment de l'ús de cigarretes electròniques entre els adolescents.

Altres notícies