Fa un parell de dies, que s’ha muntat un bon merder perquè a Barcelona, van enxampar una parella mantenint relacions sexuals a plè dia, en una zona transitada del barri de la Barceloneta (i ja posats, hauríeu de veure la postura impossible de la noia que està de cap per avall, però això és un altre tema). També ha aixecat polseguera, tot i que no tanta, la imatge d’una parella mantenint, també, relacions sexuals en una teulada “random” de pamplona en plè Sanfermín. I no es difícil, voltar per alguna platja de les de casa nostra de nit i trobar un parell de persones en plena fogositat (i de fet, en major o menor mesura, tots tenim alguna anècdota al respecte)
El fet és que els temps que corren ja no són com per fer segons quines bestieses i que quedin en una anècdota. Això que ara és un escàndol, en temps passats hauria estat motiu de burla o de converses de cafè com les que sovint reivindica el nostre benvolgut Paulí. Però senyores i senyors, som al Segle XXI. Som a l’era de la híper sensibilitat, de la híper connectivitat i de la híper conscienciació del que es pot fer i del que és un escàndol.
No estic defensant aquest llibertinatge extrem ni molt menys, perquè a la zona on la parella de Barcelona fotia el clau, hi viu gent i hi passen nens i a aquests indesitjables, se’ls hauria de repatriar al seu país al mateix moment.
Ara bé, els temps que vivim fan que l’escàndol s’amplifiqui més pel que es publica, que pel que realment va passar, que només 10 anys enrere, hauria quedat en una anècdota tal i com passava quan érem a la platja i el vigilant de torn ens enxampava a les tantes de la matinada amb la roba fora.
Aquest és el vídeo de la parella enxampada fent sexe a la Barceloneta
