L’agència EFE recull la frase de la mare d’Òscar Camps pronunciada al seu fill abans que aquest es dirigís de nou cap al Mediterrani Central: «De la presó se’n surt, del fons del mar no».
Dins les dificultats de tota mena que tenen les ONG’s per portar a terme el salvament de nàufrags al mediterrani, ara s’afegeix un govern Italià que compta amb un Ministre de l’Interior d’extrema dreta, el qual no té cap dubte en actuar com tots els Ministres de l’Interior d’extrema dreta: erigir-se com el màxim complidor de la llei, decidir qui n’està fora i celebrar les detencions dels seus adversaris com gols d’un Barça-Madrid.
Òscar Camps es dirigeix novament cap aquesta zona calenta del mediterrani, sabent que Carola Rakete ha estat detinguda, que Fiscalia i govern italians estan «afinant» al màxim per construir relats amb ONG reconvertides en organitzacions criminals i salvaments de nàufrags interpretats jurídicament com afavoriment de la immigració il·legal, amb la novetat de delictes de desobediència o resistència de no seguir fil per randa les instruccions de la policia de fronteres.
Després de la salut, el bé més preuat per qualsevol persona és la llibertat. Justament el que està posant en perill el català de l’any 2015, premi que va rebre Òscar Camps de mans del president Puigdemont. A l’Òscar Camps se’l va escollir català de l’any per votació popular, com a jurista difícilment puc comprendre com qui va rebre una distinció d’aquesta dimensió ha d’assumir que la seva llibertat està en perill, entre altres motius perquè un Ministre de l’Interior diu que farà complir la llei.
No tinc la solució per tot el drama que es viu al Mediterrani, no tinc cap solució per resoldre els moviments migratoris que es donen de sud cap al nord, tan sols puc constar que no només en l’actualitat sinó al llarg de tota la història han existit moviments migratoris i que cap llei solucionarà aquest drama.
El periple judicial d’Helena Maleno de la ONG «Caminando fronteras» o la detenció de Carola Rakete capitana del vaixell «Sea Watch 3», deixen entreveure la possibilitat de condemnes privatives de llibertat per efectuar salvaments al mediterrani. Tot plegat visualitza un altre drama en l’esfera de la legalitat internacional. Es tracta del fracàs i la covardia en la defensa dels drets humans, per més legislació que citi el ministre Salvini, no podrà revocar els arts. 2 i 3 de la Declaració universal de drets humans, tothom té dret a la vida i a la seva seguretat, sense distinció de raça o origen nacional o social. Un salvament mai hauria de tenir conseqüències penals, però aquesta no és la situació actual al mediterrani. Fins al punt de l’assumpció que «de la presó se’n surt però del fons del mar no», constant-se una doble fallida en drets humans, primer per la manca de mesures pels nàufrags, segon per les conseqüències en què es poden trobar els activistes.
Cada societat escull els seus líders i dóna suport a les causes en què creu, donant suport a l’Open Arms, la societat catalana es posiciona, i al meu entendre en el sentit correcte. La determinació d’Òscar Camps i d’altres activistes en defensar aquesta causa i assumir-ne totes les conseqüències, assenyala vergonyosament a les autoritats i institucions europees. Si l’aplicació de la llei atempta contra els drets humans, ja no estem parlant de legalitat, sinó d’un abús. Espero i confio que ningú l’hagi de patir.
